En plena crisi derivada de la pandèmia del coronavirus i amb la incertesa de saber quins efectes tindrà sobre l'economia, avui es compleixen deu anys de la major retallada de la despesa pública de la història d'Espanya.

El 12 de maig de 2010, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va prendre les decisions més dràstiques del seu executiu acorralat per la pressió dels mercats sobre Espanya. Amb l'objectiu d'accelerar la baixada del dèficit, Zapatero va decidir congelar les pensions, rebaixar un 5% el salari dels funcionaris i suprimir els xec-nadó de 2.500 euros que rebien les famílies que tenien un fill acabat de néixer.

El compromís amb Europa de retallar addicionalment la despesa pública en 5.000 milions d'euros aquest any i en 10.000 milions el 2011 va portar a aquestes dràstiques mesures.

Zapatero va comparèixer al Congrés per assenyalar que els nous sacrificis resulten "imprescindibles", i encara que va admetre que molts ciutadans no entendrien aquestes mesures impopulars, va demanar un "esforç nacional i col·lectiu".

Altres mesures que es van prendre van ser la retallada en 600 milions de l'ajuda al desenvolupament, l'eliminació de la retroactivitat en les prestacions per dependència, o una nova reducció de la despesa farmacèutica mitjançant la baixada dels preus dels medicaments no genèrics o la racionalització de les dosis.

Davant les crítiques generalitzades de l'oposició a la improvisació del Govern, Zapatero va insistir que només ha accelerat un pla ja previst després de comprovar que els mercats no confiaven en el pla de rescat a Grècia i atacaven els països amb més dèficit, com Espanya.

Moltes d'aquelles retallades van ser mal vistes per un gran percentatge del seu electorat, que va acabar girant l'esquena als socialistes a les urnes, propiciant l'arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa.