21 de febrer de 2021
21.02.2021
Diari de Girona
ENTREVISTA

«Des de la COVID, hi ha molts més joves que inverteixen en borsa»

Maria Teresa Bosch Badia és vicedegana de Qualitat de la Facultat d'Economia i Empresa de la UdG

20.02.2021 | 23:55
La doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials Maria Teresa Bosch.

Vicedegana de Qualitat de la Facultat d'Economia i Empresa de la UdG. Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona, ocupa el vicedeganat de Qualitat de la Facultat d'Economia de la Universitat de Girona, és coordinadora del Grau de Comptabilitat i Finances i professora de Mercats Financers.

Què va passar fa unes setmanes a Wall Street?

Un grup nombrós de joves, impulsats per la xarxa social Reddit, en el seu fòrum WallStreetBets i mitjançant la plataforma de trading RobinHood, van fer pujar desmesuradament el preu de les accions de l'empresa GameStop, debilitant la posició d'alguns grans fons de cobertura de Wall Street amb posicions baixistes.
Uns invertien «a favor», i els altres «en contra» de GameStop?
Es va observar un pic de la pugna entre dues posicions especulatives: les vendes al descobert i el fenomen short squeeze que, quan observa vendes al descobert importants, intenta obtenir beneficis prenent una posició contrària, és a dir comprant.

Què són les vendes al descobert?

Es produeixen quan un inversor percep que, en el mercat, el preu d'un títol supera el seu valor i es vol beneficiar d'aquest fet. Alguns fons especulatius havien pres posicions molt importants en vendes al descobert sobre les accions de GameStop.

Però un grup de joves va frustrar els seus plans.

Van decidir especular en sentit contrari. Començaren a comprar accions de GameStop, fent pujar així el seu preu. Certament, per a assolir augments significatius del preu, molts altres inversors minoristes havien de secundar la iniciativa. L'expansió de l'operació per mitjà de les xarxes socials fou, per tant, crucial.

Quines conseqüències va tenir tot això?

Per als grans fons especulatius que prenien posicions al descobert en l'empresa GameStop, va suposar pèrdues importants. Els inversors, actuant com a especuladors en aquest cas, que van vendre a temps les accions de GameStop van obtenir rendibilitats molt altes, espectaculars.

Va ser un xoc entre especuladors.

Sabent-ho o no, ningú estava invertint i tothom estava especulant. La inversió assumeix un horitzó de llarg termini i cerca obtenir una rendibilitat del capital invertit. L'especulació és a curt termini i el seu objectiu és obtenir beneficis a partir del risc. És a dir, assumeix risc amb l'ànim de transformar-lo en beneficis.

Això pot acabar afectant l'economia real?

Perquè afecti l'economia real, és necessari que l'especulació s'estengui més enllà de les accions i altres títols financers. La gravetat de la crisi del 2008 va ser deguda a què la bombolla va sortir del mercat financer i va penetrar en l'economia real, contràriament al que havia succeït amb la bombolla d'Internet, que va restar circumscrita al mercat financer.

A Girona hi ha molts joves que inverteixen en borsa o participen en fons d'inversió?

Sí, hi ha joves que inverteixen i especulen. Ja fa temps que trobem joves interessats en els mercats financers, però des de la pandèmia ha augmentat molt el nombre de joves que fan transaccions.

Per què?

D'una banda, per les eines de les que disposen: el fàcil accés que hi ha actualment a la informació dels mercats i les noves plataformes de trading online, on es poden fer operacions de compra i venda sense pagar pràcticament comissions. Per altra banda, la naturalesa inquieta i curiosa dels joves i el seu perfil, normalment, d'alt de risc fa que tendeixin a ser més agressius a l'hora d'operar.

En què inverteixen?

Els patrons d'inversió de les noves generacions són operar en sectors que coneixen: marques que els agraden o dels seus propis hàbits de consum. Les accions més comprades pels joves són Apple, Nvidia i Microsoft, entre altres; també Facebook o Netflix. La pandèmia ha potenciat la tendència a invertir en empreses tecnològiques: per exemple, una de les empreses on els joves han posat més diners aquests mesos ha sigut a Zoom. Els sectors preferits són tecnològic, automoció, farmacèutiques, banca, comerç minorista com Amazon i empreses d'alimentació i begudes.

Guanyen o perden diners?

No és estrany que sovint perdin alguns diners degut a que és veritablement molt difícil guanyar més que els inversors professionals. Convé que es documentin el millor possible sobre el funcionament dels mercats. Per a un jove, més important que guanyar o perdre, és saber transformar en coneixement (racionalitzar, explorar les causes) els resultats de les seves operacions. En la joventut, és més important aprendre que guanyar.

S'imposa la sensatesa o la irresponsabilitat a l'hora d'invertir?

Alguns d'ells inverteixen amb sensatesa, altres s'equivoquen i amb això també aprenen. Recordo un alumne que es va passar un estiu fent de cambrer a la Costa Brava per no explicar als seus pares que havia perdut diners amb inversions insensates.

Les noves aplicacions de trading han democratitzat la borsa?

Certament, fan la borsa més assequible. Les pròpies aplicacions defensen la democratització de la inversió.

Són perilloses?

El perill prové principalment d'arriscar més del que és raonable en proporció al propi patrimoni o invertir endeutant-se, manllevant (demanant prestats) els diners que no tenen. Ens trobem amb operacions menys pensades, amb menys experiència i amb inversors que perden diners.

Hi veu un paral·lelisme amb les apostes per internet?

És possible que l'afany de joc marqui un paral·lelisme amb les apostes per internet. Un exemple el tenim en el propi nom del fòrum que ha desencadenat aquests fets dels que parlem, que com el seu nom indica WallStreetBets, o sigui, apostes a Wall Street.

Tota inversió en borsa és una aposta?

Hi ha una diferència central entre les apostes i les inversions, i és que, agafant experiència en inversions a borsa, es poden obtenir rendiments molt raonables a llarg termini perquè estem col·locant els nostres diners en empreses que creen valor. Les apostes mai seran més que un joc d'atzar.

És ètic invertir en segons què, per exemple en menjar o en aigua?

Hem de distingir entre inversió i especulació. La inversió sempre és ètica. Per exemple, comprar accions de Nestlé que ven productes d'alimentació i aigua embotellada. L'especulació té una altra dimensió. El seu lloc natural és el mercat financer. Operacions com les que acabem de comentar al principi d'aquesta entrevista són d'ètica dubtosa perquè no pretenen ajustar els preus al valor, sinó crear desajustaments més grans dels que ja existeixen per aprofitar-se'n obtenint beneficis. El problema de l'especulació en actius reals és que introdueix en els seus preus una variabilitat similar a la de la borsa i això pot posar en situacions molt difícils consumidors i petits productors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit