02 de març de 2021
02.03.2021
Diari de Girona

Tres anys de presó per a Sarkozy per corrupció i tràfic d'influències

La justícia va descobrir la trama gràcies a una altra indagació judicial, la referent al presumpte finançament libi d'una campanya el 2007

02.03.2021 | 00:08
Tres anys de presó per a Sarkozy per corrupció i tràfic d'influències
Tres anys de presó per a Sarkozy per corrupció i tràfic d'influències

La justícia ha condemnat l'expresident francès Nicolas Sarkozy per corrupció i tràfic d'influències en l'afer Bismuth, també conegut com el cas de les escoltes, a tres anys de presó, dos d'ells amb suspensió de pena. Es tracta d'una sentència històrica, ja que, per primera vegada, un exmandatari és condemnat per càrrecs d'aquesta importància.

«Respondré a totes les preguntes. El que vull és sortir net d'aquesta infàmia. I en sortiré net perquè vull la veritat dels fets», va assegurar durant el judici Nicolas Sarkozy. Si aquesta era la seva intenció, les seves explicacions a la justícia no han estat suficients per convèncer el tribunal de la seva innocència. En tot cas, l'exmandatari recorrerà la sentència. L'apel·lació suspèn l'execució provisional de la pena que havia estat commutada a arrest domiciliari amb braçalet electrònic.

L'afer de les escoltes és comparable a una matrioixca, on cada cas desemboca en un de nou. Al costat del seu advocat i amic íntim Thierry Herzog, Nicolas Sarkozy hauria intentat obtenir informació confidencial sobre una altra investigació judicial a través del magistrat Gilbert Azibert. El jutge hauria accedit a filtrar certs elements a canvi del patrocini de l'expresident per aconseguir un avantatjós lloc en el Consell d'Estat del Principat de Mònaco.

Aquestes tres persones han estat declarades culpables. El lletrat Herzog ha estat condemnat a tres anys de presó -dos amb suspensió de pena- per corrupció activa i violació del secret professional. Declarat culpable de suborn passiu i recel d'una violació del secret professional, el magistrat Azibert ha rebut la mateixa pena.

La justícia va descobrir aquesta trama gràcies a una altra investigació judicial, aquest cop sobre el presumpte finançament libi de la campanya presidencial de Nicolas Sarkozy el 2007. El jutge d'instrucció del Tribunal de París, Serge Tournaire, va decidir posar sota escorta l'expresident i va descobrir l'existència de dues targetes de prepagament utilitzades sota pseudònim entre Sarkozy i el seu advocat Thierry Herzog. La línia telefònica de l'ex-president va ser oberta amb el nom fictici de Paul Bismuth. Les escoltes d'aquesta línia van constituir la principal prova de l'acusació.

El 2014, Sarkozy i el seu advocat haurien utilitzat aquesta línia per afrontar un altre assumpte: el parador i l'ús de les agendes de l'ex-mandatari confiscades en el marc de l'afer Bettencourt. L'ex-president temia que el contingut dels seus dietaris pogués ser utilitzat en altres investigacions, en concret en el procediment contra Christine Lagarde, exdirectora del Fons Monetari Internacional (FMI) i exministra d'Economia, en el cas d'arbitratge de Bernard Tapie. Sarkozy i el seu advocat de confiança van recórrer llavors al magistrat Gilbert Azibert, primer advocat general de la Segona Sala Civil del Tribunal Suprem, per conèixer de primera mà l'evolució del seu recurs destinat a recuperar les seves preuades llibretes.

Qui va ser president entre 2007 i 2012 va contestar davant del tribunal totes les acusacions: «Permetin-me dir solemnement que mai he comès cap acte de corrupció. Mai», va afirmar davant el Tribunal Correccional de París el passat 7 de desembre. La Fiscalia Nacional Financera (PNF) no es va deixar persuadir per les promeses de Sarkozy i calcula que va existir un «pacte de corrupció» entre els tres acusats: l'expresident, el seu advocat i el jutge. El ministeri públic va sol·licitar quatre anys de presó -dos amb suspensió de pena- per a Sarkozy, Azibert i Herzog; per aquest últim, a més, també va demanar una suspensió professional de cinc anys que la sentència ha confirmat.
 

«Delinqüent experimentat»

Sarkozy no només va negar la seva responsabilitat en l'afer de les escoltes, també va acusar la justícia francesa de perseguir-lo per «infàmies» en els múltiples casos contra ell. Davant aquests propòsits, el màxim responsable de la PNF, Jean-François Bohnert, es va presentar personalment a la recta final del judici per donar suport als seus companys de files, assegurant que «ningú aquí busca venjança contra un expresident de la República».

L'any 2017, la Fiscalia Nacional Financera va arribar a comparar els mètodes de Nicolas Sarkozy amb els d'un «delinqüent experimentat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook