El Santander va perdre 8.771 milions d'euros l'any passat, el pitjor resultat de la seva història, com a conseqüència de diferents impactes provocats per la pandèmia del coronavirus.
Els inflats números vermells es deuen a diversos factors extraordinaris que reflecteixen la deterioració de les perspectives econòmiques: la devaluació en 10.100 milions dels fons de comerç de diverses filials (que mesuren el valor dels actius intangibles, com la marca), la reducció en 2.500 milions dels drets al menor pagament d'impostos (actius fiscals diferits, que compensen pèrdues passades amb beneficis futurs) i els 1.146 milions reservats per pagar reduccions de plantilla (700 milions per a Espanya, on recentment ha pactat l'ajust amb els sindicats).
Es tracta de les quartes majors pèrdues registrades per una empresa espanyola després de les que van sofrir Bankia (19.056 milions el 2012), el Popular (uns 12.000 milions en el primer semestre de 2017, just abans de la seva desaparició) i Catalunya Caixa (11.856 milions el 2012).
Naturalesa diferent
La naturalesa dels números vermells és, no obstant això, ben diferent: mentre les tres primeres entitats van patir un impacte real per la seva elevada càrrega de maons tòxics, el resultat negatiu del Santander respon principalment a aquest efecte comptable de l'amortització dels fons de comerç i els actius fiscals, amb el que no té impacte en la seva caixa, liquiditat, provisions, morositat, ni capital. «No preveiem que es repeteixi», va assegurar ahir la seva presidenta, Ana Botín.
El major banc espanyol va destacar que, sense aquests impactes i els costos de reestructuració, el seu benefici ordinari hagués estat de 5.081 milions. Suposa una reculada del 38% provocada principalment pels 3.500 milions en provisions extraordinàries (entre 600 i 700 milions a Espanya) que va realitzar per protegir-se de les futures pèrdues que li provocarà la crisi del coronavirus quan comenci a augmentar la morositat.
L'entitat bancària preveu que la partida total de provisions baixi a partir d'enguany.
