Catalunya torna a anar a les urnes en uns comicis novament decisius

Tres anys després, els catalans tornen a anar avui a les urnes en unes eleccions que, novament, són decisives per a l’independentisme. Han estat tres anys complicats, amb la sortida de Junts del Govern i amb Esquerra havent de gestionar en solitari una de les pitjors sequeres de la història, que s’han acabat de manera abrupta, amb el rebuig de Junts i comuns als pressupostos, fet que ha conduït t el republicà Pere Aragonès a convocar eleccions anticipades. Segons la majoria d’enquestes, el PSC de Salvador Illa tornaria a ser la llista més votada, igual que el 2021, tot i que el cop d’efecte de Carles Puigdemont, presentant-se com a candidat de Junts amb la promesa de tornar per ser investit president, li pot donar bons rèdits electorals i convertir-lo en la força independentista més votada. Ambdues formacions arriben al capdavant de la cursa electoral, mentre que les expectatives d’Esquerra van a la baixa. Caldrà veure, però, quines són les aritmètiques electorals i, sobretot, quin és el paper d’Aliança Catalana: la formació d’ultradreta liderada per l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, pot donar la sorpresa i entrar al Parlament amb molt bons resultats. Mentrestant, els sondejos també apunten que Vox mantindrà la seva representació, PP aspira a millorar i CUP i comuns presenten una tendència a la baixa. 

Una de les claus de la nit electoral consistirà en saber si l’independentisme pot tornar a sumar majoria absoluta, i de quina manera. Junts per Catalunya ha tornat a reinventar-se i ho ha apostat tot a la figura de Carles Puigdemont. Sota el nom de Junts + Puigdemont, l’exalcalde de Girona, que es presenta com a cap de llista de Barcelona, ha fet campanya des d’Argelers i ha promès tornar a Catalunya per ser investit president, amb una clara intenció de mobilitzar el vot independentista. La seva proposta passa per una negociació «de tu a tu» amb el Govern espanyol i afirma que el resultat de l’1-O continua essent vàlid, ja que només es podria substituir per un referèndum pactat. 

I de moment, sembla que l’estratègia podria funcionar, ja que les enquestes el situen com a primera força independentista per davant d’Esquerra,al contrari del que va passar fa tres anys. Al llarg de la campanya, diversos candidats de Junts han manifestat que aposten per un nou govern independentista, però aquest cop amb Puigdemont al capdavant.

Esquerra, en canvi, pot acusar el desgast que suposa la gestió del Govern. Tot i això, els republicans treuen pit de la llei d’amnistia i de la gestió de la sequera, i han utilitzat la campanya per carregar contra Junts per les retallades i pel fet d’haver abandonat el Govern. També s’han volgut distanciar del PSOE tot acusant-lo de ser «més espanyolista que mai», però els seus acords amb Pedro Sánchez li poden passar factura amb l’electorat independentista. De fet, les enquestes els situen en tercer lloc.

En aquesta ocasió, però, el vot independentista tindrà un nou receptor. Aliança Catalana s’ha presentat amb l’objectiu d’atraure independentistes desencantats amb la gestió posterior a l’1-O, així com també el vot anti-immigratori. De moment, totes les enquestes els situen a dins del Parlament, i podrien donar la campanada convertint-se en clau per a un govern independentista. Aquesta setmana, ERC, PSC, Junts, CUP i comuns han signat un «cordó sanitari» pel qual es comprometen a no pactar amb la formació d’extrema dreta ni acceptar els seus vots per a la investidura, però caldrà veure què passa si es dona aquesta tessitura: a Ripoll, Orriols ha pogut governar perquè la resta de partits no van poder tancar un acord (sobretot per les exigències de Junts).

Pel que fa a la CUP, que aquesta vegada està liderada per Laia Estrada, caldrà veure en quina posició queda, tot i que de moment les enquestes la situen en una tendència a la baixa, frec a frec amb els comuns. 

Un govern independentista, però, no seria l’única aritmètica possible. Totes les enquestes apunten a Salvador Illa (PSC) com a vencedor de la nit electoral, i aquest podria buscar les seves pròpies aliances, com un tripartit d’esquerres amb ERC i comuns. Els socialistes van començar la campanya amb un punt d’incertesa, amb Sánchez rumiant-se si dimitia per les acusacions de la seva dona, però han aconseguit fer una campanya tranquil·la amb l’objectiu de mantenir l’avantatge que els donen els sondejos. Les enquestes donen pràcticament per segura la victòria socialista (malgrat l’ascens de Puigdemont en les últimes setmanes), però la clau serà veure si pot governar. 

A part d’ERC, el seu altre possible soci progressista, Comuns Sumar (que aquesta vegada es presenta sense Podem), no té massa bones expectatives electorals. La formació liderada per Jéssica Albiach va propiciar l’avançament electoral pel seu «no» als pressupostos, però caldrà veure si no li acaba sortint el tret per la culata. 

En canvi, tot apunta que el PP podria millorar resultats. Els populars han tornat a apostar per Alejandro Fernández per remuntar els mals resultats de 2021,tot i que davant seu tindran un Vox liderat per Ignacio Garriga que no té pinta de desinflar-se. En canvi, qui sembla que es pot quedar definitivament fora de l’hemicicleés Ciutadans, ja que la formació de Carlos Carrizosa no apareix a cap enquesta. Tampoc sembla que pugui obtenir representació Alhora, el partit de Clara Ponsatí.

A partir d’aquesta nit, doncs, caldrà treure les calculadores i creuar els dits perquè no calgui anar a recuperació al setembre, cosa que no és descartable. 

Subscriu-te per seguir llegint