05 de novembre de 2018
05.11.2018
Diari de Girona

Una Aràbia Saudita a mida del seu hereu

Les sospites pel cas Khashoggi s'acumulen a l'entorn de l'hereu saudita, que ha estat impulsor tant de la campanya aèria al Iemen com de purgues internes

04.11.2018 | 23:20
El príncep hereu saudita, Mohamed ben Salman.

Estranya desaparició a Istanbul. L'assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi, el passat 2 d'octubre, està afectant la imatge de reformador del príncep hereu saudita, Mohamed ben Salman. Diverses ONGs internacionals fa mesos que denuncien la seva persecució sistemàtica a qualsevol tipus de dissidència al regne.

El reconeixement per part de l'Aràbia Saudita que el periodista crític Jamal Khashoggi va morir al seu consolat a Istanbul busca desviar la responsabilitat del poderós príncep hereu. El regne ha destituït dos consellers propers a Mohamed ben Salman i tres funcionaris d'intel·ligència i va arrestar 18 sospitosos saudites, en un moviment que alguns analistes consideren una forma de buscar culpables per apaivagar la indignació mundial per la mort del periodista. «Aquest és el problema més gran de l'Aràbia Saudita», afirma Michael Stephens, expert en el Pròxim Orient al Royal United Services Institute. «Les inconsistències de les seves declaracions debiliten totalment la seva posició», sosté.

A més de la crisi de credibilitat, aquest cas ha generat especulacions sobre la possibilitat que Mohamed ben Salman (també conegut com a MBS), de 33 anys, sigui desplaçat del camí al tron. MBS ha amassat un nivell de poder desconegut fins ara, després de desfer-se dels seus potencials rivals. Només el seu pare, el rei Salman, de 82 anys, està en posició d'expulsar-lo. Lluny d'això, el monarca va publicar un decret reial per formar un comitè ministerial presidit pel príncep «per reestructurar» els serveis d'intel·ligència.

«Tot i l'especulació que la crisi es traduiria en el final de Ben Salman, els últims esdeveniments demostren que el rei encara creu que la línia de successió actual és viable», segons la consultora Eurasia Group. «La decisió de fer fora membres del cercle més proper del príncep busca demostrar una rendició de comptes real en el procés i distanciar el príncep hereu de l'assassinat», va dir Eurasia Group.

«Acomiadar Saud al Qahtani i Ahmad al Asiri significa anar el més a prop possible de Mohamed ben Salman», afegeix Kristian Ulrichsen, analista a la universitat de Rice, als EUA.

L'hereu saudita ha revolucionat l'Aràbia amb reformes econòmiques, socials i religioses des que va ser nomenat príncep hereu d'aquesta potència petroliera ultraconservadora l'any passat. Però per a molts, la seva repressió als dissidents frega l'autoritarisme. El jove hereu al tron més poderós del Golf ha supervisat la major transformació a la història recent del regne i ha marginat tots els rivals després del seu nomenament al juny de 2017. En la seva recerca d'inversors internacionals per a l'economia del regne, molt dependent del petroli, va prometre una Aràbia Saudita «moderada».

S'ha enfrontat als poderosos clergues que han dominat la vida del regne des de fa dècades i la mimada elit amb una enorme purga al setembre de 2017 de membres de la reialesa, ministres i personalitats dels negocis. Però el cas de Khashoggi podria posar en perill la imatge de reformista que amb tanta cura ha creat. En un curt lapse, el fill del rei Salman ha desenvolupat uns vincles molt estrets amb la Casa Blanca de Donald Trump, especialment amb el gendre i conseller del president, Jared Kushner.

Davant els governs occidentals que volen seguir fent negocis amb el regne, es presenta com un reformista gràcies a una sèrie de mesures com la fi de la prohibició que les dones condueixin, la reducció dels poders de la policia religiosa i la reobertura dels cinemes. Tot això forma part del programa de reformes econòmiques i socials «Vision 2030» de Mohamed ben Salman per preparar el país per a una era post-petroli. Però moltes organitzacions critiquen la repressió dels dissidents polítics.

Al setembre de 2017, Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional (AI) van informar sobre la detenció de desenes d'escriptors, periodistes, activistes i líders religiosos. Va ser en aquesta època quan Khashoggi va decidir exiliar-se als Estats Units. El príncep hereu també ha estat molt criticat per posar el primer ministre libanès, Saad Hariri, en arrest domiciliari a Riad al novembre, i va encendre les alarmes amb la seva intervenció militar al veí Iemen en suport al govern i amb el bloqueig a Qatar. «En el fons, és un líder tribal passat de moda», va dir Khashoggi a la revista Newsweek a principis d'aquest any, en una conversa que no es va publicar fins a la confirmació de la seva mort. «Vol gaudir dels beneficis de la modernitat del primer món però al mateix temps vol governar com el seu avi», va afegir.

En una de les seves poc freqüents aparicions públiques l'any passat, el príncep hereu va dir que buscava «un país d'islam moderat» i «tolerant». Ha pressionat per contenir la influència dels clergues de línia dura i els xeics més destacats que promouen la intransigent versió de l'islam del regne, amb desenes de detencions de figures religioses conservadores. També ha reconegut que l'aliança del país amb el wahhabisme -una ideologia religiosa acusada d'incrementar la intolerància i el terrorisme global- és un problema.

Però a inicis d'any, el príncep hereu va dir que la propagació del wahhabisme era conseqüència que Occident hagués demanat a l'Aràbia usar els seus recursos a països musulmans contra la URSS durant la Guerra Freda. Diversos defensors dels drets humans i de les dones han estat detinguts aquest any i se sap poc sobre el seu parador. El príncep «no té bons consellers», va dir Khashoggi a Newsweek, «i s'està acostant a una Aràbia Saudita segons Ben Salman».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook