Els constructors gironins no troben mà d’obra

Freixas desgrana els motius pels quals considera que la construcció té tanta mala imatge: «És un sector que està molt criminalitzat des de la darrera crisi immobiliària del 2008. Diuen que és brut, que és dur, que és insegur... Tot això són mites. El sector és ara més segur que mai, i hi ha feina per a tota la vida». El president de la UEC també apunta a un altre factor, com és la falta d’uns estudis al sistema d’Ensenyament. «Hi ha alguna petita cosa, però no per a l’envergadura que té el sector».

A més, subratlla que la impossibilitat d’incorporar treballadors de menys de 18 anys ha llastat el sector, ja que la franja entre els 16 i els 18 anys queda penjada. «Si poguessin entrar, el sector tindria molta més gent i l’interès creixeria». En aquest sentit, assegura que el sector està intentant negociar amb les administracions per crear una modalitat de Formació Professional, tot i que reconeix que això «està costant».

El camí de la cuina

Freixas espera que la professió segueixi el mateix camí que va seguir al seu temps la cuina, un sector que fa uns anys tenia força mala premsa per diversos factors, però que en els darrers temps i gràcies a l’impuls i el prestigi de l’alta cuina, actualment està socialment molt ben vista i compta amb una àmplia i variada oferta. «Ens falta un Merlí que faci de paleta (en referència al popular professor de la sèrie de ficció de TV3)», assegura Freixas. «Per al jovent i no tan jovent, que creïn unes expectatives diferents».

Miquel Bosch, del Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona, fa extensiva la falta de demanda en altres oficis relacionats: fusters, lampistes, etc. «D’ajudants i de manobres n’hi ha, però falten oficials, i els pocs que hi ha són grans». Bosch constata que des de la crisi del 2008 molta gent va sortir expulsada cap a altres sectors «i aquests no tornen perquè s’han estabilitzat. En aquell moment van patir molt i estan una mica escamats».

També apunta directament al mal funcionament del sistema d’aprenentatge. «L’FP dual no acaba de funcionar, i tenim moltes dificultats. El fet que l’edat mínima sigui de 18 anys ho complica molt». Com Freixas, també creu que el sector té molt mala imatge: «El ram del totxo és una qualificació molt despectiva».

Bosch constata que el fet que actualment hi hagi feina no vol dir que s’assembli als anys anteriors de tanta activitat. «Tenim anys positius però res a veure amb el 2004, 2005, o 2006. Això ha passat a la història. A les comarques gironines es feien més de 20.000 habitatges anuals. En aquests moments, uns 1.500 o 1.600, i ja són xifres positives».

La falta de mà d’obra qualificada en un moment en el qual s’espera l’entrada de milions d’euros dels fons europeus de reconstrucció per a l’impuls de la rehabilitació d’habitatges no preocupa només a Girona. El president de la Confederació Nacional de la Construcció, Pedro Fernández Alén, advertia feia uns dies que que, «per paradoxal que pugui resultar, la construcció es troba amenaçada per la falta de mà d’obra». El problema és que els constructors no troben professionals preparats després d’haver desaparegut les quadrilles d’obrers per l’aturada que va sofrir el sector des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008.

Segons informa Ramon Ferrando, tots els experts coincideixen que no s’ha aconseguit tornar a captar mà d’obra qualificada d’aquesta mena d’oficis després de la gran crisi que va colpejar al sector. La realitat és que la gent jove que comença a treballar no es veu atreta per la construcció com ocorria fa quinze anys, mentre que els treballadors més veterans es van jubilant.

La Fundació Laboral de la Construcció apunta que abans de la pandèmia a penes el 9 per cent dels treballadors eren menors de 30 anys. La situació ha empitjorat en l’últim any. «És una realitat preocupant. Falta de tot. Ara s’està produint un boom en el sector de les reformes perquè la gent ha estalviat durant la pandèmia i vol millorar la seva casa. No hi ha suficients lampistes, electricistes o fusters bons», adverteix Jordi Torrijos, arquitecte i director de l’empresa de reformes Estudi Campanar.

Una conseqüència immediata és que està pujant el preu de les hores. «Abans, la mà d’obra costava 20 euros a l’hora i ara està en 23 euros. Ha pujat entre un 10% i un 15%. A més, el cost dels materials s’està incrementant pel repunt de la demanda. No sabem quant durarà aquest auge, però és clar que els fons europeus incrementaran els projectes i els preus continuaran a l’alça», subratlla Torrijos.

Immigrants

La falta de mà d’obra nacional està provocant l’entrada de treballadors estrangers amb experiència. «Estan arribant molts sud-americans i romanesos. És una tendència que estem veient en la Fundació Laboral de la Construcció», destaca Francisco Zamora. Una altra derivada de l’escassetat de treballadors especialitzats és l’encariment del preu dels pisos, segons alerten els promotors. La despesa de la construcció del metre quadrat ha passat de 700 a 950 euros en tres anys després de pujar els salaris dels obrers.

La reactivació del sector després de gairebé deu anys d’inactivitat per la gran recessió de 2008 ha provocat que faltin treballadors per a fer front a tots les promocions. Les constructores es «roben» treballadors unes a altres per poder executar els seus projectes. Zamora precisa que un obrer especialitzat «pot guanyar un salari que ronda entre els 2.000 i els 3.000 euros al mes. Són pocs perquè la gent no està formada en tasques bàsiques com col·locar el pladur. Aquesta situació els permet fixar el preu que cobren».

L’impacte del Next Generation

La Confederació Nacional de la Construcció considera que el pla de rehabilitació residencial dissenyat pel Govern amb el suport dels fons europeus suposarà la creació a Espanya de 188.000 llocs de treball i l’aportació de 13.500 milions al PIB. El president del col·lectiu defensa que aquesta injecció de capital alleujarà l’Estat, ja que l’ajuda pública per crear un lloc de treball en el sector de la rehabilitació ronda els 14.000 euros enfront dels gairebé 20.000 euros que suposa el cost anual del subsidi d’atur per cada aturat. El problema és que resulta complicat que les obres puguin absorbir aturats de «sectors molt afectats per la crisi com el de l’hostaleria o els serveis», segons Pedro Fernández Alén.

Un factor determinant en la dificultat per incorporar professionals amb baixa qualificació procedents d’altres sectors (com sí que va passar durant l’època de la bombolla immobiliària) és la implantació generalitzada dels nous estàndards de qualitat, segons adverteixen els enginyers.

El Codi Tècnic d’Edificació que va entrar en vigor el 15 de setembre inclou una normativa (denominada Document Bàsic d’Estalvi d’Energia) en la qual Espanya ha assumit la directiva europea 2010/31/EU que regula l’eficiència energètica dels edificis. En la pràctica suposa que els nous edificis han de tenir millors acabats, la qual cosa requereix professionals més preparats.

Visitants sense consciència de l’impacte en l’entorn

La pandèmia i les restriccions de mobilitat han comportat problemes de massificació dels parcs naturals. L’increment de visites es deu, d’una banda, a la concentració dels visitants habituals, que han descartat altres destins; i, de l’altra, a l’arribada de nous perfils, menys conscients de la necessitat de preservar l’entorn.

Amb l’augment de les visites, també han crescut actituds inadequades com el passeig amb animals de companyia sense lligar, la circulació fora de pista, l’aparcament en llocs no autoritzats, l’abandonament d’espècies invasores com porcs vietnamites o tortugues de Florida, danys a pastures i destorb als ramats.

Precisament, una enquesta recent assenyala que el 84% dels visitants dels parcs naturals desconeix que la seva conducta pot malmetre la biodiversitat. En aquest sentit, en les properes setmanes, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural iniciarà una campanya de conscienciació, a les xarxes socials, adreçada als joves, sobre la necessitat de respectar i conservar els espais protegits.