«Fins ara pensàvem que el mercat subministra sempre i en qualsevol lloc els béns necessaris. Però quan ve una disrupció com aquesta t’adones que el 90% d’antibiòtics es fabriquen a la Xina, que Europa no produeix ni un gram de paracetamol i que no hi ha estocs d’emergència per a crisis sanitàries».

Aquestes paraules de Josep Borrell poc després d’esclatar la pandèmia resumeixen la que va ser una de les primeres lliçons que ens va portar la pandèmia. Ni a Europa ni a Espanya hi havia rastre d’una indústria capaç de fabricar productes sanitaris per si sola.

Aquesta conseqüència de la deslocalització productiva cap a Àsia que va arribar de la mà de la globalització es va deixar sentir molt ràpid amb la covid: els governs no podien comprar elements de protecció per als centenars de milers de treballadors que lluitaven contra el coronavirus en primera línia ni respiradors per als pacients que desbordaven les UCIs dels hospitals.

El mercat global s’havia convertit en un basar i molts empresaris van veure l’oportunitat de fer el negoci de les seves vides a costa de la desesperació de les administracions per adquirir algun dels lots que, literalment, se subhastaven al millor postor des de la Xina.

Diverses iniciatives

D’aquelles experiències van sortir diverses iniciatives arreu del territori espanyol d’empreses que van començar a reorientar part de la seva activitat a la producció de material sanitari.

A Catalunya al principi de la pandèmia més de mig miler d’empreses van fer aquest procés d’adaptació, segons va informar al seu moment la Generalitat. A Girona segurament el cas més paradigmàtic ha estat el d’Hipra, que està desenvolupant una vacuna contra la COVID.

Al País Valencià fins i tot un conglomerat d’empreses en la seva majoria dedicades al tèxtil i radicades a Ontinyent, juntament amb la patronal del sector Ateval, es van aliar amb l’ajuntament de la localitat de la Vall d’Albaida primer i amb el Consell després per a impulsar el que es coneix com a «clúster sanitari» valencià.

La idea era unir forces per desenvolupar contra rellotge un pol de producció de proximitat que assegurés el proveïment de material sanitari a curt termini però també a llarg termini aprofitant el know-how del sector. La reconversió no va ser senzilla: va caldre comprar maquinària (una sola línia ronda els 100.000 euros de preu base), adaptar línies de producció, obtenir homologacions i certificats sanitaris o construir «sales blanques», entre altres adaptacions.

Pèrdua d’intensitat

La iniciativa va tirar endavant i es va convertir en motiu d’orgull valencià però la pandèmia, encara que ara repunta, ha anat perdent intensitat i el mercat a poc a poc reprèn el seu pols habitual. La demanda s’ha desplomat, la Xina torna a competir i els empresaris del clúster demanen no oblidar tan ràpid aquella primerenca lliçó.

L’empresari del sector Càndid Penalba, propietari de Cotopur i implicat en el clúster, assegura que «moltes línies ja estan parades», entre elles la que ell va habilitar en les seves instal·lacions. En el seu cas no l’ha desmantellat perquè, com la majoria, ha tornat a enfocar-se en el seu model habitual de negoci, però altres «es van enxampar les mans» i es «van emborratxar amb la inversió realitzada» i ara tracten de desfer-se de la maquinària adquirida al no poder mantenir-la.

El motiu del desmarcatge va ser precisament evitar que amb les bases habituals de licitació, en les quals preval el preu, la producció que arriba d’Àsia es faci amb tots els contractes públics, com ha tornat a succeir.

Però només amb les compres de l’Executiu valencià no n’hi ha prou per mantenir activa aquesta indústria, que registra caigudes de producció superiors al 60% respecte a la fase dura de la pandèmia i reivindica ser considerada «estratègica» pel paper fonamental que va jugar durant l’escassetat mundial de material i que «va salvar vides».

Un altre factor que indica el canvi de tendència en la producció de material sanitari per la pandèmia és que la demanda de màscares a Espanya s’ha desplomat el 87,96% des de gener del 2021 a maig de 2021, segons un estudi fet pel comparador de preus idealo.es. Aquesta enorme caiguda també està afectant els preus d’aquests productes i les FFP2 ja costen avui la meitat que el mes de juny passat de 2020.

Clara reprercussió

La reducció de les restriccions que permet no portar màscares en exteriors, sempre que es respecti la distància de seguretat, ha tingut una clara repercussió en la cerca d’aquests productes.

Per la seva banda, la demanda de gel hidroalcohòlic també s’ha reduït en un 96,08% des de març de 2020, inici de la pandèmia, a maig de 2021, segons revela la recerca feta per la plataforma. Les multes per no portar màscara a l’interior dels establiments poden ascendir fins als 100 euros.