Quedaven pocs dies per a la jornada electoral iraniana, que té lloc demà en un clima d’apatia total, i tots els candidats es van trobar en un plató de televisió. Eren set, tots homes, i tots competien entre ells per ser el següent president de l’Iran i substituir Hassan Rohani, que acaba aquest 2021 el seu segon i últim mandat.

El debat, però, de debat va tenir poc. Els set candidats no es van atacar entre ells, com seria normal esperar, només van criticar el president sortint, vist com un reformista. Entre els aspirants -i sobretot amb un d’ells- la treva era clara. L’únic postulant que es va atrevir a fer una crítica -això sí, molt suau- va ser un antic governador provincial: «Sembla que el sol, la lluna i el cel s’han hagut de alinear per fer president en aquestes eleccions una persona en particular».

Aquesta persona és Ebrahim Raisi, cap del Poder Judicial iranià, ultraconservador i aliat proper al líder suprem, l’aiatol·là Khamenei. «L’Estat profund ha decidit que li importa més el resultat de les eleccions que la participació. Creuen que menyscabar la legitimitat d’un dels pilars del sistema, és a dir, les eleccions, no és perjudicial si es fa servir per a assegurar un control més monolític i ultraconservador de tots els nivells del poder», explica Ali Vaëz, director del programa de l’Iran en l’organització internacional Crisis Group.

El Consell de Guardians, clau

Les eleccions al país persa són especials: un mes abans dels comicis s’obren les inscripcions. Tothom, sense excepció, pot inscriure’s i postular-se a la presidència. Un cop tancat el termini, un òrgan estatal, el Consell de Guardians, elimina els candidats no desitjats amb criteris extravagants, com que siguin funcionaris de l’Estat, hagin estat a l’Exèrcit, tinguin un mínim de 60 anys, siguin religiosos, creguin ferventment en la República Islàmica, etc. Cal que siguin homes, encara que aquesta no és una norma escrita.

Per a aquestes eleccions, Raisi va ser aprovat per presentar-se juntament amb sis aspirants, d’un total de més de 600 candidatures presentades. Els rivals permesos de Raisi són funcionaris sense popularitat ni carisma; dos rivals que semblaven reals van ser censurats. Però, de fet, tres dels aprovats ja s’han retirat de la contesa. Fins i tot Raisi, que competirà contra només tres pretendents, semblava una mica avergonyit fa una setmana. «Hauríem de fer una escena electoral mica més competitiva», va admetre.