Tot i que s´han complert tots els terminis previstos, ni Brussel·les ni Londres estan disposats encara a llançar la tovallola, conscients del que suposarà un Brexit caòtic a banda i banda del canal de la Mànega. Tot i que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, es van donar de termini fins a ahir per prendre una decisió sobre el futur de les negociacions de l´acord comercial entre la UE i el Regne Unit, ambdós van demanar als seus respectius equips que segueixin negociant.
«Tot i que els terminis s´han incomplert una i altra vegada, creiem que en aquest moment és responsable fer un esforç més», va explicar Von der Leyen durant una breu declaració subscrita conjuntament en la qual va qualificar d´«útil» i «constructiva» la conversa. Les negociacions, com fins ara, continuaran a la capital comunitària.
Tant Von der Leyen com Johnson van admetre divendres passat que «la probabilitat que no hi hagi acord» entre la UE i el Regne Unit sobre la futura relació comercial «és més alta que es produeixi un pacte» i que el fracàs de les negociacions és «molt, molt probable». Ahir, però, i malgrat l´«esgotament després de gairebé un any de negociacions», van optar per no marcar cap data en vermell en un calendari, que s´acosta inexorablement a l´1 de gener de 2021, en què expira el període transitori i en la qual el Regne Unit deixarà de formar part de la unió duanera i del mercat interior.
Després de celebrar una reunió extraordinària del Consell de Ministres i entrevistar-se telefònicament amb la presidenta de la Comissió Europea, Johnson va demanar al país que es prepari per a una sortida sense acord. «Seguim estant molt allunyats en assumptes clau, però on hi ha vida hi ha esperança. Seguirem conversant per veure què podem fer. El Regne Unit no marxarà de les discussions», va afirmar. No obstant això, «el més factible, tal com estan ara les coses, és que hem de preparar-nos per a una sortida en els termes de l´Organització Mundial del Comerç». «El que no podem acceptar és alguna cosa que vagi en contra de la naturalesa fonamental del Brexit i que puguem controlar les nostres lleis i la nostra pesca», i «passi el que passi, al Regne Unit li anirà molt molt bé», va afegir.
«La meva opinió és que hem d´intentar-ho tot per obtenir un resultat», va explicar la cancellera alemanya, Angela Merkel. «És hora de mantenir la calma i permetre que els negociadors avancin a poc a poc, fins i tot en aquesta última fase», va valorar el ministre d´Exteriors irlandès, Simon Coveney, per a qui la declaració conjunta és «un bon senyal» que l´acord, encara que difícil, «és possible».
«És molt important que les dues parts continuïn parlant, que continuïn comprometent-se, fins que puguem arribar a un acord. No té sentit que trenquem sense un acord. Seria molt perjudicial», va avisar el primer ministre irlandès, Micheál Martin, que considera que hi ha marge per arribar a un acord sobre un «mecanisme de resolució de disputes», un dels elements que impedeixen l´acord.
Dimecres passat, durant un sopar de treball de tres hores que no va servir per trencar el bloqueig, Von der Leyen i Johnson es van comprometre a realitzar un últim intent ahir per desbloquejar els tres grans elements que impedeixen l´acord -la pesca, la igualtat de condicions i la governança del pacte- i a partir del resultat prendre una decisió sobre si és possible encara l´acord o no.
Els equips negociadors, liderats pel francès Michel Barnier i el britànic David Frost, han estat negociant des de llavors sense resultats. A més, la decisió del Govern britànic d´ordenar a la Marina reial detenir a partir de l´1 de gener els vaixells pesquers europeus que envaeixin aigües britàniques en cas de Brexit dur no ha ajudat.
Merkel vol que la Gran Bretanya «s´arrossegui sobre vidres trencats». La cancellera alemanya és una «luterana» que no confia en el «llibertí» Boris Johnson. Ella i el president francès, Emmanuel Macron, són els «arrogants sabotejadors» d´un possible acord post-Brexit. Tot i que les negociacions s´han tornat a allargar, la premsa britànica ultraconservadora es llança en contra els seus principals veïns europeus, amb una hostilitat creixent.
Les evocacions contínues a la Segona Guerra Mundial sustenten una retòrica nacionalista antigermana, que encoratja prejudicis i xenofòbia. Si a mitjans de la setmana passada el dit acusador apuntava cap a Macron, com a obstacle per arribar a un acord sobre la pesca, ara es torna cap a Merkel, que «està darrere de la línia dura» de la Unió Europea. «La filla d´un pastor luterà», que va pertànyer «a les joventuts comunistes», algú «amb una rigidesa autoritària, odiada a la major part de sud d´Europa». «Ella és la que ha d´assumir la major responsabilitat per la calamitosa negociació de la UE», va escriure Douglas Murry al Mail On Sunday. L´al·lusió en portada als «vidres trencats» té en la història alemanya durant el nazisme connotacions especialment doloroses.
L´anunci que vaixells de guerra estaran a punt per desplegar-se i defensar els caladors britànics de possibles incursions de pescadors francesos es percep com «la nova batalla de Trafalgar». Una retòrica bel·licosa que alarma el mateix Tobis Ellwood, diputat conservador, president del Comitè de Defensa del Parlament, que va qualificar l´amenaça d´«irresponsable».
