L’edat mitjana de les persones que busquen una habitació a un pis compartit s’incrementa

Més de la meitat dels anuncis a la ciutat expliciten la seva preferència per conviure amb persones treballadores

Els estudiants paguen 360 euros de mitjana per llogar una habitació

Un pis de lloguer, en una imatge d'arxiu.

Un pis de lloguer, en una imatge d'arxiu. / MARC MARTÍ

Joel Lozano

Trobar una habitació a un pis compartit a Girona és més senzill per una persona treballadora que per a un estudiant. El 53% dels anuncis d’habitacions a la ciutat de Girona expliciten la seva preferència per conviure amb persones treballadores, segons un estudi del portal immobiliari Idealista. En aquest sentit, el 41% de les habitacions anunciades sol·liciten nous llogaters treballadors, mentre que el 6% es mostra indiferent.

En canvi, la demanda d’aquest tipus de solució residencial és superior en el cas dels estudiants, en un 25%, un 21% pels treballadors, mentre que el 54% dels que cerquen no mostren preferències.

Els treballadors paguen més

Les preferències dels anunciats per conviure amb persones que tinguin feina també està acompanyada d’un preu superior, un fet que es pot explicar pel major poder adquisitiu que pot tenir aquest perfil i, per tant, pugui costejar-se habitacions amb un preu més elevat. Els treballadors paguen 380 euros al mes de mitjana per la seva habitació en un pis compartit a Girona, un 5,5% més que els estudiants, que paguen 360 euros.

Els preus a Girona, però, es mantenen per sota dels registrats a altres capitals. Barcelona és la ciutat amb el preu dels lloguers per a estudiants més elevats (500 euros mensuals), seguida per Palma (495 euros), Sant Sebastià (480 euros), Madrid i Bilbao (450 euros en tots dos casos). Per contra, Càceres i Palència són les capitals on més econòmiques resulten les habitacions per als estudiants: 200 euros mensuals.

De la mateixa manera, Barcelona també se situa com la capital més cara per a aquells pisos que prefereixen compartir amb persones treballadores, amb una mitjana de 490 euros mensuals. Tot seguit trobem Sant Sebastià (475 euros al mes), Palma (460 euros), Bilbao (450 euros) i Madrid (420 euros). Palència i Zamora, amb un preu mensual de 200 euros, són les més assequibles en aquest segment.

«El creixement de l’oferta d’habitacions no està sent homogeni i sembla que, una vegada més, els joves són els que més dificultats troben per allotjar-se, tant pel que fa a quantitat d’oferta com a pagar preus més elevats als principals mercats», explica Francisco Iñareta, portaveu d’Idealista. «Les dades confirmen una realitat que ja fa anys que veiem, que és la complexitat de l’accés de moltes persones treballadores a l’habitatge, cosa que els ha empès cap als pisos compartits, fins a arribar a suposar el 50% de la demanda d’aquest tipus de solució», afegeix.

«El creixement de l’oferta no és homogeni i els joves són els que més dificultats troben per allotjar-se»

El portaveu del portal immobiliari considera que «si es mantenen les polítiques sobre el lloguer dels últims anys en un entorn de pujada de tipus que dificulta l’accés a la compra, és molt possible que aquesta tendència s’accentuï a mitjà termini i que la demanda de pisos compartits per part de persones empleades superi àmpliament el 50%».

La preferència per conviure amb treballadors per davant dels estudiants no és un fenomen que només es redueix a Girona. A Espanya només el 32% dels anuncis d’habitacions en pisos compartits expliciten la preferència per conviure amb estudiants. En aquest sentit, el 46% de les habitacions anunciades sol·liciten nous llogaters treballadors, mentre que el 22% es mostra indiferent.

A les grans ciutats el percentatge d’habitacions de lloguer destinat a estudiants encara és més baix que la mitjana nacional, ja que només s’ofereixen el 25% a Madrid i el 27% a Barcelona. Per sota hi ha la ciutat de Guadalajara (20%), mentre que entre les dues grans urbs hi ha Pamplona (25%), Vitòria (25%), Sant Sebastià (26%), Palma (26%), Castelló (27%) i Logronyo (27%). De la resta de grans mercats destaquen Bilbao (30%), Màlaga (32%) i Alacant (34%).

L’edat mitjana de les persones que busquen una habitació a un pis compartit s’incrementa

L’edat dels que han llogat o han intentat llogar una habitació en un pis compartit s’ha incrementat en dos anys aquest 2023 a Espanya. Així, el 2022 l’edat mitjana del demandant d’habitació en pis compartit era de 32 anys i el 2023 puja a 34 anys. A més, sis de cada deu espanyols que han llogat o han intentat llogar una habitació en un pis compartit són dones. Pel que fa al seu índex socioeconòmic, un de cada dos demandants se situa als nivells alt i mitjà alt i un 32% a les categories mitjanes. Així es desprèn de l’anàlisi «Perfil de les persones que comparteixen habitatge» realitzat pel portal immobiliari Fotocasa.

«Augmenta l’edat dels que comparteixen habitatge, al revés del que s’hauria de produir en una societat amb nivells sans d’accessibilitat a l’habitatge», afirma María Matos, directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa. «El perfil dels que lloguen una habitació en un pis compartit frega els 35 anys, aquests joves, encara que estiguin emancipats, no comparteixen habitatge per plaer, sinó que es converteix en una obligació. A més, el 60% són dones, una conjuntura que podria influir i augmentar la problemàtica de la baixa natalitat al nostre país. Les raons que fan compartir habitatge són els alts preus de l’arrendament i la precarietat laboral, que no permet als ciutadans rebaixar l’esforç salarial d’accés a l’habitatge», detalla Matos.

Pel que fa a la seva situació de convivència hi ha un canvi significatiu en comparació del 2022: decreix el percentatge de particulars que viu amb els seus pares. Fa un any eren el 35% i ara en són el 26%. A més, tal com va passar l’any passat, hi ha un 26% que conviu amb altres persones que no són familiars.

Una altra de les claus d’aquest mercat és el tipus d’habitatge on es trobaven anteriorment els llogaters. En aquest sentit, sis de cada deu demandants ja vivien de lloguer. Si pensem en els estudiants, això es pot deure al fet que, entre aquells que no són alumnes de nou ingrés a un grau, ja sigui universitari o de formació professional, en passar de curs han fet un canvi d’habitatge.

A més, el 86% dels llogaters que han llogat una habitació en un pis compartit els últims dotze mesos o ho han intentat viuen amb una, dues o tres persones més.

Subscriu-te per seguir llegint