La pandèmia està reactivant vells fantasmes de l'anterior crisi financera del 2008. Un d'ells és la bretxa salarial, que en el període de recuperació de l'últim lustre va disminuir més de tres punts i ara el virus amenaça amb tornar a disparar. Així ho van denunciar els sindicats al llarg de la jornada d'ahir, en la qual van presentar els seus respectius informes sobre bretxa salarial. Mitjançant una projecció sobre la base de les dades de l'Agència Tributària, CSIF estima que aquesta diferència se situa, en termes mitjans, per sobre del 23%; retrocedint així a nivells del 2013.

Les restriccions per frenar la COVID i les caigudes de demanda estan afectant especialment sectors molt feminitzats, com l'hostaleria, els allotjaments o el comerç. Fet que es tradueix en més atur i més afectació dels ERTOs, tal com va destacar la sots-secretària general d'UGT, Cristina Antoñanzas.

«Les dones serem les grans perjudicades d'aquesta crisi. Ha augmentat la parcialitat, la temporalitat i l'atur entre les dones. Segurament quan tinguem dades, veurem que la bretxa ha augmentat», va afirmar.

La bretxa salarial no es tradueix directament en aquest 23% que xifra actualment CSIF. És a dir, a Espanya, pel mateix treball, una dona no cobra el 23% menys que un home. Aquesta diferència s'explica perquè les dones, entre d'altres, ocupen les professions pitjor pagades. Més d'una de cada tres dones (concretament el 36%) cobren menys de 1.250 euros bruts al mes.

Una xifra, corresponent a les últimes dades disponibles (del 2018), i que és molt pròxima al salari mínim interprofessional actual (uns 1.108,3 euros bruts al mes o 950 euros, en 14 pagues).

Per revertir aquest procés, la dirigent d'UGT va instar les empreses a complir amb les noves normatives aprovades l'any passat pel Govern. Aquestes obliguen les companyies a tenir elaborat i registrat davant l'Administració un pla d'igualtat i una auditoria salarial, per quantificar i detectar si existeixen bretxes entre homes i dones. «Si les empreses compleixen la llei, es tancaran les bretxes», va declarar Antoñanzas. Normes que el Govern va negociar amb sindicats i patronals, però que aquestes últimes finalment no van subscriure.

Aquest dimecres passat es va fer públic que la patronal CEOE havia impugnat davant el Tribunal Suprem aquesta recent normativa que obliga les empreses a tenir un pla d'igualtat.