Les empreses de nova creació del sector de salut han atret almenys 120 milions d'euros en inversions aquest any. Les firmes d'inversió de capital risc amb participació internacional són el motor principal d'un sector aliè a la crisi pandèmica. El sector de les ciències de la vida i la salut ocupa 230.000 persones i representa el 7,3% del PIB de Catalunya. Són dades de l'«Informe de la BioRegió de Catalunya 2020-Reptes en endavant», presentat aquesta setmana per Biocat i CataloniaBio & HealthTech. El director general de Biocat, Jordi Naval, va destacar durant la presentació de l'estudi el paper de la ciutat de Barcelona com a pol d'atracció d'aquestes inversions en el que va definir com a «concentració de talent única a Europa» i que ha fet que es creï una nova empresa cada setmana.

En només nou mesos, les «start-ups» de BioRegió han aconseguit aixecar 120 milions d'euros d'inversió, amb què superen el rècord assolit el 2019, quan es van captar 112 milions. El motor principal d'aquest creixement ha estat el capital risc («venture capital») amb participació internacional, que s'ha incrementat un 67,1% i sobrepassa per primera vegada els 50 milions d'euros.

El capital de risc ha estat la principal via d'inversió el 2020, i ha acumulat 80,2 milions d'euros (un 46,3% més que el 2019) en 25 operacions (un 8,7% més). Respecte la inversió amb participació internacional, una de cada quatre rondes han comptat amb participació estrangera, majoritàriament d'Europa i els Estats Units. Segons la base de dades del Financial Times fDi Markets, des del 2016 Catalunya és la regió del sud d'Europa amb més inversió estrangera.

Les operacions més destacades d'aquest 2020 han estat les d'Ona Therapeutics (30 milions d'euros) i Oryzon (20 milions) en «biotec», NEOS Surgery en «medtec» (4 milions) i Qida en «digital health» (3,6 milions).

Creixement del «digital health»

Tot i que els sectors amb més inversió són el biotecnològic i la tecnologia mèdica, l'informe remarca el ràpid creixement en els últims anys del «digital health», que inclou la conjunció digital amb la medicina, intel·ligència artificial (AI), telemedicina, robòtica aplicada, etcètera. El nombre de companyies en aquest àmbit s'ha doblat en cinc anys, i va arribar a 180 l'any 2019, i la inversió en elles ha passat de 5,1 milions el 2016 a 18,8 milions el 2019.

Un total de 41 teràpies es troben en fase clínica a Catalunya. D'altra banda, la BioRegió se situa en el top 15 global (13) i en el «top 10» europeu (7) en volum d'assajos clínics, amb 776 estudis actius el 2019. Durant l'any 2020 s'han posat en marxa un total de 82 assajos en el camp de la COVID, més de la meitat del total d'Espanya (159).

Segons va destacar el director general de Biocat, Jordi Naval, aquests indicadors posen en relleu que «la COVID ha accentuat la importància d'un sector decisiu i tractor de la innovació del país», però va avisar que «continuem perdent posicions als mapes d'innovació europeus i estem obligats a posar en marxa accions i mecanismes per maximitzar els actius del sistema d'investigació i innovació del país, que són extremadament competitius».

Per a Judit Anido, presidenta de CataloniaBio & HealthTech, l'ecosistema emprenedor a l'àrea de salut, format en un 78% per microempreses, requereix un marc legal i de recolzament públic que permeti planificar a llarg termini. El 2025, opina Anido, existirà un ecosistema més madur i diversificat, que requerirà una relació més fluida amb l'Administració, al seu paper fonamental com a finançador de les noves empreses en els primers moments del seu desenvolupament.

De cara als reptes de futur, es proposen en l'informe accions de millora i incloent una visió del que hauria de ser la Catalunya del 2025. Es fa referència a la transferència tecnològica, el desenvolupament de talent, la mobilització de capital i atracció d'inversió, l'adopció de tecnologia pel sistema públic de salut i la consolidació empresarial.

Torra posa en valor el sector

Segons ACN, durant la presentació de l'informe, el presidentde la Generalitat, Quim Torra, va assegurar que «cap activitat humana aporta tanta llum com les ciències d'innovació en la vida i la salut». «Enmig d'hores de foscor per la pandèmia, Catalunya té la gran sort de comptar amb els creadors de llum: els equips d'investigació i recerca», va assenyalar, tot afegint que la recerca catalana és també «cada cop més internacional».

«Avui es torna a posar de manifest la importància d'aquest sector, que té la capacitat de projectar Catalunya com un dels principals hubs biomèdics d'Europa i situar la BioRegió com un dels clústers d'innovació en salut més estratègics del continent», va concloure Torra.