22 de octubre de 2020
22.10.2020
Diari de Girona

Festival ultra per censurar el PP

Santiago Abascal, líder de Vox, admet que la seva moció busca deixar en evidència Casado en temps molt convulsos Pedro Sánchez defensa la seva gestió i convida el líder del Partit Popular a ignorar els ultradretans i buscar pactes

22.10.2020 | 00:13
Festival ultra per censurar el PP

Festival ultra al Congrés per pur interès (pre)electoralista. Santiago Abascal va defensar ahir la suposada moció de censura contra l'executiu amb visques al Rei, lloes al trumpisme i lliçons de moral a tort i a dret. Es va sentenciar que l'actual és el pitjor govern dels últims 80 anys, intentant blanquejar Franco. Aquí queda això. Va haver-hi acusacions de gestió criminal de la pandèmia. Va haver-hi negació del canvi climàtic i de la violència masclista. Es van sentir advertiments de Vox que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, encara que els espanyols no ho sàpiguen, són «marionetes» d'una màfia internacional que conjumina interes de «cabdills» de la «iberosfera» i de la Xina, el règim comunista «que ha de pagar» pel coronavirus. Es va alertar sobre George Soros. Es va exigir la il·legalització de partits indepedentistes. Es va alçar la veu per dir que si Catalunya fos algun dia independent es convertiria en República Islàmica. Es va criminalitzar sense vergonya i sense proves tots els MENAs. Es va descriure els immigrants il·legals com a bàrbars... i ja hi ha bastants exemples en aquest paràgraf, potser massa, per fer-se una idea del (vergonyant) xou que es va ensenyorir del Congrés durant hores.

Tot això en la mateixa jornada en la qual Espanya superava el milió d'infectats per COVID-19 i que, consti almenys en acta periodística, segueix pendent al Parlament un debat sobre errors i encerts en la lluita contra el virus i el futur de la sanitat pública, els professionals de la qual continuen sense respostes per part dels polítics... Els mateixos polítics que protagonitzen una moció l'objectiu de la qual no era, en cap cas, fer fora un executiu d'esquerres. Ni van donar ni donaran els números per fer-ho possible durant tota la legislatura. Llavors? L'objectiu real d'Abascal és aprofitar-se de la feblesa que creu detectar en un altre líder de la dreta, Pablo Casado, a qui pretén arrabassar un bon grapat de votants amb aquesta operació política, tan legítima com criticable.


Invitació a Casado

Vox va contra Casado i contra el seu partit, malgrat sostenir que el que vol són eleccions immediates. Fa olor d'intent d'opa sense anestèsia. Busquen que el cap dels populars caigui «del cavall» i que acabi avalant la moció fantasma per por del què diran els votants més radicals de la dreta espanyola. Els ultres asseveren que no avalar aquesta moció és sinònim de traïció a Espanya. Se sotmet a examen el successor de Mariano Rajoy més que la resistència del Govern, que llueix més cohesionat que mai. Al líder del PP se l'ha avisat del que haurà d'afrontar. Ho va fer el mateix Abascal: «La moció és la nostra manera de reprovar el president [...]. I la que tots els diputats es retratin». Ho va fer també Pedro Sánchez, el censurat oficial. «Li demano formalment, senyor Casado, que voti 'no' perquè vostè no és el beneficiari, sinó l'objectiu de l'atac. Ha de tornar al sentit d'Estat», va destacar el president. La posició del PP no és còmoda, encara que segueix sense aclarir què votarà en aquesta moció-parany.


Sánchez opta per la dutxa freda

El moment de Casado arribarà avui. Mentrestant, Abascal es va entregar a la picabaralla parlamentària amb la seva suposada víctima, el president Sánchez, que va assegurar que no pensava entrar en provocacions per demostrar que ell, davant del discurs de l'odi, practica el «respecte» a l'adversari. Encara que sigui Santiago Abascal. La tàctica va ser la de replicar amb to assossegat, com una dutxa freda, al discurs d'ultradreta replet de faules, exageracions i fins i tot consells estilístics per als «mal vestits» de la bancada de Podem. Però com era d'esperar el pas dels minuts va convertir aquesta dutxa freda que pensava donar Sánchez en temperada, gairebé calenta per moments.

El president del Govern va defensar la gestió de la coalició, també la de la pandèmia, i va defensar les seves aliances parlamentàries. Va avalar a més l'estat autonòmic davant un Vox que continua clamant per la seva dissolució, i va advertir que negar una crisi com la que existeix a Catalunya o intentar fer desaparèixer l'adversari polític no elimina els problemes, sinó que els fa més grans. Sánchez, que es va presentar com el present i el futur i no com el passat al qual s'aferren els ultres, va repassar els capítols més cruels del franquisme, per allò que Abascal es repensés si realment el seu executiu era el pitjor dels últims 80 anys. No va semblar convèncer-lo. I això que van fer el mateix per reforçar el discurs portaveus com el del BNG, Compromís o Iñigo Errejón des de Més Madrid.


Lectura dels noms de víctimes

Els nacionalistes bascos van evitar el debat per no donar importància a Vox, mentre que Bildu va acusar Abascal de voler ressuscitar ETA... El líder del partit ultradretà els va respondre llegint els noms de les víctimes de la banda terrorista durant els seus anys de violència. Pel que fa a JxCat i ERC, no van perdre ocasió per alertar del que significa obrir el pas, encara que sigui el discursiu, a la ultradreta, mentre que Inés Arrimadas, des de Cs, va defensar no perdre el temps amb mocions «de vernís» i sí amb el virus o els pressupostos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook