El centreesquerra va obtenir una ajustada victòria (40,6 per cent) a les eleccions legislatives celebrades ahir a Suècia. Els partits que donen suport al primer ministre Stefan Löfven es van imposar així a l'Aliança de partits de centredreta (40,1 per cent), tot i que la formació d'ultradreta Demòcrates Suecs (17,7 per cent) s'erigeix ??en àrbitre de la política del país escandinau i experimenta un creixement de cinc punts respecte els anteriors comicis.

Concretament, el Partit Socialdemòcrata de Suècia de Lofven obtenia amb un 84 per cent escrutat un 28,2 per cent dels vots (el seu pitjor resultat històric), seguit del Partit Moderat (19,6 per cent), els Demòcrates Suecs, el Partit del Centre (8,6 per cent), L'Esquerra (8 per cent), el Partit Cristianodemòcrata (6,4 per cent), el Partit Popular Liberal (5,5 per cent) i els Verds (4,4 per cent), segons resultats corresponents a l'escrutini de 4.851 dels 6.004 districtes electorals.

L'aritmètica oferiria així un Parlament amb 100 diputats socialdemòcrates (13 menys que en l'anterior legislatura), 70 moderats (14 menys), 63 de Demòcrates Suecs (14 més), 31 centristes (9 més), 28 de l'Esquerra (7 més ), 22 cristianodemòcrates (6 més), 19 liberals (igual resultat) i 16 ecologistes (9 menys). En total sumen 349 escons, de manera que la majoria està en 175.

Demòcrates Suecs, per la seva banda, ha aconseguit maquillar els seus orígens neonazis i aspira a situar-se com una força política d'importància amb el seu missatge de defensa la seguretat i en contra de l'arribada massiva d´immigrants i refugiats. La formació milloraria els resultats dels últims comicis (12,9 per cent), però es quedaria lluny dels bons resultats que pronosticaven les enquestes i molt lluny dels que esperaven els seus dirigents. Amb aquests resultats es pot dir que els únics clars vencedors serien els ultradretans, que han aconseguit el millor resultat de la seva història, el Partit de Centre i L'Esquerra, ja que la resta de formacions està lluny d'un resultat satisfactori.

En tot cas, tots dos blocs del sistema estarien empatats en un 40% per formar un Govern estable. Així, la incertesa és tan alta que s'obren infinitat de camins i combinacions de coalicions. Per exemple: qualsevol podria governar en minoria amb una oposició immensament poderosa; o buscar suports puntuals en els quals sí haurien d'entrar els Demòcrates Suecs. El temps de començar a treballar i considerar-los políticament ha arribat, com ja va passar a Noruega amb el Partit del Progrés; a Dinamarca amb el Partit Popular Danès; i a Finlàndia amb els Veritables Finlandesos. «Les eleccions han demostrat que tindrem gran influència en el que passarà en les properes setmanes. A partir d'ara guanyarem influència en la política sueca», va dir en acabar l'escrutini el líder xenòfob, Jimmie Akesson.

Uns 7,3 milions de ciutadans estaven cridats a votar en unes eleccions generals que, a més de decidir el futur de corporacions locals, serviran per elegir els 349 membres del futur Parlament i, de manera indirecta, l'Executiu cridat a governar el país.