Si cal fer cas a les fotos fixes que suposen les enquestes, i si dividim el Parlament en dues meitats, amb independentistes i no independentistes, els líders de cada camp són, avui, els que van quedar segons el 21-D. És a dir, ERC, que es va veure superat per JxCat, i el PSC, a qui Ciutadans gairebé va duplicar en escons. Davant unes eleccions, pel que sembla, menys polaritzades, els grisos comencen a dominar l´escena. Així, tant JxCat com ERC identifiquen el PSC com la locomotora del vot no independentista a les properes eleccions. Un rival amb el qual tots dos, a diferència de Ciutadans, comparteixen pactes de força.

«A ERC ens obsessiona prendre vots a l´unionisme, no al partit independentista veí. La batalla principal inclou disputar al PSC seus feus electorals, penetrar en els barris que el PSC considera els seus masos particulars. EL PSC ho sap. I per això no van dubtar a pactar a l´Ajuntament i a la Diputació de Barcelona». En aquesta cita de Tornarem a vèncer, d´Oriol Junqueras i Marta Rovira, es condensa tot el pensament republicà sobre el tema. «Si tot Catalunya votés com Osona ja ho tindríem fet. Ens la juguem al Baix Llobregat», apunta el duet en una altra part de el llibre.

És a dir, segons els republicans, la independència arribarà si ells superen el PSC en el seu terreny. I si és l´enemic, no hi pot haver pacte a la Generalitat amb ells (és a dir, un altre tripartit), com repeteixen sempre els líders d´ERC, l´última vegada Junqueras dissabte en una entrevista a Efe. I és que l´espantall del tripartit és el que aventa Junts sempre que pot.

Més o menys com els republicans treuen a col·lació el pacte de la Diputació de Barcelona. Un pacte sobre el qual, ara, amb la imputació de la presidenta, Núria Marín, intenten treure els colors als postconvergents. Una crisi, la del Consell Esportiu de l´Hospitalet, que dissabte va motivar la dimissió del regidor socialista de la localitat Cristóbal Plaza, un dels 13 detinguts al llarg de la investigació.

Fonts de Junts afirmen que, en qualsevol cas, el pacte de la Diputació és «de menor rang que el dels pressupostos generals de l´Estat», al qual va arribar ERC amb el PSOE. Amb tot, aquestes veus recorden que l´objectiu que persegueix la seva força «és garantir que hi hagi un Govern plenament independentista» i que «el PSC és el gran rival». Per tant, i en això coincideixen les fonts dels dos partits, «no es farà una campanya d´assetjament a altres forces independentistes». No hi haurà atacs, però dards, indirectes i clatellots, no faltaran. Els dos partits neguen, per tant, qualsevol possible entesa amb el PSC.

Per la seva part, la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, va instar els catalans a acudir a les urnes i a aprofitar l´«oportunitat» de les properes eleccions del 14-F, amb l´independentisme «dividit com mai», per aconseguir un Govern al qual li importin «tots», no només els deu líders del Procés a la presó. Segons Efe, Arrimadas va demanar que votin tots els catalans, «no només els que ho fan normalment», per evitar «un nou Govern que només pensa en deu persones», els polítics presos.

Paral·lelament, Junqueras va replicar a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en un article a La Vanguardia que seria «ingenu» creure que el diàleg amb l'Estat donarà fruits tangibles immediats, però va afegir que creure que se'n pot prescindir «seria una caríssima irresponsabilitat».