La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) considera que la competència en el mercat lliure d'electricitat per als consumidors domèstics «és limitada». Així ho va advertir ahir la seva presidenta, Cani Fernández, durant la seva intervenció en una jornada energètica organitzada per IESE i Deloitte en la qual va assegurar que això es deu a «la dificultat del consumidor a l'hora de reconèixer quina és la millor opció».

A Espanya hi ha un mercat regulat, que es regeix pels preus majoristes de l'electricitat i en el qual estan les cinc principals companyies elèctriques (Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP i Viesgo); i un lliure, en el qual hi ha centenars de companyies (324 a finals de 2019, segons l'últim informe de la CNMC) com poden ser Holaluz, Lucera, Podo o Otovo, a més de les filials d'aquests cinc grups, en el qual el consumidor paga un preu fix que acorda prèviament amb elles. No obstant això, els comercialitzadors no tradicionals tenen una quota del 15% en el mercat domèstic amb quotes individuals per empresa que no arriben ni a l'1%.

És a dir, malgrat haver-hi centenars d'elèctriques, el nombre de canvis que es produeixen cada any per part dels consumidors domèstics és molt reduït. No arriba als 3 milions, mentre en altres sectors regulats, com el de les telecomunicacions, la portabilitat arriba a aconseguir el milió mensual en alguns períodes.

«Sense bona informació no tenim incentius per a canviar de companyia», va argumentar Fernández. Una lluita d'anys del regulador que, durant l'etapa del seu anterior president, José María Marín Quemada, va obligar els grans grups empresarials a canviar el nom de les seves filials per a evitar crear confusió entre els seus clients i que, així, poguessin identificar clarament quina és la seva companyia i en quin mercat estan (lliure o regulat). Segons l'últim Panell de Llars de la CNMC, data del mes de juliol de 2020, un 45% de les llars no sap quin tipus de tarifa elèctrica té.

Per això, Fernández va recordar que la CNMC ofereix «dos instruments molt útils» per a «facilitar-los l'accés a la informació de la forma més fàcil possible». Un d'ells és una descripció de com entendre la factura que, segons ella, «a vegades no és gens fàcil»; i un altre, el comparador d'ofertes d'energia, que recull al voltant de 70 ofertes diferents. En aquest sentit, Fernández va assegurar que l'organisme treballa per a incloure «ofertes dinàmiques» i també per a crear una aplicació mòbil.

D'altra banda, Fernández va assegurar que en el segment de pimes i indústria sí que hi ha «bastant competència». «Notem bastant competència pels canvis i per la tendència decreixent en els marges que també observem», va afegir Fernández. En concret, les comercialitzadores independents aconsegueixen el 41% del mercat en el segment pime i el 35% en el de la indústria.

Fons verd

Fernández també va defensar la creació del «fons verd» per part de l'Executiu, que traslladarà els incentius de les renovables que recull la factura de la llum a les empreses energètiques, perquè tindrà un impacte en els preus dels consumidors industrials. Així, l'aplicació del fons en 2025 suposaria una reducció d'entre un 9% i un 11% en la factura elèctrica dels consumidors mitjans en baixa tensió, mentre que per als electrointensivos es reduiria entre el 2 i el 5%.

La factura de la resta de consumidors no electrointensius connectats en alta tensió augmentaria entre el 5 i 7%, va afegir sobre aquest tema. En el cas dels consumidors domèstics, segons va avançar en el seu anunci el Govern, el descens seria del 13%.