El Govern va aprovar en un Consell de Ministres Extraordinari l'ingrés mínim vital que pretén reduir en un 80% la pobresa extrema a Espanya, coincidint amb la crisi econòmica derivada del coronavius. Aquesta prestació arribarà a 850.000 llars (un 16% d'ells monoparentals), de les quals 100.000 la rebran d'ofici a finals d'aquest mes de juny, i oscil·larà entre els 460 i els 1.000 euros depenent de la composició de la llar.
S'estima que aquesta prestació arribi a 2,3 milions de persones, de les quals un 30% són menors.
A més, l'executiu calcula que el 16% de les 850.000 llars potencials beneficiaris són monoparentals i, d'aquests, gairebé el 90% estan encapçalats per una dona.
Situació de vulnerabilitat
Per accedir a la prestació, s'haurà d'acreditar la situació de vulnerabilitat i portar almenys un any residint de forma legal a Espanya, el que deixa fora els migrants en situació irregular. Si bé es contemplen algunes excepcions com en el cas dels sol·licitants de protecció internacional, les víctimes de tràfic d'éssers humans, a partir de l'expedició de l'autorització de residència provisional o les dones estrangeres víctimes de violència de gènere, encara que es trobin en situació irregular
Així mateix, en cas que el sol·licitant de la prestació estigui emancipat, la seva edat mínima haurà de ser de 21 anys, excepte en els supòsits de dones víctimes de violència de gènere i víctimes de tràfic d'éssers humans, en els quals s'exigirà que la persona titular sigui major d'edat. El límit d'edat per percebre-seran els 65 anys.
També podran accedir a l'ingrés mínim aquelles dones víctimes de maltractament que hagin abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyades dels seus fills i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.
El vicepresident segon de Govern i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, va assegurar que ahir va ser «un dia històric per a la democràcia» perquè «neix un nou dret social a Espanya». Per la seva banda, el ministre d'Integració, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va afirmar que l'aplicació de la prestació necessitarà de la col·laboració de totes les administracions. «Volem crear més enllà d'una prestació un conjunt de polítiques al seu entorn», va dir, però «la governança compartida» serà fonamental perquè aquest sistema «triomfi». Les comunitats autònomes i els ajuntaments tindran un paper també en una comissió de seguiment de l'aplicació de l'ingrés mínim vital amb l'objectiu de «millorar-ne» l'aplicació. Tot plegat, segons Escrivá, anirà acompanyat d'altres avaluacions per part d'institucions i investigadors de centres privats. Aquesta, segons el ministre Escrivá, no és una prestació «més», sinó que «marcarà un abans i un després» sobre «com es fan polítiques públiques a Espanya».
La Generalitat vol gestionar-la
A Catalunya ja fa temps que existeix la Renda Garantida de Ciutadania, de la que actualment se'n beneficien actualment unes 128.000 persones. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va veure amb bons ulls l'aprovació de l'Ingrés Mínim Vital tot i que no el va voler valorar a fons fins que no hagi estat publicat al BOE amb tots els seus detalls. El que sí que va reiterar és la necessitat de l'aprovació d'aquesta prestació, però va reclamar que el pugui gestionar la Generalitat i que sigui subsidiari i complementari de la Renda garantida de ciutadania, que ja té Catalunya, per tal de no crear desigualtats. La Taula d'entitats de Tercer Sector Social de Catalunya, que compta amb 33 federacions que representen a més de 3.000 entitats socials, i Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas), amb 114 entitats federades, van celebrar l'aorovació de la mesura.
Ecas va dir que garantir ingressos mínims és imprescindible per «acabar amb la pobresa monetària», mentre que la Taula de Tercer Sector Social va celebrar que les polítiques d'ingressos mínims siguin una prioritat per al Govern.
