El sindicat Ustec·STEs ha assegurat que un 85% de personal laboral de suport als docents pateix precarietat laboral, a causa de la temporalitat dels seus contractes. La majoria són dones i engloba els tècnics d'educació infantil (TEI), els d'integració social (TIS), educadors d'educació especial (EEE), auxiliars d'educació especial o fisioterapeutes contractades pel Departament.
El portaveu del sindicat a les comarques gironines, Xavier Díez, va denunciar que pel fet de ser menys persones són un «col·lectiu amb menys visibilitat» i això ha fet que sigui «més vulnerable». Les seves representants, Sílvia Cadaner i Carme Pujol, van afirmar que per resoldre el problema caldria doblar, «com a mínim», les places actuals.
Segons les representants dels treballadors, el principal problema recau en el fet que el Departament d'Educació ha optat per «no cobrir» les reduccions de jornada que puguin demanar les treballadores, com ara la compactació per lactància o la reducció per tenir cura d'un fill. Això genera «pressió» i «estrès» entre el personal, ja que cada vegada tenen més feina i menys efectius.
De fet, Pujol va destacar que el personal laboral de suport «és un dels col·lectius més afectats per baixes mèdiques», tal com apunta un estudi del sindicat Ustec·STEs. Però Cadaner va assegurar que no només pateixen problemes d'estrès, sinó que moltes vegades també hi ha dolors físics. Sílvia Cadaner va recordar que els auxiliars en llars d'infants «han de treballar a una alçada molt baixa» i per això «pateixen de la salut».
Contractacions per hores en alguns centres
Per altra banda, el sindicat també va denunciar que Educació aposti per «externalitzar» bona part de les treballadores. Un dels exemples és la contractació de vetlladores, que a Girona pràcticament arriben a la cinquantena. Aquest figura acaba realitzant «les mateixes tasques» que els auxiliars d'educació especial -que són contractades directament pel Departament i freguen la desena en tota la demarcació-, tot i que no tinguin «la formació» necessària. A més, les vetlladores compten amb «contractacions per hores i en diversos centres» amb un sou que, en alguns casos, es queda en uns 500 euros al mes.
L'últim dels motius que porten a la «manca» de treballadores és «l'elevada mobilitat» que hi ha en el col·lectiu. Com que la majoria tenen una titulació de mestres, aprofiten per passar a treballar de docents i, d'aquesta manera, millorar les seves condicions laborals.
El portaveu d'Ustec·STEs a les comarques gironines, Xavier Díez, va lamentar que la Generalitat aprofiti que el personal laboral de suport sigui «un col·lectiu menys visible» per «aplicar més severament les retallades». Díez, a més, va qualificar aquesta estratègia de «masclisme», ja que el col·lectiu està format majoritàriament per dones.
Per resoldre aquest problema, les representants van apuntar dues sortides: la convocatòria de noves places i l'obertura de la borsa de treball. De fet, Cadaner va assegurar que estan negociant amb Educació que «cada any obrin la borsa de treball» en comptes de fer-ho «en moments determinats» per cobrir una plaça concreta.
