02 de maig de 2019
02.05.2019
Diari de Girona

Les eleccions posen a prova la força de Jordi Masquef per mantenir l'alcaldia de Figueres

Fins a deu llistes concorreran a uns comicis que vaticinen un ajuntament molt fragmentat

02.05.2019 | 09:58
D'esquerra a dreta, els candidats Agnès Lladó (ERC), Joselín Castellón (Guanyem Figueres), Jordi Masquef (Junts x Figueres), Maria Àngels Olmedo (PP), Héctor Amelló (Cs) i Pere Casellas (PSC)

Les eleccions de 2015 a Figueres van desmuntar un resultat històric. El 2011 CiU va aconseguir la primera majoria absoluta de la ciutat amb l'exalcalde i exconseller Santi Vila però fa quatre anys, amb Marta Felip al capdavant, la formació va perdre cinc dels dotze regidors i es va veure abocada a pactar amb el PSC.

L'acord, però, es va trencar a mig mandat, i durant pràcticament un any Felip va haver de governar en minoria.

El trencament va suposar una crisi interna que també va comportar que dos regidors d'Unió abandonessin el govern. Fins a finals de 2018, el PDeCAT va governar amb només cinc del 21 regidors. El nomenament de Felip com a secretària general d'Empresa i Coneixement va provocar uns mesos de pugna interna amb el número 2, Francesc Cruanyes, però, finalment, al novembre Jordi Masquef es va convertir en alcalde. Quatre anys després d'aquelles eleccions, Masquef encara el repte de revalidar l'alcaldia sota les sigles de Junts per Figueres.

Nou llistes més concorren als comicis i auguren un ajuntament molt fragmentat.

A banda de Junts per Figueres, fins a nou partits més es disputaran l'alcaldia.

ERC, que ara és la segona força amb tres regidors, presenta l'actual portaveu, Agnès Lladó, com a candidata i aspira a remuntar resultats i capgirar el panorama polític de la ciutat. Lladó es postula com el "canvi" a la ciutat però admet que amb tota probabilitat caldrà arribar a pactes.

El PSC repeteix el candidat que ha tingut en els últims anys, Pere Casellas. El socialistes tenen actualment tres edils dels cinc que havien aconseguit l'any 2007. La formació surt "a guanyar" però també ser decisius a l'hora de fer pactes. Casellas assegura que no hi ha "línies vermelles" perquè per arribar a acords prioritzaran els continguts que afectin a la ciutat.

La CUP, que va irrompre amb força el 2015 amb tres regidors, s'ha unit amb Compromís d'Esquerres (que actualment té un regidor), la Forja, Som Alternativa i MES sota el paraigües de Guanyem Figueres.

El seu candidat, escollit a través d'un procés de primàries, és José Castellón, que actualment és mediador de la comunitat gitana i presideix l'associació de veïns del barri de Sant Joan. La formació espera donar un tomb a la política municipal.

Pel que fa a Ciutadans, el partit taronja va aconseguir dos regidors en les últimes eleccions però la pujada que va experimentar en els comicis al Parlament els fa augurar un possible ascens. El seu candidat, Héctor Amelló, no descarta, fins i tot, arrabassar l'alcaldia a Junts per Figueres tenint en compte que a les últimes eleccions al Parlament es van convertir en primera força a la ciutat.

El PP, amb dos regidors, revalida la candidata Maria Àngels Olmedo, amb una llista renovada sense el que fins ara ha estat el seu número dos, el regidor Diego Borrego. Olmedo espera ser decisiva i incrementar representació recuperant, almenys, el tercer edil que van tenir l'any 2011.

A més d'aquestes formacions amb representació al consistori, a les eleccions també hi concorren Canviem Figueres, que encapçala l'empresari Xavier Amiel; Veïns Figueres-F.I.C, que lidera Francesc Paneque, amb diversos integrants d'associacions veïnals de la ciutat. També hi concorrerà Vox i una nova candidatura, Aixequem Figueres-Primàries Catalunya.

Amb aquest escenari és més que probable que a partir del 26 de maig els partits es vegin abocats a fer pactes. La incògnita és saber si es repetiran acords com el del Junts per Figueres i els socialistes, que ja s'ha trencat en dues ocasions. També si ERC i Junts per Figueres, que en els darrers mesos han mantingut posicions bel·ligerants, s'hauran d'acabar entenent en un panorama probablement molt fragmentat.

Pactes trencats i relleu a l'alcaldia

En els darrers quatre anys, el govern en minoria de Marta Felip ha patit múltiples entrebancs. El primer, a les eleccions del 2015 quan va perdre la majoria absoluta i es va quedar amb set dels dotze regidors que havia aconseguit el seu predecessor.

Els acords no es van fer esperar i el PDeCAT va revalidar el pacte amb el PSC, que ja havia rubricat Vila i que havia acabat amb l'expulsió dels socialistes del govern. La història es va repetir i, a mig mandat, Felip va trencar l'acord. La crisi va desencadenar amb un altre trencament, aquest a nivell intern. Els dos regidors d'Unió, disconformes amb la decisió i amb la manera de governar de l'alcaldessa, van passar al grup de no adscrits.

Des de principis del 2017, Felip va haver de governar amb només cinc dels 21 regidors del consistori. La situació va comportar diversos bloquejos com l'aprovació del plec de condicions per treure a concurs el nou contracte d'enllumenat i jardineria en favor de la municipalització del servei. L'oposició en bloc també va forçar un canvi a les ordenances municipals amb una rebaixa del 5% de l'IBI.

La situació més surrealista, però, va arribar amb el relleu de Felip, que va ser nomenada secretària general d'Empresa i Coneixement. La decisió es va conèixer el mes de juny però no es va formalitzar fins al novembre.

La pugna interna pel candidat a succeir-la va enfrontar Felip i el seu número 2, Francesc Cruanyes, que es va postular com a successor, tot i que el partit i l'alcaldessa apostaven per Jordi Masquef, que anava quart a la llista.

Després de mesos d'incerteses, Cruanyes va anunciar que hi renunciava i Felip va convocar el ple de renúncia que, novament, l'oposició va tombar en una demostració de força.

Relleu a l'alcaldia

Finalment, el 14 de novembre Masquef es va convertir en el nou alcalde. El relleu va suposar encetar una nova pàgina i recuperar els dos exregidors d'Unió. Masquef, a més, ha aconseguit, tot i estar en minoria, aprovar els pressupostos per a aquest any, amb el suport del PSC i les abstencions del PP.

Durant aquest mandat, a més, s'han viscut altres moments de tensió com ara el moment de l'exhumació de Salvador Dalí o les inundacions de Vilatenim del novembre passat. També l'increment de robatoris dels darrers mesos, el cultiu de marihuana i els talls de llum que pateixen els veïns de la zona oest.

Malgrat els entrebancs durant aquests quatre anys, el govern del PDeCAT ha pogut encarrilar alguns dels projectes que la ciutat tenia pendents des de feia anys com la reforma de la casa natal de Dalí. També el nou concurs d'escombraries i els tràmits per fer possible la construcció del tercer pavelló de la ciutat, entre d'altres.

En matèria cultural, també s'ha reobert l'antic cinema Las Vegas, que gestiona el cineasta Ventura Pons, però ha hagut d'afrontar el trasllat l'exitós Festival Internacional del Circ a Girona. Queda encara pendent desencallar les obres del Casino Menestral i una actuació integral a la zona oest de la ciutat.

L'incivisme i la seguretat

La majoria de formacions consideren que durant els propers quatre anys seran claus per tirar endavant aquests projectes però també creuen que la seguretat i la lluita contra les conductes incíviques han de ser una prioritat per al nou govern que surti dels comicis.

Pràcticament tots els partits amb representació creuen que calen més agents de Guàrdia Urbana, més seguretat i més neteja. Per això, un altre dels reptes passa per tirar endavant el concurs d'escombraries. També la construcció del tercer pavelló, la rehabilitació de la casa natal de Dalí, desencallar el POUM o la Sala Edison.

Eixos i programes

En el cas de Junts per Figueres, els quatre eixos bàsics del seu programa giren entorn de la seguretat tant en l'àmbit del civisme com amb l'increment d'efectius policials (Guàrdia Urbana i Mossos). També aposten per donar un impuls a la neteja amb el nou contracte d'escombraries, millorar la mobilitat i la promoció econòmica de la ciutat.

Per Esquerra, les prioritats són la transformació "econòmica i social" i també la política. A més, consideren que cal donar resposta a les necessitats esportives de la ciutat més enllà del tercer pavelló i posar en relleu les potencialitat de Figueres treballant els vincles amb la Catalunya del Nord i impulsar el Logis Empordà, entre d'altres.

Des del PSC, asseguren que cal "posar ordre" no només a nivell policial sinó també den el funcionament municipal, millorar la neteja i generar ocupació.

Guanyem Figueres aposta per la cohesió social i un canvi en el model de gestió pública. També creuen que cal desencallar el nou pla general i millorar la gestió dels equipaments culturals i esportius, entre d'altres.

Ciutadans, per la seva banda, destaca la necessitat de millorar la mobilitat, l'aposta per comerç amb la creació d'una agència de comerç, a més de diversificar l'economia local.

Per al PP, la lluita contra l'incivisme i la seguretat han de ser claus aquest mandat. També la mobilitat i la millora de la neteja.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook