Amb cinc anys Virginia Pueyo volia ser metge. O almenys tenia molt clar que volia una feina important. I ho ha aconseguit. No és metge, però ocupa el càrrec de directora centre de Banca Privada Girona Nord de CaixaBank. O sigui que ostenta una feina rellevant en el món financer, dominat també majoritàriament per homes almenys en els òrgans de direcció. Per això, el seu testimoni va ser la prova que amb perseverança i esforç es poden pujar, tal com ella diu, muntanyes.

Pueyo va explicar a l’auditori de l’eWoman que de petita era el que en deien «una nena de caràcter». La seva insistència en què volia ser metge tenia la complicitat i el suport de la seva mare. Va entrar en el món de l’esplai i hi va quedar enganxada. Es va comprometre al màxim amb la vessant social i el seu compromís va anar creixent. Amb 16 anys mantenia la inquietud que volia ser metge, concretament ginecòleg però va ser quan cursava el llavors tercer de BUP quan li van començar a parlar del món de l’empresa i de fer ESADE. Venia de les Carmelites -on durant quasi tots els anys que va ser-hi només hi havia nenes-i el primer xoc quan va arribar a la facultat va ser que tots els professors, a excepció de dos, eren homes. També li va impactar començar a comprovar com els nois ja es començaven a projectar en responsabilitats més importants que les noies. Es va incorporar a Caixa Girona, però pensant que seria només una etapa temporal. Pel seu cap encara hi havia el somni de la medicina.

Va explicar que va tenir la sort de coincidir amb un director d’oficina molt motivador -aspecte que ella considera fonamental- i dos anys després va passar al departament de tresoreria i mercat de capitals. En aquella etapa li van fer la següent pregunta: «I tu què vols ser de gran?». Ho tenia també molt clar. Després de seguir amb el projecte de vida i el naixement de dues nenes Clara (2003) i Nora (2005) el 2010 passa als serveis centrals de CaixaBank el que vol dir agafar cada dia un tren a les 6 del matí des de Girona per anar a Barcelona. Va conjugar vida laboral i familiar i es va obrir camí entrant en òrgans directius de la banca coberts majoritàriament per homes. El 2013 torna a Girona i de nou es topa amb un coordinador que demostra un gran entusiasme i passió per la feina. Ara és ella qui ho transmet al seu equip, ja que des de la banca privada de CaixaBank gestiona 1.700 clients i un equip de 13 persones.

Creu vital que hi hagi un programa de mentoratge per acompanyar a les dones que es converteixen en directives i està segura que el lideratge femení «no és fàcil, però en tot cas és possible». Com a bona apassionada de la muntanya considera que la trajectòria laboral és com afrontar un cim sense defallir, compartir la motxilla amb gent que t’hi acompanyi i tenir plena confiança. De moment, ja ha respost a la pregunta de què vol ser de gran.