«El menyspreu deliberat per la seguretat, l’estabilitat i la sostenibilitat a llarg termini del domini de l’espai per a totes les nacions»; acte «impensable», «temerari i fins i tot irresponsable». Aquests van ser alguns dels qualificatius que va rebre ahir per part de responsables polítics i de l’espai nord-americans la prova antimíssils duta a terme per Rússia només hores abans, amb el llançament d’un míssil que va destruir un antic satèl·lit en desús i va generar milers de fragments d’escombraries espacials que van obligar durant hores la tripulació de l’Estació Espacial Internacional (EEI) a refugiar-se a les seves càpsules preparats per a evacuar la nau. La tensió entre Occident i el Kremlin va en augment, amb fronts oberts no només a l’espai exterior, a la frontera poloneso-bielorussa on es desenvolupa l’actual crisi migratòria i a la frontera amb Ucraïna, on de nou Moscou concentra desenes de milers de soldats.

«La NASA continuarà monitoritzant els enderrocs» generats per l’explosió «en els propers dies i més enllà per garantir la seguretat dels nostres astronautes», establia un comunicat. Aquests objectes, un total de 1.500 de mida detectable, a més de centenars de milers de micropartícules, han format una mena de núvol a l’espai i continuaran orbitant al voltant de la Terra, posant en perill fins i tot missions futures. Després de l’explosió, l’EEI va passar per les proximitats d’aquesta nebulosa d’escombraries espacials en dues ocasions cada 90 minuts, i només en la tercera ocasió la NASA va estipular que el perill havia estat conjurat.

Russos en perill

Bill Nelson, director de l’ens espacial nord-americà, es va mostrar escandalitzat pel fet que Rússia estigués disposada a posar en perill «no només els astronautes nord-americans i de socis internacionals, sinó els seus propis cosmonautes». L’operació militar, segons Nelson, també va posar en perill l’estació espacial que està construint la Xina i els tres cosmonautes que hi treballen.

Per part seva, el Ministeri de Defensa rus va confirmar l’operació militar i va qualificar de «propaganda» l’enrenou. Segons Seradata, una companyia d’anàlisi de temes espacials, l’objectiu va ser un antic satèl·lit soviètic de senyals que durant les darreres dècades no ha funcionat. El llançament es va fer de manera sorprenent, sense que la part russa informés els militars nord-americans, una circumstància que va impedir que se seguís el procediment habitual consistent a mesurar en primer lloc el possible risc o activar algun dels motors de les naus adherides per canviar l’òrbita i allunyar-se del perill.