El sector turístic preveu una temporada excel·lent

Diferents agents implicats al sector turístic català, reunits ahir a Girona van coincidir a preveure una temporada «excel·lent» aquest any i prometen posar en valor els recursos humans, després de la falta de plantilles de la campanya anterior. Es van trobar al fòrum TTM, una jornada de debat sobre la recerca de talent en aquest sector organitzada per les fundacions CETT, Climent Guitart i Jordi Comas, juntament amb l’Agència EFE.

El director executiu de l’Agència Catalana de Turisme, Patrick Torrent, va pronosticar que la del 2023 «tornarà a ser una molt bona temporada» i fins i tot «excel·lent». Va defensar el sector, el seu llegat econòmic i social, i va destacar la importància de la firma imminent del Compromís Nacional per un Turisme Responsable.

Després de defensar valors com els de «pau, diàleg, obertura de mires, intercanvi, convivència o respecte» vinculats a aquest negoci, va confiar en els nous plans que derivaran d’aquest acord a Catalunya.

«El turisme s’ha de debatre sobre la base d’un consens», va manifestar per al·ludir immediatament a l’obligació d’atreure i fidelitzar treballadors en recordar que un 40% dels que van abandonar el sector durant la pandèmia no van tornar mai.

Passar de la sostenibilitat a la regeneració

Del canvi de model, Patrick Torrent va advocar per deixar enrere el terme sostenibilitat, a què s’ha referit com a «pantalla passada», per passar a la «regeneració». Un turisme regeneratiu, segons la seva opinió, és aquell «capaç d’aportar valor positiu absolut al territori que l’acull» i va posar com a exemple la iniciativa «Gratitud Pallars», que contempla experiències com quatre dies de ruta per acabar amb un de dedicat a restaurar murs de pedra seca.

«És un turisme que aporta més del que es va trobar», va concloure Torrent, secundat en una altra de les taules pel secretari general de la UGT Catalunya, Camil Ros, que va apostar per donar al sector una «dimensió ecosocial».

Ros va coincidir en un cara a cara amb el president de la patronal Pimec Girona, Pere Cornellà, a qui va exposar la necessitat de capgirar un costum de parlar d’«inversió en instal·lacions» i, quan es tracta de treballadors referir-se a «costos laborals».

El líder sindical també va reclamar un gran acord a Catalunya que permeti trobar un equilibri en aspectes com les condicions de treball, «sinó seguirà faltant mà d’obra».

Rècord de viatgers a les comarques de Girona en un mes de gener

Ros va destacar el suport que ha suposat la reforma laboral per resoldre aquest problema, amb un increment d’empleats fixos-discontinus, però va recordar que inconvenients com la temporalitat o, fins i tot, la precarietat tenen encara més pes al sector turístic, especialment al de l’hostaleria, que en d’altres.

Pere Cornellà va admetre que el turisme «no és atractiu per als treballadors» i va apuntar a la necessitat de canvi de model en un negoci en què, ara, «el client té veu i vot» a través de ressenyes sobre les seves experiències a les xarxes socials.

En una altra taula del TTM, la presidenta de CETT Alumni i directora del grup Ohla Boutique Hoteles, Anna Albuixech, es va alinear amb Camil Ros en l’elogi a la reforma laboral, tot i que va demanar un gir a les empreses en l’apartat dels recursos humans.

Albuixech va compartir escenari amb el director del càmping La Ballena Alegre, Toni Castellar, i el de Voxel, Angel Garrido, així com amb la responsable de Transformació Cultural de Great Place to Work.

Canviar el calendari escolar

La taula següent hava comptar amb la presidenta de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, Bàrbara Hallé, que va llançar propostes com «un canvi en el model de calendari escolar» que marca les vacances familiars a favor de la desestacionalització.

Hallé va debatre amb el president de l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVe), Jordi Martí, que va destacar l’evolució del subsector, així com amb el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages, i amb el president director acadèmic del Grau de Turisme CETT-UB, Òscar Casanovas.

Prèviament, el director general de Societat del Coneixement, Transferència i Territori de la Generalitat, Xavier Aldeguer, va defensar que el turisme s’ha de contemplar des del punt de vista de la ciència i, a la cloenda del fòrum, la presidenta de la fundació Jordi Comas, Carme Hospital, va anunciar que aquesta institució exercirà d’amfitriona a l’edició del TTM del 2024.

Atreure talent al sector

La presidenta de la fundació Climent Guitart, Cristina Cabañas, va destacar la necessitat d’atreure talent perquè aquesta activitat «segueixi transformant-se en positiu». Cabañas va mostrar la seva confiança en què el TTM serveixi per establir les bases d’«un gran pacte» que permeti assolir aquest objectiu, i per això és necessari «saber llegir l’entorn» o «conèixer les noves generacions».

La presidenta de l’Agència EFE, Gabriela Cañas, va destacar la capacitat de recuperació del turisme davant de dificultats importants com la covid-19 o la guerra d’Ucraïna. Sobre això, va recordar que, «l’any passat, es van aconseguir xifres espectaculars, gairebé idèntiques a les d’abans de la pandèmia», malgrat la por i les informacions catastrofistes.

Cañas va subratllar que, a més del coneixement, el talent en el sector el conforma «la capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies, i la indústria espanyola del turisme està demostrant ser capaç de fer això».

Posteriorment, el president del Consell de Cambres de Catalunya i de la de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, va dir que la problemàtica sobre captació de talent «és de tot el món i de tots els sectors». «En tots els plenaris de les Cambres de Catalunya surt el tema del talent, de com generar talent, com atraure talent i com fidelitzar-lo», va indicar, per afirmar que el repte és apoderar-se’n i el camí és «oferir les millors condicions».

De la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va defensar el sector turístic davant conceptes com la «turismefòbia», que va qualificar de «sentiment mínim, molt menor, d’una petitíssima» part de la ciutadania, però que cal revertir». En aquest sentit va apostar explicar els valors del sector i no deixar-se «acomplexar per alguns missatges que no són realistes». Per acabar, va apuntar que les administracions han d’acceptar «millor» les propostes que reben del sector privat: «A vegades no ho fem i és un repte que tenim».