Nicolás Maduro preveu guanyar avui el seu segon mandat en unes eleccions presidencials a les quals concorre pràcticament sense rival pel boicot opositor i amb un objectiu clar: aconseguir una contundent victòria que li permeti posar fi a la crisi política, tot i que també econòmica i humanitària, que Veneçuela arrossega des de la seva arribada al poder. Maduro va irrompre al Palau de Miraflores el 2013 per exprés desig de Chávez.
Amb la crisi afectant de ple els ciutadans va la Taula d'Unitat Democràtica (MUD), coalició opositora que el 2014 va llançar les majors protestes contra el Govern. Milers van sortir als carrers i van ser reprimits, deixant 43 morts i centenars de detinguts, incloent-hi la promesa de la MUD, Leopoldo López. Des de llavors i fins a la «il·legal» assemblea constituent (que substituïa la Nacional), la MUD prepara una ofensiva per a la qual necessita la complicitat internacional. Per avui no han presentat candidat i han fet una crida als veneçolans perquè no participin. Només Henri Falcón, un antic militar que va acabar a la MUD, s'ha desvinculat per competir. Els plans de la MUD passen per no reconèixer els resultats, els que siguin, i demanar a la comunitat internacional que faci el mateix (la UE, EUA, Canadà o el Grup de Lima han avançat que no els reconeixeran) i fer pressió interna.
