31 de març de 2019
31.03.2019
Diari de Girona
JOSEP PIQUÉ · Empresari i exministre d'Exteriors

«El Partit Popular té un dèficit de percepció de la realitat de Catalunya»

No vol respondre directament a les preguntes sobre el lideratge de Pablo Casado, però expressa la seva decepció per la forma d'actuar del PP a Catalunya · Paral·lelament, assegura que no li agradaria que el partit ultradretà Vox formés part del proper Govern d'Espanya després del 28-A

31.03.2019 | 08:30
«El Partit Popular té un dèficit de percepció de la realitat de Catalunya»

Josep Piqué va ocupar quatre carteres ministerials amb José María Aznar. Va abandonar la política l'any 2007 per incorporar-se al sector privat, on continua.

Pronostica un nou ordre mundial en què Occident cedirà el protagonisme a Orient?

La idea és que ja estem en un món postoccidental. La Guerra Freda va acabar amb una clara victòria d'Occident que es va reflectir en la caiguda del mur de Berlín i l'enfonsament de la Unió Soviètica. La paradoxa és que aquesta victòria tan clara va iniciar un vertiginós procés de «desoccidentalització» del món. Avui el centre de gravetat del planeta està lluny d'Europa i de l'Atlàntic. Probablement l'hem de situar a Singapur, on conflueixen el Pacífic i l'Índic.

Europa va camí de ser irrellevant?

Europa té condicions per ser una potència global: pes econòmic, comercial, tecnològic i demogràfic. Són coses que no té Rússia i, en canvi, sí és percebuda com una potència global. Per què? Perquè té poder militar i una ambició sense complexos, cosa que no té Europa. I en aquest moment tampoc hi ha un projecte polític definit per una absència de lideratge. Es diu que Europa es divideix en dues classes de països: els petits i els que encara no han assumit que són petits. Cap país europeu serà rellevant per separat.

Què es juga Espanya el 28-A?

Tenir un Govern fort, cosa que és particularment important en el context d'Europa. França i Alemanya estan passant una etapa de debilitat, amb una clara incapacitat per tornar a impulsar el procés d'integració europea. El Regne Unit del Brexit i Itàlia governada per populistes i euroescèptics també s'estan desentenent del tema, així que Espanya seria l'únic país important que quedaria per jugar un paper més propositiu. Això només és possible si tens un Govern fort, i ara mateix no és possible. La gran pregunta és si ho serà després d'una nit electoral molt incerta.

Pablo Casado és millor candidat del que hagués estat Soraya Sáenz de Santamaría?

Fa onze anys que vaig deixar l'activitat política i això ho deixo a la consideració dels militants. A mi el que m'interessa és que surti un Parlament coherent, que permeti un Govern sòlid i que afronti les reformes estructurals que aquest país necessita.

Li agrada l'evolució del PP després de la sortida de Rajoy?

Insisteixo en la meva resposta anterior. Ja no és el meu paper pronunciar-me sobre aquest tipus d'aspectes. El que espero és que tothom estigui a l'altura de les circumstàncies i anteposi els interessos del país als interessos immediatament partidistes.

Vox és extrema dreta?

Massa sovint ens perdem en les terminologies i en els debats semàntics. Cal aturar-se en qui són els inspiradors de Vox a escala internacional. I més recentment en l'entusiasme amb què Steve Bannon parla de Vox. És un conegut assessor de Trump i en aquests moments està promovent la convergència entre diferents governs populistes europeus contraris a la idea d'Europa. Això no ho puc compartir de cap manera. El futur d'Espanya passa per un aprofundiment de la integració europea i no per l'aplicació de polítiques populistes.

Entenc que no li agradaria veure el PP pactant amb Vox per formar Govern.

No voldria entrar en consideracions de matemàtica parlamentària. Ho hem vist a Andalusia: cal diferenciar entre permetre una investidura i formar part d'un Govern. A mi no m'agradaria que formés part del proper Govern.

En els últims anys el PP s'ha convertit en una força marginal al Parlament català. En què s'ha equivocat?

Quan es produeix una situació d'aquestes característiques és legítim preguntar-se per què, i no pensar que qui pugui expressar una actitud crítica és necessàriament l'enemic. Les coses no passen per casualitat, i el que ha passat reflecteix un dèficit de percepció clara de la realitat catalana per part del PP. Tant de bo la recuperin. Si el PP aspira a governar Espanya, no és bo que sigui pràcticament extraparlamentari a Catalunya
.
Va abandonar la presidència del PP català el 2007 i poc després va passar a l'empresa privada. Li va molestar que l'acusessin de practicar les portes giratòries?

Em fa molta gràcia això de les portes giratòries perquè l'acusació també hagués estat vàlida quan vaig passar del sector privat al públic. El que he dedicat al sector públic no arriba al 30% de tota la meva activitat professional. Per tant, quan em parlen d'aquest tema se m'escapa un somriure. Dit això, sí que hi ha casos de portes giratòries que resulten absolutament irritants. Són els que aprofiten el passat en el sector públic per tenir responsabilitats en el privat. No és el meu cas.

El 2004 va formar part d'un Govern presidit per Aznar en el qual 12 dels 14 ministres han acabat imputats o implicats en temes de corrupció. Vostè ha estat una de les dues excepcions. Quina reflexió en fa?

És injust identificar el PP amb la corrupció i no parlar de les corrupcions que han afectat altres forces polítiques. És un fenomen transversal. La meva reflexió és que la corrupció és un càncer que desprestigia les institucions i fa que els ciutadans perdin la confiança en aquestes. Un dels problemes que tenim és que els ciutadans pensen que no hem fet prou per combatre la corrucpió. I això hem de resoldre-ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook