Girona és la província de Catalunya més endarrerida en la transició cap a les energies renovables. Així ho indica l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya (OBERcat) a l’infomre de situació 2021. En aquest, es mostraba que la capacitat de generació d’energies renovables a Catalunya en aquest darrer any ha estat molt limitada. L’Observatori adverteix que, segons l’evolució actual, és molt probable que no es compleixin els objectius energètics —que el 50% de la demanda sigui coberta amb energia renovable— compromesos pel Govern i el Parlament per 2030.
Segons el OBERcat un dels problemes és que Girona no genera electricitat eòlica perquè «encara no s’ha sotmès a informació pública cap dels projectes que s’hi ha presentat», per tant, la província no compta amb cap parc eòlic. En relació a les instal·lacions solars fotovoltaiques, Girona també es troba en l’última posició, aporta un 7,6% de l’energia de Catalunya.
La generació amb altres renovables també és molt ínfima a nivell gironí ja que amb biogàs la generació és limitada mentre que amb biomassa és nul·la. Amb la generació cremant residus renovables Girona es troba en la mateixa posició ja que no disposa d’incineradores de Residus sòlids urbans (RSU). En la generació elèctrica fòssil la comarca torna a anar per lacua al no comptar amb cicles combinats —sistema on s’aprofiten els gasos per generar més vapor i, per tant, més energia elèctrica.
Energia nuclear
A nivell català, l’energia nuclear continua en el número u com a font de generació elèctrica i la diferència amb les segones i terceres tecnologies és important. L’Observatori adverteix que «mentre no s’augmenti decididament la capacitat de generació amb les fonts energètiques pròpies del país que encara són per desenvolupar, el sol i el vent, no hi ha qui li faci la competència als reactors nuclears d’Ascó i Vandellòs, per moltes incidències que puguin tenir». A més, l’OBERcat assegurava que el reactors nuclears han cobert més de la meitat de la demanda energètica; ha aportat set vegades més que la hidràulica, nou vegades més que els parcs eòlics i més de 62 cops l’aportació de l’energia solar fotovoltaica. Després de l’energia nuclear es troben els combustibles fòssils amb el 20,9%, les energies renovables amb un 15,4% i la incineració de residus no renovables amb un 0,3%.
Tot i això, les importacions també tenen un pes important, concretament un 11, 3%, que ha augmentat respecte l’any 2020. Per segon any consecutiu l’informe avisava que: «Cal tenir ben clar que o augmentem molt significativament la capacitat de generació amb fonts d’energia renovables –aerogeneradors on fa vent i instal·lacions fotovoltaiques arreu- o seguirem depenent de les nuclears, de cremar gas i de les importacions d’electricitat».
Conclusions de l’informe
Una dada positiva que ressaltava l’informe de l’Observatori és que, gràcies a la reforma del nou Decret, s’ha incrementat el nombre d’instal·lacions d’autoconsum energètic. El juny de 2021 hi havia 13.000 instal·lacions mentre que, en el primer trimestre del 2022, ha passat a 25.500. Malgrat la importància d’aquestes xifres, l’autoconsum no permet parlar de transició energètica i l’Observatori opina que calen millores per potenciar el seu desplegament: «tot i que segons la llei una declaració de responsabilitat és suficient per tirar endavant projectes d’autoconsum, són molts els municipis que exigeixen una llicència d’obres, sense que la Generalitat faci res al respecte».
L’Observatori també demanava una gestió publicoprivada «amb qualsevol format i mida» per guanyar en eficiència financera i material. Creuen que l’Administració hauria de col·laborar amb organitzacions, professionals, entitats o empreses amb capacitat certificadora per avaluar els projectes de forma eficient».
Per un altre costat, l’informe mostra un estudi de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (FEGiCAT) que posava en relleu la necessitat de professionals de la matèria per fer front al repte que suposa la transició energètica de Catalunya. L’estudi va demostrar que, actualment, caldrien 18.051 persones treballadores qualificades. Es considera que aquesta xifra anirà augmentant amb el pas dels anys ja que és un «sector d’alt creixement i projecció». A nivell gironí la necessitat de treballadors qualificats és de 2.183, el 12,11% del total, per sota de Barcelona. L’OBERcat denúncia, en el seu informe, el fet que, en un país amb un percentatge d’atur juvenil tan elevat, no es promogui un programa de formació perquè els joves es desenvolupin en un àmbit amb projeccions de futur.
Per finalitzar, l’informe afegeix que «a Catalunya, avui, el gruix de la transició energètica està fora de l’abast del Govern de la Generalitat». Segons l’Observatori, si la situació no canvia, el 94% dels objectius d’energia renovable només es podran suplir amb importacions de fora de Catalunya i això suposaria un fracàs del Govern per assolir els objectius compromesos en la transició energètica. L’informe finalitzava dient: «Tot apunta que Catalunya no està fent la transició energètica, sinó que ens l’estan fent des de fora».
