La XXV Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP25) va iniciar ahir una cursa de fons que fins al 13 de desembre mobilitzarà el compromís mundial en la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle amb coratge, ambició i unitat. En això van coincidir a l'acte d'inauguració el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, i el president del panell d'experts en canvi climàtic de l'ONU, el sud-coreà Hoesung Lee. Tots els líders van fer referència al paper decisiu dels joves -les protestes dels quals han instigat la urgència de l'acció política internacional- en vigílies de la previsible arribada avui de l'activista sueca Greta Thunberg, inspiradora del moviment juvenil en defensa el clima, a la Cimera.

En un missatge gravat, el president xilè, Sebastián Piñera, el país del qual exerceix la presidència de la Cimera, va destacar que la joventut «ens interpel·la a protegir el nostre planeta i assegurar la vida humana, la natura ens implora que la cuidem i ella pugui cuidar-nos així a nosaltres». La ciència, que també ha estat en el focus dels missatges dels líders mundials, «ha parlat fort i clar» i els compromisos climàtics «han de ser molt més ambiciosos i en terminis més curts», va recordar Piñera, que va haver de renunciar a acollir la conferència pels greus disturbis interns al seu país.

Per a la ministra xilena de Medi Ambient, Carolina Schmidt, que exerceix la presidència de la COP25, el paper que la ciència ha jugat durant les ultimes dècades en el diagnòstic precís sobre el canvi climàtic i els seus efectes «serà determinant per trobar les solucions».

Hoesung Lee va lamentar, no obstant això, la «desconnexió» entre els greus impactes que la ciència vaticina i els compromisos dels governs, que «no són suficients» per combatre la crisi climàtica.

A mig matí, va acabar la cerimònia d'inauguració de la conferència i es va iniciar un període de dues setmanes en què els països s'han de comprometre amb objectius més ambiciosos que els acordats a la Cimera del Clima de París (COP21). Com a mesures ja acordades, Ursula Von der Leyen, que avui s'estrenava com a presidenta de la Comissió Europea, va anunciar per al proper mes de març la presentació d'una llei per fer irreversible la neutralitat climàtica a la UE i un pla d'inversions d'un bilió d'euros per a la propera dècada.

Pedro Sánchez va instar a «anar més lluny i fer les coses més ràpid» en la reducció d'emissions, perquè «en cas de no marcar un punt d'inflexió, deixarem enrere el punt de no retorn». El president del Govern en funcions, que fora del ple va mantenir una atapeïda agenda de reunions bilaterals amb líders mundials, va afegir que Espanya «està a punt per fer aquest pas al davant a l'ambició climàtica» sol·licitat per Guterres i va assegurar que «només un grapat de fanàtics nega l'evidència» del canvi climàtic. A la Cimera, en la qual participaran mig centenar de caps d'Estat o de Govern i responsables d'organismes internacionals, a més de delegacions de gairebé 200 països, hi tenen un pes rellevant els llatinoamericans, ja que per calendari oficial corresponia a un país d'aquesta regió presidir la Cimera.

En una taula rodona moderada al matí per Pedro Sánchez es va posar de manifest, com així van destacar el president sortint de l'Argentina, Mauricio Macri, o el d'Equador, Lenin Moreno, el compromís d'aquests països amb el clima, però també la necessitat de finançament per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic en els menys desenvolupats. En aquest sentit, el president d'Hondures, Juan Orlando Hernández, va demanar a països i bancs centrals renegociar el deute del seu país i va reclamar a la resta dels estats ser «justos» amb els que menys contaminen.