Girona suma prop de 500 patents en quinze anys

Els productes «made in Girona» es protegeixen cada vegada menys per la via de la patent. És una tendència general en el conjunt d’Espanya, que s’arrossega des de l’any 2018. Al llarg de 2023, es van sol·licitar 15 patents a Girona. Segons dades de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, són dues més que l’any anterior, però gairebé una tercera part de les que es solien presentar entre els anys 2010 i 2015. En els darrers quinze anys, empreses i organitzacions amb seu a Girona han sol·licitat prop de 500 patents.

Una de les empreses gironines amb més patents és la farmacèutica Hipra, molt coneguda per la seva vacuna anticovid, però que és un referent mundial en vacunes veterinàries. De fet, és el sisè fabricant mundial de vacunes veterinàries i el líder de patents en la dècada del 2010. Un altre focus de patents a la província el trobem a la Universitat de Girona. Al llarg de la seva història, els seus investigadors han obtingut 35 patents prioritàries, tot i que algunes han estat també registrades en altres països, fet que eleva el nombre de patents globals a 145.

Mentrestant, segons les dades presentades aquest dimarts per l’Oficina Europea de Patents (OEP), Catalunya va emetre 731 sol·licituds, un 13,2% més que l’any passat i una xifra que representa una quota del 34,6% sobre el total d’Espanya. L’OEP atribueix aquesta tendència a la «solidesa» del sector farmacèutic i a la recuperació de l’automoció, que el 2022 va registrar una caiguda significativa en la quantitat de tramitacions, marcada encara pels efectes de la covid-19. A Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Fundació Eurecat i la Universitat Politècnica van ser les institucions més actives, amb una quinzena de sol·licituds cada una.

Seguint la tendència dels últims exercicis, el sector sanitari continua liderant el nombre de permisos. Al conjunt d’Espanya, de fet, l’àmbit de la tecnologia sanitària va aglutinar una de cada quatre sol·licituds. A Catalunya en concret, el sector farmacèutic va registrar 75 sol·licituds de patents el 2023, seguit de la tecnologia per a aplicacions mèdiques (59), el sector químic (54) i la biotecnologia (54).

Pel director de comunicació i portaveu de l’Oficina Europea de Patents, Luis Berenguer, les xifres del sector de la salut posen de manifest la seva «solidesa» i consoliden Catalunya com «el motor de creixement d’Espanya». «Quan parlem d’Espanya no parlem exclusivament de Catalunya, però sí que parlem en bona part del clúster que existeix allà; una cosa va de la mà de l’altra», assenyala.

No obstant això, a Catalunya també van destacar el 2023 altres camps com el dels motors, les bateries i les turbines (41 sol·licituds), la maquinària (40), l’energia (39) o el transport (27), tots vinculats de forma directa o indirecta a l’automoció. Després d’un 2022 en què el nombre de peticions va disminuir pels efectes persistents de la covid-19 en la indústria, aquest any ha experimentat una revifada. «Observem precisament com sectors com les bateries també creixen; amb això interpretem que l’automoció es manté forta i que es mou cap al sector verd», puntualitza Berenguer.

Principals institucions

A Catalunya, la Universitat de Barcelona va ser la institució que més sol·licituds de patents va emetre el 2023, amb un total de 16, quatre més que l’any passat. A continuació apareixen la Fundació Eurecat, amb 14; la Universitat Politècnica de Catalunya, amb 14, i la Fundació Institut de Ciències Fotòniques, amb 13.

Si bé Catalunya va ser el territori que més peticions va emetre a l’Estat, cap de les seves entitats figura entre els cinc majors sol·licitants espanyols. En aquesta llista hi ha el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) amb 80, l’empresa Amadeus amb 47, Multiverse Computing amb 24, la Fundació Tecnalia Research & Innovation amb 17 i Telefónica també amb 17.

Des de l’OEP apunten que això denota una àmplia participació del sector privat a Catalunya en el camp de la innovació, amb «moltes empreses repartides en una estructura similar a la de països que es troben en grans creixements» com Alemanya o el nord d’Itàlia, on el nombre de sol·licituds és molt elevat però alhora molt diversificat.

A l’hora d’establir una comparació amb la resta de comunitats, Catalunya ocupa la primera posició del rànquing de forma destacada. Amb un total de 731 sol·licituds el 2023, queda lluny del segon lloc que té Madrid, amb 404; el País Basc, amb 262, i el País Valencià, amb 158.

Al mateix temps, Catalunya, amb un augment el 13,2% en la xifra de sol·licituds, va ser el cinquè territori que més va créixer, només superat per Castella-la Manxa (+66,7%), Castella i Lleó (+34,4), Navarra (+27,4%) i Múrcia (14,3%).

En el top 20 de la UE

En aquest sentit, el país figura entre les 20 primeres regions de la Unió Europea en sol·licitud de patents. En concret, ocupa la posició número 18 i és l’única regió espanyola inclosa en la llista.

Al conjunt de l’Estat, al llarg del 2023 es van presentar 2.111 sol·licituds de patents, un 6,9% més en termes interanuals i una xifra que suposa un nou rècord històric. Berenguer atribueix la tendència a l’alça a una situació que s’ha «estabilitzat» després d’un descens durant la pandèmia.

Per altra banda, el portaveu de l’OEP subratlla el paper que està tenint l’administració espanyola en el camp de la innovació. «Durant els últims anys, Espanya està prestant molta atenció a la investigació i al desenvolupament, tant a l’hora de facilitar els tràmits com a l’hora de conscienciar les empreses», indica.

Espanya, el país que més creix

Espanya és el país europeu que ha registrat el creixement més accentuat en nombre de sol·licituds des del 2014, amb un increment del 43,5%. Supera d’aquesta manera altres socis com Itàlia (+38,5%), Suïssa (+36,2%) o Suècia (+32,7%) i se situa àmpliament per sobre la mitjana del continent (+13,4%).

Si bé Berenguer assenyala que Espanya té un sector terciari «molt potent» -i poc intensiu en patents-, considera que les dades són un bona senyal del camí que ha de mantenir el país per ocupar el lloc que li correspon en el rànquing global. En el darrer informe, Espanya es troba en la 16a posició en l’àmbit mundial pel que fa al nombre de sol·licituds, mentre que el portaveu de l’OEP assegura que Espanya té potencial per situar-se entre les posicions 10 i 15.

Presència femenina

Una de les novetats que presenta l’índex de patents d’enguany és l’anàlisi de la contribució de les dones en la innovació. A Espanya, en aquest sentit, un 46% de les sol·licituds presentades l’any 2023 comptaven amb almenys una dona en l’equip investigador.

Això situa Espanya al capdavant de la llista que conformen els països que més sol·licituds van presentar i molt per sobre la mitjana del 27% corresponent al conjunt d’Europa. Malgrat tot, hi ha sectors com l’enginyeria mecànica on la presència femenina amb prou feines representa el 14%.

A més a més, Berenguer remarca que, tot i els avenços per reduir la bretxa de gènere, s’observa una manca de dones que liderin equips. «Les dones formen part d’un equip, però no figuren al capdavant», indica, tot recordant que el marge de millora en aquest aspecte encara és ampli.

Un altre punt destacat de l’informe és la bona acollida que ha tingut a l’Estat la patent unitària europea, la nova opció per protegir les patents de forma més senzilla i econòmica entre els estats de la UE i que va entrar en vigor l’1 de juny de 2023. Tot i que Espanya va rebutjar participar en el projecte per qüestions lingüístiques -ja que el castellà no es va incloure en la llista d’idiomes per sol·licitar la patent-, un 37,3% de les patents que es van demanar a l’Estat durant l’any 2023 es van tramitar a través d’aquest mecanisme.

Això situa Espanya per sobre la mitjana de la UE (26,2%) i de la mitjana mundial (17,5%). «La patent unitària ha tingut un èxit superior a les nostres previsions», reconeix Berenguer. Davant aquestes dades, el representant de l’OEP confia que Espanya «s’ho repensi i pugi al tren adequat abans que sigui massa tard». «Les empreses ja ho estan fent», afegeix.

De cara al 2024,Berenguer assegura que el creixement de sol·licituds de patent unitària europea continuarà a l’alça. Cal recordar que les patents unitàries tenen efectes jurídics unitaris en 17 estats membres -Espanya es troba fora- i, a més, poden accedir a un sistema judicial unificat per a tot el territori a través del Tribunal Unificat de Patents.

Huawei genera en un any més del doble de patents que Espanya

De la mateixa manera que l’any passat, els Estats Units van liderar les sol·licituds de patents en l’àmbit global amb un total de 48.155 expedients, un 0,4% més en termes interanuals. En segona posició apareix Alemanya, amb 24.966 i un creixement interanual de l’1,4%, mentre que tanca el podi el Japó amb 21.520 processos, un 0,3% menys.

La Xina segueix el llistat amb 20.735 (un 8,8% més) i Corea del Sud, que amb un creixement del 21% i 12.575 patents sol·licitades desbanca França de la cinquena posició. França baixa a la sisena posició amb 10.814 peticions. Espanya, amb 2.111 sol·licituds, se situ en setzena posició. 

Un 43% de les sol·licituds procedien d’empreses i inventors dels 39 estats membres de l’OEP, mentre que el 57% restant es van originar fora d’Europa.

Pel que fa als principals sol·licitants, l’empresa xinesa Huawei va continuar sent l’agent més actiu en l’OEP, amb un total de 5.071 sol·licituds. Samsung i LG es van situar en segon i tercer lloc, amb 4.760 i 3.498 patents demanades respectivament, mentre que Qualcomm (3.275) i Ericsson (1.969) conclouen el top cinc.

Per sectors, la comunicació digital va ser el principal àmbit de sol·licitud, seguit de la tecnologia mèdica i la informàtica.