El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar que proposarà al Parlament una reforma de la Constitució per acabar amb els aforaments i va apel·lar a l'«altura de mires» de la resta de les forces polítiques perquè aquesta reforma entri en vigor el més aviat possible, concretament 60 dies després d'haver-se iniciat la tramitació davant les cambres legislatives. El cap de l'Executiu va fer aquest anunci durant un acte a la Casa d'Amèrica titulat «Avancem», convocat per fer un balanç dels primers cent dies de Govern i per avançar els projectes que té per al futur.
La supressió dels aforaments a la Constitució afectaria diputats i senadors, però no estarien inclosos en aquesta mesura ni jutges, ni fiscals, ni les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, ni tampoc els membres de la Família Reial que són aforats com el Rei emèrit.
Precisament, la setmana passada la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va explicar al Congrés, durant una interpel·lació de Ciutadans sobre els aforaments, que el Govern estava estudiant reduir l'«excessiu» nombre d'aforats. No obstant això, Delgado va defensar mantenir aquesta figura per a diputats i senadors per tal de protegir la seva «immunitat» davant del Poder Executiu. Això significaria que els aforats només tindrien aquest privilegi en els supòsits de delictes relacionats directament amb l'exercici del càrrec.
El cap de l'Executiu, durant el seu discurs d'ahir davant part del seu gabinet i en un fòrum amb representació empresarial, va argumentar que Espanya està davant «un canvi d'època que exigeix atendre els desitjos d'una societat que demana exemplaritat». «Una societat civil -va afegir- que no entén l'existència de determinats preceptes que van poder tenir sentit en un moment determinat de la nostra història, en el passat, fa dècades, però que avui han perdut tota raó de ser».
Per part seva, Podem manté la seva intenció de forçar un referèndum en el cas que arribi a bon port la reforma de la Constitució anunciada per Sánchez. La formació liderada per Pablo Iglesias és partidària d'eliminar els aforaments polítics, però considera que si s'obre la reforma de la Constitució, aquesta ha de ser més àmplia i servir, per exemple, per blindar els drets socials.
Paral·lelament, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, va acusar el president del Govern de «plagiar» d'altres partits polítics la proposta d'eliminar l'aforament de diputats i senadors, una idea que no és «original» de Pedro Sánchez, ja que, segons va dir, ja estava al programa del PP. Així mateix, va emmarcar aquesta iniciativa en un «pacte ocult» amb els independentistes perquè no vol que els «jutgi el jutge Pablo Llarena». Després d'acusar Sánchez de voler «tapar» altres assumptes d'actualitat, va instar l'Executiu a concretar què vol fer i va advocar per arribar a un acord per acabar amb tots els aforaments polítics, inclosos també els dels parlaments autonòmics.
El PDeCAT i ERC van exigir al president del Govern que inclogui una solució política per a Catalunya en els seus plans de reforma i que no es limiti només a modificar parcialment la Constitució per eliminar els aforaments dels càrrecs públics. «Estem a favor de discutir el tema dels aforaments», va assenyalar el president del PDeCAT, David Bonvehí, que va considerar que «a l'Estat espanyol hi ha massa persones aforades». Per la seva banda, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va assenyalar que si el PSOE vol reformar la Constitució hauria d'aprofitar per incloure possibilitat que «les nacions que integren l'Estat puguin exercir el dret d'autodeterminació».
