18 de novembre de 2020
18.11.2020
Diari de Girona

Un error humà podria haver causat el fracàs de la missió del satèl·lit espanyol

El vehicle espacial «Vega» es va desviar de la seva trajectòria vuit minuts després de l'enlairament Els responsables de la missió del satèl·lit «Ingenio», que no estava assegurat i ha costat 200 milions, consideren que el problema es va originar per «una sèrie d'errors humans, no de disseny»

18.11.2020 | 00:12
Moment del llançament del coet «Vega», que traslladava el satèl·lit «Ingenio».

El somni del primer satèl·lit civil espanyol d'arribar a l'espai es va estavellar. A la matinada d'ahir, tot just vuit minuts després de l'enlairament del coet Vega, el personal tècnic de l'Agència Espacial Europea va informar que alguna cosa havia anat malament. La trajectòria del vol s'havia desviat. I en qüestió d'uns minuts, la missió havia fracassat. Encara no està clar què va succeir, però les primeres indagacions apunten a «un error humà, no de disseny».

El satèl·lit espanyol Ingenio i el francès Taranis van perdre així la seva oportunitat de sobrevolar l'òrbita terrestre. A Espanya, la indústria aeroespacial mirava amb il·lusió el aquesta primera missió de caràcter civil dissenyada per obtenir imatges en alta resolució del terreny i monitoritzar els seus canvis. El projecte era de propietat estatal i s'havia realitzat amb tecnologia feta a Espanya per empreses com Airbus, Sener i Indra i amb la col·laboració de l'agència europea. El cost de la missió ha estat, fins ara, de 200 milions d'euros.

La missió espanyola havia d'orbitar a uns 670 quilòmetres de la superfície terrestre i el seu objectiu era obtenir imatges en alta resolució de la Terra, de fins a 2,5 metres de detall, l'equivalent a albirar objectes de la mida d'un cotxe des de l'espai. Aquesta mirada podria haver contribuït a una infinitat de sectors, des de l'estudi del clima a l'agricultura, la mineria i la resposta a catàstrofes mediambientals. El satèl·lit Ingenio havia de ser l'última incorporació a la constel·lació europea de satèl·lits d'observació terrestre, anomenada Copernicus.

Pedro Duque, ministre de ciència i astronauta, es va pronunciar sobre els fets mostrant la seva «decepció per la pèrdua de la missió». «No obstant això, aquest projecte ha permès a la indústria espanyola demostrar la seva capacitat per desenvolupar sistemes espacials complets i obtenir nous contractes», va destacar el també enginyer aeronàutic en un missatge difós a través de xarxes socials. El Ministeri de Ciència i Innovació esperarà a l'informe final dels experts per afrontar els següents passos relacionats amb la missió del satèl·lit, que no estava assegurat. L'Agència Espacial Europea es va posar a disposició del Govern per començar a explorar vies alternatives que permetin substituir la funcionalitat instrumental del satèl·lit.

La recerca de l'error

L'Agència Espacial Europea ja està analitzant què va poder fallat. El director tècnic d'Arianespace (empresa encarregada de l'enlairament) va comparèixer des del complex espacial de Kuru (Guaiana Francesa) per difondre la informació obtinguda fins ara. En aquesta compareixença, Roland Lagier va explicar que la pèrdua de control de la missió es va produir per un error en l'encesa del motor, provocat per part seva per «una sèrie d'errors humans, no de disseny».

L'empresa va anunciar que preveu obrir una comissió d'investigació al costat de l'Agència Espacial Europea per intentar aclarir els fets i corregir la cadena d'errors comesos de cara a futures missions. «Vull presentar les meves més profundes disculpes als nostres clients», va assenyalar Stéphane Israël, director executiu d'Arianespace durant la seva intervenció. «Però això, malauradament, forma part de la vida dels llançadors espacials», va afegir en referència a la possibilitat que aquests errors es produeixin.

No és la primera vegada que una missió a bord del coet Vega no aconsegueix enlairar-se. Al juliol de 2019, una errada estructural en el vehicle va fer fracassar el llançament d'un satèl·lit d'observació terrestre dels Emirats Àrabs. Aquest error, segons van destacar els directius de la missió, va ser solucionat i no té res a veure amb el que s'ha produït en aquesta missió.

Abans de finals d'any, l'empresa té previstos dos llançaments més; un des de la Guaiana Francesa i un altre des de territori rus. Els directius d'Arianespace van argumentar que l'incident ocorregut en l'últim enlairament no afectarà l'enlairament de les properes missions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook