19 de febrer de 2019
19.02.2019
Diari de Girona

Un estudi revela que el «bullying» pot provocar canvis al cervell

El treball del King's College del Regne Unit posa de manifest que la víctima de l'assetjament pot arribar a tenir una predisposició més gran a patir malalties mentals En l'adolescència es practica en bandada

19.02.2019 | 00:36
José Ramón Ubieto, professor dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Les conseqüències del bullying no són només psicològiques, sinó que també són físiques, segons es desprèn d'un estudi recent dut a terme al King's College de Londres, al Regne Unit. El treball ha descobert que una exposició contínua a l'assetjament durant l'adolescència pot provocar canvis físics al cervell i fer augmentar la probabilitat de patir una malaltia mental. «Està demostrat que l'entorn i l'ambient influeixen en el nostre sistema nerviós i en el desenvolupament del nostre cervell», assegura María José Acebes, neuropsicòloga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Les situacions d'abús i maltractament, «i en el bullying es donen totes dues», explica Acebes, «generen una disminució del volum del cos callós, una estructura que connecta els hemisferis cerebrals fonamental per al funcionament adequat del cervell». A més, també pot provocar una alteració a l'escorça prefrontal, que afecta la facultat de resolució de problemes i l'habilitat per gestionar emocions.

«I, si no hi ha un tractament i un suport adequats, s'ha comprovat que els nens que pateixen assetjament poden tenir més possibilitats de patir problemes de salut mental, com ara depressió i ansietat, predisposició a autolesionar-se, trastorns posttraumàtics i pors patològiques associades al desenvolupament i la connexió entre l'hipotàlem i l'hipocamp, relacionats amb respostes cardiovasculars davant estímuls de perill, com també amb el condicionament a la por», adverteix la neuropsicòloga.


Joves d'entre 14 i 19 anys

Els investigadors del Regne Unit van mesurar àrees del cervell d'adolescents quan tenien 14 i 19 anys. D'aquests darrers, els que havien patit bullying crònic presentaven una disminució de les àrees cerebrals del nucli caudat i el putamen, que els investigadors van associar a uns índexs d'ansietat superiors. «Per sort», explica Acebes, «a aquesta edat el sistema nerviós és molt plàstic i es pot modular. El cervell està en desenvolupament fins a l'edat adulta, o sigui que és possible desaprendre el que s'ha après», especifica l'especialista. Als 19 anys l'escorça prefrontal, més lligada a capacitats intel·lectuals, com ara la facultat de raonament o la regulació dels impulsos o les emocions, no està del tot madura, «de manera que encara es troba en fase de desenvolupament i amb capacitat de modelar-se», assegura.

Segons el III Estudi sobre assetjament escolar i ciberbullying elaborat per la Fundació ANAR i la Fundació Mutua Madrileña, el 2017 les agressions van ser més violentes i van durar més temps respecte de l'any anterior.

La forma de bullying més comuna en la pubertat és la grupal: els adolescents, quan actuen en bandada, es legitimen. José Ramón Ubieto, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i autor de Bullying. Una falsa salida para los adolescentes (Ned, 2016), explica que «a aquesta edat tot es fa amb la colla: el botellón, les primeres experiències sexuals... i el bullying també és més fàcil si es fa en grup».

L'assetjament en aquestes edats té els trets propis d'aquesta etapa, explica el professor, que afegeix que «tots els adolescents se senten assetjats; és el seu estat natural. Senten pressió pel seu cos, per la seva sexualitat, per les relacions familiars o socials... Busquen una manera de definir-se, i aquest assetjament el traslladen a la víctima, que es converteix en el cap de turc».

Les xarxes socials ajuden el grup a exhibir-se i, segons Ubieto, «aquesta tendència també es deu a una condició pròpia de l'adolescència: la por de ser invisible, de passar desapercebut ( fear of missing out o FOMO). L'exposició a les xarxes reforça el grup i victimitza encara més l'assetjat». La solució, segons ell, és buscar la responsabilitat de tothom sense convertir els estudiants en delators ni judicialitzar les escoles.

Què es pot fer per rebaixar el nombre i la cruesa de les situacions d'assetjament a les escoles i instituts? Fa poc la Comunitat de Madrid ha presentat un decret per regular la convivència als centres educatius en què s'assenyala com a falta greu que un alumne conegui una situació d'assetjament i no ho comuniqui. La nova normativa obliga el centre a «informar la Fiscalia o l'organisme corresponent en funció de la gravetat dels fets».


Per a Ubieto és un «disbarat»

Aquest tipus de mesures no són la solució, opina José Ramón Ubieto, que qualifica de «disbarat» mirar d'imposar a professors i alumnes el paper d'«acusadors». Ara bé, això no vol dir que els alumnes no tinguin un paper determinant a l'hora de prevenir i frenar l'assetjament escolar. De fet, en la majoria d'escoles s'implanta el que s'anomena «Pla de convivència», un protocol que s'activa quan es detecta un cas de bullying i que té en compte la corresponsabilitat dels professors, dels pares i també dels alumnes. «El paper de testimoni dels estudiants és fonamental», afirma el professor de la UOC, «però en aquest cas el problema es resol dins del mateix centre i no es trasllada als tribunals», puntualitza.

Per al professor José María Acebes també és fonamental el paper de la família. «No és que els pares (ni tampoc l'escola) tinguin la culpa que hi hagi el bullying, però la maduració cerebral dels nens ve condicionada per l'aprenentatge de la conducta prosocial, que primer comença a la família i després continua a l'escola», indica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook