Novetats en la negociació entre el Govern i la banca per elaborar un pla de mesures que millori l’accés a l’efectiu en l’Espanya rural. Les entitats financeres han proposat al Ministeri d’Economia instal·lar caixers automàtics als municipis de més de 500 habitants que no tinguin una altra via d’accés als serveis financers (com les oficines mòbils o ofibusos). Això sí, han reclamat compartir el cost amb el sector públic i han condicionat la iniciativa a que hi hagi espais físics adequats, accés a internet i es compleixin els requisits de seguretat necessaris, i per això també han demanat la contribució de les administracions.
El plantejament inicial de les patronals AEB (bancs), CECA (antigues caixes d’estalvi) i UNACC (cooperatives de crèdit) era instal·lar caixers a tots els municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants que no en tinguin un i alguns municipis de més de 700 veïns. Economia, però, els va reclamar abaixar el llindar a tots els municipis de més de 500 habitants, així com utilitzar en els de menys de 500 la xarxa de carters rurals per prestar serveis financers, apunten diverses fonts. El ministeri, afegeixen, també els va traslladar que volia que el sector n’assumís el cost.
Les converses estaven avançant des de fa setmanes i la idea era presentar el pla abans de les vacances, com va reconèixer fa unes setmanes la presidenta de l’AEB, Alejandra Kindelán, i va ratificar dijous la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. L’inesperat anunci per part de Pedro Sánchez d’un impost específic al sector, tot i això, ha frenat els treballs i ha enrarit l’ambient. Tal és l’enuig a la banca que hi ha veus que advoquen per trencar les negociacions, però la idea que preval és que caldrà seguir endavant, ja que les entitats no es poden permetre tenir l’executiu en contra.
La base del pla és un informe que les patronals van encarregar a Joaquín Maudos (catedràtic de la Universitat de València i director adjunt de recerca de l’Ivie), presentat dimarts. Les conclusions principals són que al voltant d’un 3,3% de la població (1,56 milions de persones) resideix en poblacions sense sucursal bancària, encara que sí amb alguna altra via d’accés als serveis financers. Per contra, l’1,4% de la població (prop de 665.000 espanyols) no té accés a l’efectiu.
Menú de mesures
El pla se centrarà en aquest darrer col·lectiu. Els bancs han plantejat al Govern segmentar aquests municipis segons els seus habitants i proposen un menú de mesures diferents en funció de la mida de la població.
Així, la seva proposta inicial era instal·lar en un termini de 18 mesos caixers a tots els municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants que no comptessin amb un. Per als d’entre 500 i 1.000 habitants, plantejaven desplegar en 24 mesos caixers (per a alguns municipis de més de 700 veïns), agents financers (professionals que actuen en representació d’una entitat de crèdit sense pertànyer-hi), ofibusos i carters rurals.
Pel que fa a això últim, les patronals estan negociant amb Correus estendre la utilització de la seva xarxa de 6.000 carters rurals per assegurar l’accés a serveis bancaris bàsics a tots els municipis desatesos mitjançant el servei Correos cash. Aquesta xarxa, a més, permet la retirada d’efectiu sense necessitat de fer servir l’aplicació o app mòbil del banc, sinó mitjançant un dispositiu que porta l’empleat postal, cosa que afavoreix els clients bancaris que no estan habituats a operar per mitjans digitals.
El Govern vol que aquesta sigui l’opció preferent als municipis de menys de 500 habitants. La banca la contemplava, però juntament amb altres opcions com les oficines mòbils (que adaptarien les seves rutes actuals per cobrir municipis pels quals ara no passen), així com els serveis de cashback i cash-in-shop (retirada o dipòsit d’efectiu a els ajuntaments o establiments comercials, com gasolineres, farmàcies o botigues). En aquest cas, el termini seria de 36 mesos.
Les patronals plantegen que cada entitat pugui adoptar les mesures que consideri apropiades. Així mateix, recorden que l’exclusió financera és només una variant més de l’absència de serveis essencials que ha incidit en la despoblació de zones rurals, per la qual cosa demanen col·laboració publicoprivada i repartiment de costos.
Seguiment continuat
També han traslladat al Govern el seu compromís de fer un seguiment continuat del compliment del pla i elaborar un estudi anual, fer-ne una revisió integral als cinc anys, llançar projectes pilots per avaluar l’eficàcia de les mesures, i continuar formant els seus clients en habilitats digitals.
