En Jordi fa més de dos anys que treballa com a analista de dades en una prestigiosa empresa tecnològica situada al barri del Poblenou de Barcelona. Aquests dies està de vacances, es dedica a anar a la platja, jugar a pàdel amb els amics i d’aquí uns dies agafarà un vol per allunyar-se un temps de la capital catalana. Malgrat que ja fa una setmana que ha baixat formalment la tapa del portàtil i ha penjat el cartell de vacances, en Jordi no pot evitar entrar en algun moment del dia en el grup de Slack –una aplicació de missatges– de la feina per veure si hi ha novetats a l’oficina, què ha passat amb el client que volia canviar les condicions del «partnership» (l’argot anglo no pot faltar) o simplement tafanejar què comenten els companys. De tant en tant també obre el correu de l’empresa per revisar com augmenta la llista de missatges que després haurà d’esborrar massivament quan es reincorpori a finals d’agost. «No ho puc evitar. Sé que no ho hauria de fer, però, si no, tinc la sensació que m’estic perdent coses i després quan torni faré pitjor la meva feina i no arribaré a tot», explica.

En Jordi el que té és un problema de desconnexió digital, que no és cap altra cosa que la incapacitat de deixar d’atendre qüestions de treball fora de l’horari laboral a través dels milers i sofisticats dispositius electrònics que s’han convertit en una extensió nostra. Si aquest estiu en Jordi es reuneix amb un grup de 10 amics (no més, que les restriccions COVID no ho permeten) per prendre alguna cosa en una terrassa, nou trauran en algun moment de la vetllada el seu telèfon mòbil per respondre un missatge de feina. O un cop s’acomiadin i estiguin fent el sopar, o jugant amb els fills –si en tenen-, o l’endemà al matí, una mica abans de fitxar mentre prenen un cafè. Així ho constata un recent informe de la UPF, que ha analitzat els problemes per separar la vida privada de la laboral i com l’eclosió del teletreball durant la pandèmia ha desdibuixat encara més aquesta fina línia de les nostres vides.

«La hiperconnectivitat és el gran forat negre pel qual s’escapa el temps i la salut», adverteix la directora de l’Observatori de Lideratge en l’Empresa de la UPF i coautora de l’estudi, Sílvia Cóppulo. La seva investigació, basada en una mostra de 610 treballadors, deixa altres dades preocupants relacionades amb la incapacitat de desconnectar. El 54,3% dels treballadors reconeix patir fatiga digital i el 41,9% admet que no descansa bé a la nit. L’auge del teletreball durant els primers compassos de la pandèmia, sent aquesta la primera experiència prolongada per a milers de persones a Espanya, ha agreujat addiccions que ja venien d’abans. I moltes persisteixen fins i tot un cop les persones ja han tornat a l’oficina. Per exemple, el 78% dels enquestats admet que la primera cosa que fa en despertar-se i l’última abans d’anar a dormir és mirar el mòbil.

Perill per a la salut

Tot això no és innocu per a la ment i el cos. Depressió, estrès o obesitat són algunes de les conseqüències a mig-llarg termini d’aquesta hiperconnectivitat. «Moltes de les interaccions que abans teníem de manera presencial i informal ara s’han passat al mitjà telemàtic. El que provoca que cada dia rebem un munt de correus o whatsaps que abans no rebíem. I ens hi hem acostumat. Al principi era una cosa que realment et facilitava la feina, però ara s’ha convertit en una intromissió terrible», assenyala el doctor en Psicologia i professor de ciències de la salut de la UOC Antoni Baena.

En aquest sentit, Baena recomana a les empreses incentivar que, de la mateixa manera que abans els espais privats i personals estaven separats, ara també ho estiguin digitalment.