La Cambra de Comerç de Barcelona va alertar ahir de «l’estancament» del consum privat i els salaris reals a Catalunya a nivells de fa vint anys. Aquesta és una de les principals conclusions del sistema d’Indicadors del Progrés i Benestar elaborat pel Gabinet d’Estudis de la corporació, que identifica i analitza altres variables més enllà del PIB per tenir una visió «completa» de la realitat «multidimensional» de Catalunya.
L’ens cameral va defensar la necessitat d’aquests nous indicadors per analitzar «com créixer en qualitat» i va assegurar que el progrés econòmic registrat en els darrers anys no s’ha traduït en benestar efectiu per a la població.
Davant aquesta situació, la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, va fer una crida a «activar» un nou model de creixement i trobar noves dades per analitzar «com créixer en qualitat», i no en quantitat. «Aquests indicadors pretenen ser una eina de suport per fer que el progrés econòmic es tradueixi en un progrés humà, social i sostenible», va assegurar.
A Catalunya, el consum privat per habitant ha estat pràcticament «estancat» entre el 2000 i el 2019, amb fortes oscil·lacions al llarg del període. Aquest fet evidencia que el progrés econòmic mesurat pel PIB no s’ha traduït en benestar econòmic en termes de capacitat de la població per accedir a béns i serveis.
Rendes salarials
La Cambra de Comerç atribueix aquesta situació al creixement de la renda disponible bruta familiar, un dels principals determinants del consum privat, per sota l’increment del PIB. Aquest menor augment està associat, principalment, amb un menor creixement de les rendes salarials.
De fet, el poder adquisitiu dels treballadors catalans el 2019 estava «estancat» al mateix nivell del 2000, també amb fortes oscil·lacions entre aquestes dates. La corporació empresarial va alertar que aquesta situació denota un patró de creixement «desequilibrat» en perjudici dels empleats més vulnerables, com els joves o els treballadors temporals.
En tot cas, per entendre l’evolució dels salaris cal tenir en compte l’evolució de la productivitat com una variable representativa de l’eficiència en la producció. A Catalunya, la productivitat del treball ha augmentat entre el 2000 i el 2019, però la millora es concentra en el període entre 2009 i 2014.
