Els Vint-i-set han aprovat aquest dilluns la seva posició comuna sobre la proposta de directiva amb la qual Brussel·les vol promoure “salaris mínims adequats” a la Unió Europea de manera que els treballadors visquin dignament on sigui que treballin. L'acord polític, que no pretén obligar els governs a introduir salaris mínims interprofessionals ni fixa una quantia mínima comuna i que es limitarà a establir mecanismes per a revisar els sous a l'alça, ha tirat endavant amb el vot en contra de Dinamarca i Hongria i l'abstenció d'Àustria i Alemanya (encara espera al nou govern). El següent pas: negociar un acord amb el Parlament Europeu.

Segons la Comissió Europea, vint-i-un dels Vint-i-set Estats membres compten actualment amb salaris mínims per llei, que oscil·len entre els 332 euros mensuals de Bulgària i els 2.202 euros de Luxemburg. En sis països, no obstant això -Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia- la protecció del salari mínim està garantida exclusivament per mitjà de convenis col·lectius.

La UE parteix de la base que els països amb una gran cobertura de negociació col·lectiva tendeixen a tenir una proporció menor de treballadors amb salaris baixos, menys desigualtat salarial i uns salaris mínims més elevats. D'aquí l'aposta per la promoció de la negociació col·lectiva salarial. 

Per a això, els països on la cobertura de la negociació col·lectiva no arriba al 70% dels treballadors hauran d'elaborar un pla d'acció per a impulsar-la. A més, amb la finalitat de garantir salaris mínims legals adequats, els Estats membres que disposin dels mateixos hauran d'establir criteris per a fixar-los i actualitzar-los de manera “estable i clara”. També hauran de realitzar actualitzacions periòdiques i puntuals i el seu import podrà ajustar-se mitjançant mecanismes d'indexació automàtica. Els sis països que no disposen de salaris mínims, no obstant això, no estaran obligats a fer cap canvi.

Controls i sancions

L'acord dels Vint-i-set també inclou una sèrie de mesures per a millorar l'accés efectiu dels treballadors a la protecció que ofereix el salari mínim com a controls i inspeccions adequades, informació fàcilment accessible, notificació de les normes sobre contractació pública existents, dret a la reparació i sancions per als empresaris que no compleixin. A més, els Estats membres hauran de supervisar la cobertura i l'adequació dels salaris mínims i se'ls demanarà que informin de manera bianual a la Comissió sobre la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva, el nivell dels salaris mínims legals i la proporció de treballadors coberts per ells. 

“No podem acceptar que hi hagi persones que posen tota la seva energia a la feina i encara així viuen en la pobresa i no poden permetre's uns estàndards de vida decents”, ha advertit el ministre d'ocupació d'Eslovènia i president de torn del Consell, Janez Cigler. “És un gran pas per a permetre a tots els europeus viure dignament del seu treball”, ha destacat la ministra francesa d'ocupació, Elisabeth Borne. “Aquesta proposta de directiva entén per a la finalitat que una Europa de i amb futur és incompatible amb salaris baixos i condicions de vida precàries”, ha celebrat la vicepresidenta espanyola, Yolanda Diaz.

Malgrat la negativa d'hongaresos i danesos a acceptar la posició comuna, l'acord ofereix la suficient flexibilitat als governs perquè salvaguardin els seus respectius sistemes nacionals, alguna cosa que insistentment han reclamat des del nord d'Europa i que ha portat a altres socis com Suècia a vota a favor. “Suècia ha aconseguit negociar un text que suposa que no haurem d'introduir una salari mínim legal i que tindrà en compte el sistema suec de formació de salaris”, ha dit la ministra Eva Nordmark. Amb l'acord polític sobre la taula i el mandat negociador de l'Eurocambra aprovat fa gairebé dues setmanes els colegisladors tenen llum verda per a començar a negociar un acord definitiu.