«No té dret a ser aquí; no farem cap comentari sobre la situació; per a això, dirigeixi’s al servei de fronteres a Bialystok, o millor, acudeixi a Varsòvia». Amb cara de pocs amics, dos funcionaris del lloc fronterer de Kuznica retenen durant 20 minuts un periodista acompanyat d’un contacte bielorús que feia fotografies i imatges del lloc. Després de revisar les identitats i confiscar breument els passaports, els guardes recorden que des del setembre es troba vigent l’estat d’emergència en una franja de tres quilòmetres al costat de la frontera, i exigeixen als interlocutors que tornin al cotxe i abandonin el lloc sota amenaça d’arrest.

L’escena es repeteix tres centenars de quilòmetres al nord-est, al sud de Lituània, concretament a la localitat de Pabrade, a l’est de Vilnius, la capital. Després d’un grapat de milles en què la carretera discorre en paral·lel al límit fronterer amb Bielorússia, enmig d’un desangelat descampat vorejant un frondós bosc, s’enlaira el campament on les autoritats de la república bàltica han internat els migrants que han aconseguit creuar la frontera. «Ni una entrevista als interns; si volen, demanin permís a Vilnius», assegura un funcionari militar mentre assenyala un número de telèfon adherit al vidre de la porta, número en què ningú respon.

En aquest lloc, els últims dies, oficialment a causa del creixent fred, els interns han estat desallotjats de les tendes de campanya que ocupaven al costat de la reixa, que al seu torn limita amb la vorera per als vianants, una circumstància que va permetre durant els mesos estivals i de tardor als informadors locals acostar-se i parlar amb els refugiats a través de la tanca esquivant la burocràcia governamental. El tracte que rebien els interns al campament havia generat moltes protestes, arribant-se fins i tot a produir durant l’estiu un motí protagonitzat per migrants que es queixaven de les condicions de vida i la impossibilitat de sortir del recinte, segons activistes bielorussos a Lituània.

Que tant Polònia com Lituània afronten la crisi com un problema de seguretat exempt d’implicacions humanitàries ho prova l’inquietant missatge que reben tots els telèfons mòbils estrangers quan s’acosten a la zona fronterera, enviat pel Govern polonès en anglès, àrab i rus: «La frontera està tancada; les autoritats bieloruses us han explicat mentides. Torneu a Minsk! No preneu cap píndola que us ofereixin els soldats bielorussos». Hi ha el rumor que els guardes bielorussos lliuren als emigrants metadona, un fàrmac utilitzat en la desintoxicació dels drogodependents, per poder suportar millor la duresa de la travessia.

Els treballadors humanitaris tampoc no disposen de millor accés que els reporters. Robert Onus, director d’emergències per a Polònia, Lituània i Bielorússia, expressa a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, la frustració davant la impossibilitat que el personal de la seva organització s’acosti «a tres quilòmetres» de la demarcació. «Sabem que molts dels migrants es queden durant dies en aquesta franja, però no hi podem accedir», es lamenta.

«Anem pitjor»

Tot i haver mantingut Metges Sense Fronteres (MSF) converses amb autoritats locals i amb el servei de fronteres polonès, la resposta negativa és sempre la mateixa, conclou Onus, abans de dibuixar un ombrívol panorama per a les properes setmanes: «Serà pitjor perquè la meteorologia empitjora».