23 de juliol de 2019
23.07.2019
Diari de Girona

El president promet la lluna

22.07.2019 | 23:14
El president promet la lluna

Fa menys de tres anys, Pedro Sánchez va renunciar al seu càrrec de diputat al Congrés i es va dirigir a l'oficina més propera de l'INEM. Ara porta tretze mesos treballant a La Moncloa, una tasca corroborada per unes eleccions en què s'ha erigit en el candidat més votat i ha doblat el seu immediat perseguidor. Atrevir-se a jutjar qui ha protagonitzat aquesta gesta sense precedents requereix notables dosis de supèrbia. En el seu discurs d'investidura promet la Lluna, a l'alçada de Kennedy als seixanta. Per desgràcia, les dècades posteriors van curar brutalment la humanitat del miratge galàctic.

Si aplica als altres el manual de resistència que el va portar de l'atur a La Moncloa, el candidat és capaç d'enviar astronautes espanyols a Mart. Ara bé, abans de segellar el gruixut contracte de Govern amb els ciutadans, ha de signar-lo amb socis polítics esmunyedissos. Benvinguts siguin els pactes per a la ciència, la indústria, la violència de gènere, la justícia o l'habitatge, però tot això cal pactar-ho. I no es pot negar que, fins a l'últim minut, Sánchez ha aixecat una acta ambivalent que pot ser acollida indistintament per Cs o Podem. Per no parlar del miracle de discursejar durant dues hores sense aturar-se en Catalunya.

Sánchez ha deixat de ser espanyol per treure's el passaport europeu, menys aspre. Després de proposar un Govern monocolor impracticable, davant el Congrés es mostra com un líder bicolor. En els primers minuts de la seva intervenció es vesteix de vermell sang, per carregar immisericorde contra la dreta «involucionista», «autoritària», «reaccionària» i «corrupta». Després de l'alleujament, s'allibera de la roba de combat ideològica per acolorir-la de la tecnologia en colors suaus. Garanteix les pretensions més desaforades, inclòs «el millor país del món per a ser nen», i fins i tot s'acaba proposant com a exemple.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook