ERC i Junts no compleixen els requisits per tenir grup parlamentari propi en el Congrés

Per evitar el grup mixt, l'única opció factible és que comparteixin grup i que EH Bildu o el BNG els presti un diputat

Míriam Nogueras (Junts) y Gabriel Rufián (ERC).

Míriam Nogueras (Junts) y Gabriel Rufián (ERC).

Miguel Ángel Rodríguez

L'independentisme català ha patit una dura patacada en les eleccions generals d'aquest 23-J. Per primera vegada des que arrenqués el 'procés', les formacions independentistes han caigut en uns comicis per sota del milió de vots i han passat de 23 escons en total a 14 diputats, set d'ERC i set de Junts, mentre que el PDECat i la CUP s'han quedat sense representació. Però la garrotada no queda aquí. Ni els republicans catalans ni els postconvergents compleixen les condicions per tenir grup parlamentari propi. Per evitar el grup mixt, l'única opció factible és que comparteixin grup i que EH Bildu o el BNG els presti un diputat.

Després de cada elecció, la confecció dels grups parlamentaris sol portar més d'un maldecap. Fa quatre anys va exigir d'una intricada negociació per evitar un grup mixt amb més d'11 partits. La regla bàsica és que no es podrà formar un grup parlamentari amb menys de 15 diputats, encara que això té una excepció: tenir cinc escons i haver aconseguit el 15% dels vots en totes les circumscripcions en les quals es presenta el partit o el 5% dels vots a escala nacional.

ERC i Junts només compleixen el primer dels requisits, tenir més de cinc escons. En l'àmbit nacional, els republicans catalans han aconseguit l'1,89% dels vots i els postconvergents l'1,6%, per la qual cosa es queden lluny del 5% exigit. Tampoc aconsegueixen el 15% en totes les províncies en les quals s'han presentat. ERC va collir el 14,74% de les paperetes a Girona i el 12,33% a Barcelona; Junts, per part seva, es va quedar en el 9,68% a Barcelona i en l'11,08% a Tarragona. Amb aquests resultats no poden constituir-se en un grup parlamentari propi.

La possible solució

No obstant això, existeix una altra opció. ERC i Junts podrien sumar els seus escons, amb el que tindrien 14 diputats, i plantejar al BNG que s'uneixi a ells. D'aquesta manera, aconseguirien el mínim de 15 parlamentaris que exigeix el reglament del Congrés. Una vegada fet aquest moviment, el diputat del BNG, Nestor Rego, podria decidir mantenir-se en aquest grup parlamentari o anar-se'n al grup mixt, on només estarien Coalició Canària i UPN.

Les formacions catalanes també podrien parlar amb EH Bildu perquè els cedeixi un escó, ja que en tenen sis, per la conformació dels grups i després que aquest torni al grup dels abertzales, ja que una vegada constituït el grup, encara que es baixi dels 15 escons, aquest no es dissol.

Per què és important això?

Tenir grup parlamentari propi, encara que sigui compartit entre ERC i Junts, és de gran importància, perquè suposa una sèrie d'avantatges polítics, com tenir representació en totes les comissions, tenir un portaveu que assisteixi a les Juntes, tenir major temps d'intervenció en els debats, tenir contingent setmanal en la sessió de Control o majors possibilitats per portar al ple iniciatives legislatives. Dins del grup mixt, tot això cal repartir-ho entre tots els participants.

A més, segons l'article 28 del reglament del Congrés, els grups també perceben una subvenció fixa que enguany era de 364.160,64 euros i una variable en funció del nombre de diputats de 1.746,16 euros mensuals per parlamentari. Finalment, només tenint grup propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya.