mb la notícia que la Fiscalia del Tribunal Suprem investigarà el Rei emèrit Joan Carles I pel suposat cobrament de comissions en la construcció de l'AVE a la Meca, la justícia espanyola se situa de nou al centre del debat.

L'últim baròmetre europeu publicat sobre el tema confirma la pobra opinió dels espanyols sobre el seu sistema judicial: és el quart país de la UE -només per darrere de Croàcia, Eslovàquia i Bulgària- on els ciutadans perceben una major falta d'independència de la justícia. Un 55% creu, en bastant o en gran mesura, que els tribunals actuen al marge de la imparcialitat.

I, no obstant això, no es pot dir que els casos de corrupció dels poderosos descoberts a Espanya no s'hagin airejat i jutjat. Des del restabliment de la democràcia, hi ha víctimes a totes les esferes, i per descomptat en els grans partits polítics. El PP i el PSOE, que després de l'etapa d'Adolfo Suárez s'han alternat al Govern, han acollit nombrosos infractors de la llei. Els casos Naseiro, Filesa, Brugal, ERO, Bárcenas, Púnica, i molts altres, estan molt vius en el record. Gairebé tots van acabar amb condemnes i penes de presó per als autors. També la trama Gürtel, la sentència de la qual va propiciar la moció de censura que va fer caure Mariano Rajoy.

També ha d'arribar el desenllaç de les investigacions dels escàndols relacionats amb la família Pujol, Convergència i Unió i els seus fills polítics, que són exemple que, sovint, com més anys passa un partit en el poder més difícil és evitar que alguns dels seus dirigents ho aprofitin en benefici propi. I pròximament entraran a la presó els saquejadors confessos del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, tot i que fa ja més d'una dècada que la policia el va escorcollar. Una dilació que, com en altres casos, ha generat incomprensió ciutadana.

L'entrada a la presó de Rodrigo Rato a l'octubre de l'any 2018 pel cas de les targetes black va demostrar que tampoc els grans banquers són aliens a l'escrutini de la llei. Si no ho havia fet abans el cas Ibercorp, que va protagonitzar Mariano Rubio, o el cas Banesto, que va acabar amb la carrera fulgurant de Mario Conde. Molts empresaris poderosos també han caigut després de destapar les seves corrupteles.

L'últim estament a ensopegar amb la justícia, la Monarquia, va sucumbir amb el cas Nóos, que va suposar una condemna a més de sis anys de presó a Iñaki Urdangarin, cunyat de Rei. Però tot apunta que la investigació a Joan Carles I pot provocar una encara més gran commoció social i política. Curiosament, va ser el monarca emèrit qui va pronunciar, en el seu discurs nadalenc de l'any 2011 en referència al primer escàndol que afectava la seva família, una sentència que ara es posarà a prova a les seves carns: «La justícia és igual per a tots».

En aquests anys, han aparegut algunes declaracions que connectaven amb la impressió estesa que no hi ha independència judicial. Els experts consultats matisen aquesta sensació. «No crec en la perfecció humana, però si en què els jutges són capaços d'actuar amb professionalitat», afirma el catedràtic de Dret Constitucional i exprofessor de la UdG Xavier Arbós. «La justícia ha de ser igual per a tots. Si no, jutges i fiscals estarien cometent un delicte», opina Jordi Nieva-Fenoll, catedràtic de Dret Processal. Tots dos creuen que la percepció ciutadana de certa manca d'independència pot ser deguda més al sistema d'elecció de la cúpula judicial -condicionat pels partits- que a una suposada laxitud a l'hora de perseguir els poderosos.

Pel que fa a la investigació a Joan Carles I, Arbós destaca que el Rei emèrit «ja no és inviolable, sinó que està aforat». És a dir: la prerrogativa constitucional de la irresponsabilitat sobre els seus actes es va extingir quan va deixar de regnar, i si els fets sospitosos es van produir després d'aquesta data -com succeeix en aquest cas- la justícia pot actuar contra ell.