Ciutadans està en les seves hores més baixes. De 57 diputats a l'abril a 10 al novembre. En caiguda lliure i sense protecció. Els d' Albert Rivera perden una important representació al Congrés i evidencien una crisi sense parangó. El noi de Granollers que es veia reflectit en Emmanuel Macron i que somiava amb un sorpasso al PP ha assumit que aquelles aspiracions ja són només una quimera. Inevitablement, la derrota es personifica en ell, el candidat més criticat durant aquesta campanya pels seus últims passos i en el qual ara se centren les mirades sobre la seva dubtosa continuïtat.

De fet, molts barons del partit ja consideren Inés Arimadas com el revulsiu que ara necessiten. Per a Albert Rivera, que ahir va deixar el seu futur en mans dels militants, l'atenció es dilueix després d'unes votacions que han demostrat la poca eficàcia de les seves estratègies electorals, entre les quals destaquen el seu viratge a la dreta, els seus intents per fer una moció de censura a Quim Torra o aixecar el veto al PSOE. A la desesperada.

Els que jugaven a consolidar-se com a alternativa i convertir-se en la força que substituís la dreta tradicional, ara només poden conformar-se amb ser formació frontissa i guanyar notorietat a base de pactar a dues bandes per rendibilitzar la seva gestió.

És el segon retrocés més gran de la història, després d'UCD el 1982 que va passar de 168 a 11. Han caigut al precipici que tant temien i l'enfonsament ha estat patent en totes les comunitats autònomes, fins i tot en els seus principals bastions. Els focus s'apaguen i ara només els queda superar l'hecatombe i tornar a la casella de sortida.