Si calgués resumir el cas Nóos en una paraula, aquesta seria "tocomocho", una suposada estafa milionària ordida pel gendre del Rei, Iñaki Urdangarin, i el seu espavilat amic i exprofessor Diego Torres entre 2003 i 2007.

L'engany va consistir a captar prop de sis milions d'euros de les Administracions Públiques (la Generalitat i l'Ajuntament de València i el Govern balear), amb l'excusa d'organitzar uns inútils seminaris sobre el binomi turisme-esport. Aquests fòrums van ser venuts com iniciatives filantròpiques d'un pompós Institut Nóos, una entitat amb nom grec clàssic, sense ànim de lucre i amb els ducs de Palma i el secretari de les infantes a la Casa Real, Carlos García Revenga, al front.

Urdangarin també va arrambar diners públics amb un absurd projecte d'organitzar uns Jocs Esportius Europeus a València, i mitjançant perquè el Govern balear atorgués gairebé 20 milions de subvenció a l'equip ciclista Illes Balears.

Alguns polítics i exalts càrrecs que es van deixar entabanar pel gendre del Rei, com l'expresident o l'exdirector general d'Esports del Govern, Jaume Matas i Pepote Ballester, i es van prestar a donar centenars de milers d'euros a Nóos sense concursos, ni controls, estan imputats. Altres en semblants circumstàncies, com l'expresident de la Generalitat o l'alcaldessa de València, Francisco Camps i Rita Barberà, s'han salvat de la crema gràcies a criteris judicials més laxos.

Chercher l'argent, diuen els criminòlegs francesos. Busqueu els diners. On van anar a parar els centenars de milers d'euros de beneficis que l'univers Nóos va aconseguir de les Administracions Públiques? El jutge Castro ho explica perfectament en el seu últim acte d'imputació de Cristina de Borbó: com que Nóos no podia repartir dividends (per no tenir ànim de lucre), Iñaki Urdangarin va usar la seva consultoria Aizoon S.L., que posseeix al 50% amb la seva dona, la infanta Cristina, per treure el botí del "tocomocho". Per part seva, Diego Torres va constituir, juntament a la seva dona, un floret d'empreses de noms impronunciables per fer-se amb la seva part del pastís.

Totes aquestes societats van ser utilitzades per simular despeses fictícies dels fòrums i obtenir ?guanys suculents, a la vegada que es reduïen les cotes de l'impost de societats. Els acusats també van ordir una ramificació internacional de Nóos, a través de la xarxa De Goes, per blanquejar diner negre i evadir impostos.