Enfonsats pel pes de la seva roba i engolits pel remolí de la maniobra d'entrada a port, no tenien cap possibilitat de sobreviure. Però ells no ho sabien. Els dos nens, d'uns 13 anys, els cossos sense vida dels quals van recuperar els bussos de la Guàrdia Civil del fons de les fangoses aigües del port de València, havien arribat a bord del portacontenidors de bandera liberiana Leto com a polissons i van decidir saltar a l'aigua en un intent per arribar a terra i evitar una repatriació segura.
El capità del Leto va donar l'avís a les set del matí de divendres, però només després que els dos menors saltessin a l'aigua per la part esquerra de la proa. Abans d'això, es desconeix si la tripulació havia detectat la seva presència i no l'havia comunicat a les autoritats espanyoles -les lleis marítimes obliguen a alertar a terra en el primer port en què es tingui previst atracar, però la presència de polissons té conseqüències per al personal del vaixell- o si, per contra, realment es van adonar que els dos nens eren al vaixell quan van saltar per la borda carregats de roba d'abric i aferrats a totes les seves pertinences.
En tot cas, els nois es van llançar a l'aigua en el pitjor moment, quan el Leto, un gegantí portacontenidors de 220 metres d'eslora, 32 de màniga i una capacitat de càrrega de més de 42.000 tones, estava realitzant la maniobra d'entrada a port, amb les turbines a plena potència i l'hèlix de proa en marxa, el que genera un immens remolí del qual és impossible escapar, alimentat, a més, pels motors dels remolcadors.
De fet, la tripulació va explicar que els van llançar salvavides des de la proa, però que «no els van voler agafar», quelcom que investiga la Policia per determinar en quin moment van ser llançats els elements de salvament i si era possible que els nens poguessin agafar-los quan ja estaven enmig de la massa d'aigua i fang.
Després de l'alerta del capità del vaixell es va posar en marxa un dispositiu de terra per intentar rescatar els menors.
