Pedro Sánchez ha aconseguit apuntalar la legislatura en reunir suports suficients per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat del 2022. Amb aquests nous comptes podria arribar fins a finals del 2023, quan acaba el seu mandat. El cap de l’executiu s’ha guanyat el suport dels seus socis habituals, els que li van donar suport en la seva investidura i l’estan avalant en aquesta etapa de pandèmia i dificultats econòmiques. Els últims a sumar-s’hi, esgotant el termini, han estat els 13 diputats d’ERC, decisius perquè el Govern de coalició es pogués relaxar. Gabriel Rufián ho va anunciar després d’esgotar els terminis de negociació per aconseguir que les plataformes audiovisuals (Netflix, HBO, Amazon...) estiguin obligades a oferir almenys un 6% del contingut en català, gallec o basc. I s’establirà un fons de 10,5 milions d’euros per incentivar la creació de produccions en català, gallec o basc. Amb els suports coneguts fins ahir, els Pressupostos rebran 181 sís: PSOE (120), Unides Podem (34), ERC (13) EH Bildu (5), PDeCAT (4), Més País (2), Compromís (1), PRC (1) i ara Nova Canàries (1). El PNB (6), Terol Existeix (1) i Coalició Canària (1) segueixen negociant i no han volgut aclarir la seva posició.
Els números finals, demà
El no arribarà per part del PP (88), Vox (52), Ciutadans (9), la CUP (2), UPN (2) i Fòrum Astúries (1). Junts (4) revelarà la decisió demà. El BNG (1) escenificarà una abstenció tècnica. Falta per conèixer què farà el trànsfuga de Ciutadans. Votaran 349 parlamentaris, perquè no s’ha cobert l’escó de l’exdiputat d’Unides Podem Alberto Rodríguez, a qui se li va retirar l’acta per la sentència del Tribunal Suprem. La xifra definitiva es coneixerà demà quan arribi l’aprovació dels dictàmens de les diferents parts d’aquest projecte de llei. ERC ha pressionat l’executiu durant les últimes setmanes per incloure a la llei audiovisual una quota a la producció en català (gallec i euskera) a canvi del seu suport als Pressupostos i, finalment, ho ha aconseguit. Les negociacions van arribar fins a l’últim minut. Ahir a les tres de la matinada, la vicesecretària general socialista, Adriana Lastra, va passar a Rufián l’última oferta de part de la vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, del departament de la qual depèn aquesta norma. Els independentistes volien arribar al 7,5% del catàleg en llengües cooficials. Finalment es va tancar en el 6%. Ja amb l’esmorzar, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va rematar altres serrells amb el portaveu d’ERC.
Li va costar a Rufián que el Ministeri d’Hisenda retirés la partida consignada per millorar la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana. Els republicans volen convertir aquest edifici, epicentre de les tortures durant el franquisme, en un espai per a la memòria històrica. Com que això no ha estat possible, almenys ara com ara, van exigir no fer obres per modernitzar les instal·lacions. Els independentistes catalans també han pactat una bateria d’iniciatives per elevar el percentatge d’inversions a Catalunya al 19% del total de l’Estat. Hi ha una partida d’1,6 milions d’euros per compensar l’eliminació dels peatges de l’AP7 i l’AP2, una altra de 10 milions per a habitatges socials i 7,5 per a projectes de ciència. Els Mossos es podran jubilar anticipadament als 60 anys; així se’ls equipara a l’Ertzaintza i la Policia Nacional. L’Executiu s’ha compromès amb els socis a iniciar els tràmits del traspàs de Rodalies a la Generalitat a finals de mes i a transferir la gestió de la B23 (la via d’accés a Barcelona pel sud) i la B30 (la tercera ronda de circumval·lació) de Barcelona.
Beneficis fiscals pactats
El PDeCAT també va donar a conèixer ahir el sí als Pressupostos per un canvi legal perquè centres de Catalunya que no són públics al 100% (hospitals i entitats sense ànim de lucre) puguin accedir als fons europeus Next Generation. «Excloïa de facto moltes comarques de la possibilitat de participar d’aquests fons i demanem al Govern revertir aquesta situació», va explicar el seu portaveu, Ferran Bel. Encara falta la confirmació definitiva del suport per part del PNB als comptes. Fins ara, aquest partit està pactant algunes esmenes, com la que suposarà que les famílies amb menors que es veuen afectats per malalties greus puguin rebre ajuda econòmica fins que facin 23 anys, i no fins als 18 com és ara. La intenció del PNB és continuar negociant fins a l’aprovació al Senat. Els Pressupostos Generals de l’Estat sortiran demà, quan es completi la votació al Congrés dels Diputats, cap a la cambra alta. Si els senadors aproven el mateix text sense modificar-lo, els comptes estaran a punt per publicar-los i entrar-los en vigor. Si s’hi introdueixen esmenes, hauran de tornar al Congrés, que haurà de ratificar (o no) aquests canvis.
