El Ministeri de Consum prepara un reial decret per a restringir la publicitat d'aliments no saludables, i treballa en una mesura encaminada a limitar aquests continguts a les xarxes socials i noves plataformes, un àmbit que fins ara havia escapat de qualsevol regulació. El departament dirigit per Alberto Garzón considera la salut alimentària com una de les seves principals banderes, al costat de la lluita contra les cases d'apostes, i veu necessari frenar tendències com els anuncis de menjar porqueria enfocats a la població infantil, en molts casos protagonitzats per personatges àmpliament coneguts, com és el cas de l'influencer Ibai Llanos

Aquesta proposta, que haurà de passar pel Consell de Ministres, preveu estar llesta entre finals d'aquest any i començaments del que ve, tot i que des de Consum encara estudien possibilitats i treballen amb els diferents actors implicats per concretar la proposta. 

La via més nova que estudien en el departament de Garzón se centra en la restricció d'aquesta publicitat en noves plataformes com TikTok, Twitch, Instagram, Facebook o Twitter, on els menors d'edat estan més exposats perquè no existeix un marc normatiu. 

La primera de les opcions que es plantegen consistiria a acordar amb les diferents plataformes un marc d'actuació comú en aquesta matèria, considerant que les empreses implicades podrien avenir-se a prendre iniciatives pròpies davant el perjudici reputacional que suposaria negar-se a un pla que limiti la publicitat de menjar porqueria. En cas d'optar per aquesta via i una vegada fixats els límits, seria la Comissió Nacional de Mercats i Competència qui podria imposar sancions en cas d'incompliments. Les multes, no obstant això, podrien trigar anys a arribar davant la lentitud del procés i per la possibilitat de les empreses de recórrer aquestes propostes de sanció. 

En l'altra opció en la qual treballa Consum sí que existeix capacitat sancionadora per part del Govern. Es tracta d'una proposta que, segons assenyalen fonts coneixedores, tindria una clara “inspiració” en el Reial decret que regula la publicitat del joc. Aquesta norma, que va entrar en vigor el 31 d'agost, ha reduït notablement la publicitat en xarxes socials de jocs d'atzar i apostes.

Des de la posada en marxa d'aquest reial decret, només es pot difondre aquest tipus de continguts quan es pugui evitar tecnològicament que els anuncis acabin arribant a menors, els missatges en xarxes socials d'aquestes empreses estan a més limitats als usuaris que fossin clients previs i totes aquestes webs i perfils estan també obligades a difondre periòdicament missatges sobre joc segur que alertin a l'usuari dels perills d'apostar. 

En el cas del joc, és la Direcció General de l'ordenació del Joc qui té la capacitat sancionadora en cas d'incompliment. Si finalment s'aplica una mesura similar en l'àmbit alimentari, el Ministeri de Consum hauria de designar a un altre òrgan sancionador, que podria ser tant la Direcció General de Consum com l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició.