La junta d'accionistes de CaixaBank ha donat avui llum verda a la fusió per absorció de Bankia, operació que permetrà crear el major banc d'Espanya i que suposa la integració número 85 en els 115 anys d'història del grup d'origen català.
L'entitat ha celebrat aquesta junta extraordinària, en la qual ha estat representat el 70,33% del capital, al Palau de Congressos de València, el mateix recinte on els accionistes de Bankia van donar el dimarts el vistiplau a aquesta operació de consolidació, que donarà lloc a la nova CaixaBank, amb més de 20 milions de clients, més de 50.000 empleats i 6.700 sucursals.
Després de l'aprovació de l'operació, avalada pel 99,71% dels accionistes presents o representats, CaixaBank i Bankia esperaran a rebre l'autorització dels reguladors per culminar la fusió, que podria materialitzar-se en el primer trimestre del 2021, si bé la integració operativa de les dues entitats s'executaria a finals d'aquest any.
Una junta històrica
El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha qualificat d'"històrica" aquesta junta i ha defensat que Bankia és "és el millor soci" amb el qual avançar en el procés de concentració bancària que viu Europa.
En aquesta nova onada de reestructuració del sector, CaixaBank ha volgut anticipar-se i "tenir un paper protagonista", i és per això que ha apostat per la fusió amb Bankia per guanyar escala i millorar l'eficiència, especialment en l'actual context de baixos tipus d'interès i empitjorament de la situació econòmica per la pandèmia.
La fusió donarà lloc "a una entitat més sòlida, més eficient i més rendible", el que "generarà valor per a clients, accionistes, empleats i per al conjunt de la societat", ha destacat Gual en la seva última intervenció a la junta com a president de CaixaBank.
"L'operació que avui presentem serà, sens dubte, una de les grans fites en la història de l'entitat. Estic segur que això, que ja és evident avui, ho veurem encara amb més claredat d'aquí a uns anys, quan tindrem més perspectiva i haurem constatat l'èxit de l'operació", ha subratllat.
Una nova Caixabank
La nova CaixaBank serà el banc líder a Espanya, amb un volum d'actius superior a 660.000 milions i quotes de mercat properes al 25%. La fusió, a més, permetrà obtenir sinergies superiors als 1.000 milions d'euros anuals: 290 milions procedents de majors ingressos i 770 milions d'estalvi de costos.
"Es tracta de xifres assolibles i raonables i que cal entendre que no s'obtenen totes el primer any, sinó que s'aconsegueixen de manera progressiva a mesura que es produeixen integracions operatives i es materialitzen les oportunitats comercials", ha indicat el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, que mantindrà aquest càrrec en la nova entitat, que presidirà José Ignacio Goirigolzarri, actual president de Bankia.
CaixaBank estima que la nova entitat millorarà la ràtio de cobertura de la morositat en 3 punts, comptarà amb un increment dels actius líquids fins als 128.000 milions i una ràtio de solvència core capital que excediria el mínim requerit en més de 310 punts bàsics.
"L'entitat resultant serà, per tant, una entitat forta, ben provisionada i ben capitalitzada", ha incidit Gortázar, beneficiosa "per a tots els grups d'interès".
La incògnita de l'ajust laboral
Però per assolir els estalvis previstos, ha indicat Gortázar, serà necessària una inversió en reestructuració per valor d'uns 2.200 milions d'euros, import que es rendibilitzarà "en un termini relativament curt", ja que equival a menys de tres anys dels estalvis anuals previstos.
L'executiu ha reconegut que un dels apartats "més crítics" de la reestructuració és la de personal, un tema que s'abordarà un cop tancada la fusió legal.
"En aquest moment estem treballant en quantificar l'excedent de plantilla i en les fórmules més adequades des del punt de vista empresarial i també personal", ha subratllat Gortázar, que no ha concretat l'abast de l'ajust laboral, malgrat que diferents sindicats han aprofitat la junta per exposar la seva preocupació per aquesta situació i conèixer la dimensió de la retallada.
En el torn de respostes a les qüestions plantejades pels accionistes, Gortázar ha comentat que "el miop veurà únicament una reducció de llocs de treball a curt termini, que evidentment hi haurà", però ha remarcat que aquesta mesura serà necessària per garantir el manteniment dels llocs de treball a llarg termini.
Un nou consell
Els antics accionistes de CaixaBank tindran el 74,2% del capital de la nova entitat i els de Bankia, el 25,8%.
Els principals accionistes seran Criteria-Fundació la Caixa, que posseirà el 30%, i l'Estat, a través del FROB, amb un 16%. Els inversors institucionals representaran el 37%, i el 17% restant quedarà en mans de més de 750.000 petits accionistes.
El nou consell estarà compost per un terç de consellers provinents de Bankia i dos terços que vénen de CaixaBank.
Per categories, dins dels 15 membres que compondran el nou consell hi haurà tres consellers dominicals, dos representant a Criteria-Fundació la Caixa, i un a nom del FROB.
En aquest sentit, CaixaBank ha obtingut també el suport majoritari dels accionistes per aprovar el nomenament dels nous consellers després de la integració: José Ignacio Goirigolzarri, Joaqui Ayuso, Francisco Javier Campo, Eva Castillo, María Teresa Santero i Fernando Maria Costa Duarte.
També formaran part del consell d'administració els actuals consellers de CaixaBank Gonzalo Gortázar (conseller delegat), Tomàs Muniesa (vicepresident), José Serna, María Verónica Fisas, Cristina Garmendia, María Amparo Moraleda, Eduardo Javier Sanchiz, John Shepard i Koro Usarraga.
La societat mantindrà la seva seu social a València, on actualment tenen els seus domicilis socials CaixaBank i Bankia, i hi haurà una doble seu operativa a Barcelona i Madrid.
