El president de la Junta Electoral Central (JEC), Segundo Menéndez, va emetre una resolució on permet que el cap de llista de JxCat a les eleccions del 28-A, Jordi Sànchez, participi en una roda de premsa diumenge 21 d'abril. L'acord -que ratificaran els altres membres de la Junta a la pròxima reunió- es basa en el criteri adoptat per aquest organisme per permetre que el cap de llista d'ERC, Oriol Junqueras, ofereixi demà una roda de premsa. Els dos esdeveniments tindran lloc per videoconferència i permetran que els caps de llista de les dues formacions independentistes despleguin el seu programa i atenguin preguntes dels periodistes per primer cop des que van entrar a la presó. La JEC també va autoritzar que Sànchez n'ofereixi una altra avui, tot i que el partit no sap si tindran temps de gestionar-ho tècnicament.
La Junta considera que malgrat l'informe en contra d'Institucions Penitenciàries -que igual que en el cas de Junqueras demanava que no es permetés la roda de premsa perquè «afectaria negativament el funcionament del centre penitenciari»- no hi ha prou motius que impedeixin l'autorització de la roda de premsa. Per això ordena que es permeti fer, tot i que estableix que no s'allargui més enllà de dos quarts d'una, quan s'inicia el repartiment del dinar al centre.
La JEC va actuar a petició de Junts per Catalunya, que va demanar que Sànchez pogués participar a actes electorals i que després de la resolució de la JEC sobre Junqueras va presentar un escrit on ampliava la petició a Jordi Turull i Josep Rull. En concret, JxCAT demanava que Sànchez pogués oferir la roda de premsa de diumenge 21 d'abril i també una avui.
Paral·lelament, el tribunal que jutja el procés al Tribunal Suprem va tornar a denegar als líders independentistes encausats Sànchez, Turull i Rull la concessió de permisos per sortir de la presó per fer campanya electoral i tampoc no els permet gravar espots electorals, oferir rodes de premsa i atendre els mitjans de comunicació durant els recessos del judici que afronten per rebel·lió.
Sobre aquesta segona petició subsidiària, el tribunal els recorda que els recessos formen part de l'acte processal del judici oral i es pauten per possibilitar el seu descans i permetre que acudeixin a la sessió en les millors condicions per exercir el seu dret de defensa.
«La subjecció dels processats a l'acte del judici oral és integral, de manera que no és factible fragmentar-ne el caràcter unitari, i distingir entre què passa a la sala de vistes i el que pot passar en els recessos, perquè no són més que una conseqüència necessària del primer», explica el Suprem.
«Interpretació flexible»
Per al tribunal, s'està fent una «interpretació flexible» que ha permès als acusats en situació de presó provisional tenir certs espais i moments de comunicació durant aquests recessos. «Així té sentit que en els recessos haguem permès, per exemple, les comunicacions entre els acusats i els seus lletrats (com reconeixen els mateixos sol·licitants), perquè mantenen una estretíssima relació amb el desenvolupament del judici», indica la interlocutòria.
«Una qüestió diferent» és, segons el parer de la sala, que se sol·liciti «una autorització oberta, genèrica, per permetre qualsevol comunicació amb tercers o cap a tercers en aquests moments», especialment perquè demanen poder fer servir els recessos per fer entrevistes, rodes de premsa o gravar anuncis electorals, activitats que, en opinió del tribunal, «incidirien de manera palesa sobre les condicions de custòdia» a la seu del Suprem. «El seu desenvolupament en diversos moments del dia ens convertiria -indegudament, d'altra banda- en una 'administració electoral paral·lela' per a un nombre concret de candidats», avisen.
