Alternar la pastanaga de la via diplomàtica amb el pal de les sancions i els desplegaments militars a les mateixes fronteres de la Federació Russa. Aquesta sembla ser l’estratègia dels Estats Units i els seus aliats en aquesta transcendental setmana per a la crisi que es viu a Europa de l’est i en què Moscou rebrà la resposta escrita de Washington sobre les seves demandes de seguretat, i després la part russa decidirà si val la pena o no continuar negociant. Es tracta d’emetre «advertiments ferms i creïbles» i mantenir un «diàleg reforçat», segons va resumir el president francès, Emmanuel Macron. El pal va tornar a procedir de Washington. El Pentàgon va anunciar que posava en «estat d’alerta» 8.500 soldats pertanyents a la Força de Resposta Ràpida de l’OTAN preparats per a ser desplegats a Europa de l’est. Seria un contingent que només s’activaria a petició de l’Aliança, segons John Kirby, portaveu del ministeri de Defensa nord-americà.
El dia anterior, l’Administració Biden havia filtrat a la premsa nord-americana la notícia que es plantejava desplegar milers de soldats a les repúbliques bàltiques, fet que significaria per al Kremlin tenir soldats nord-americans desplegats a les mateixes portes de Rússia, cosa que precisament vol evitar amb el plec de garanties de seguretat que va plantejar al desembre, poc abans del Nadal. A més, Kíev havia de rebre ahir una nova entrega d’«equips i munició» enviats des dels EUA com a part de l’assistència militar acordada amb Washington i que puja a 200 milions de dòlars. Tot i els nodrits enviaments de material militar des dels EUA, el Regne Unit, Turquia o la República Txeca i que inclouen míssils antitanc Javelin, vehicles blindats Humvee, sistemes de radar o equipaments de visió nocturna per a soldats, el Govern ucraïnès ha demanat més material, en particular helicòpters, míssils terra-aire, i sistemes antiaeris de curt i mig abast.
«Exacerbar tensions»
La resposta russa al moviment de Washington no es va fer esperar. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va acusar la contrapart nord-americana d’«exacerbar les tensions» amb mesures com aquesta o altres, com la retirada del personal no diplomàtic de la legació nord-americana a Kíev. Intentant no quedar enrere en aquesta escalada dialèctica i prebèl·lica, Rússia ha iniciat unes maniobres militars a prop de la frontera amb Ucraïna, concretament a les proximitats de l’annexionada península de Crimea i en què participaran 6.000 soldats, a més de 60 avions militars. En concret avions SU-27SM i SU-30SM i caçabombarders SU-34. Segons l’agència Interfax, les agrupacions aèries, pertanyents a la circumscripció militar Sud i de la Flota del Mar Negre, es traslladen a aeròdroms operatius i assagen atacs amb míssils «a la distància més gran possible».
Un altre front en què els EUA s’estan mostrant especialment actius és en la recerca de subministraments de gas alternatius per als països europeus en el cas que Rússia envaeixi el país veí i es produeixi un tall en les exportacions russes.
La UE rep aproximadament un terç del gas que consumeix de Rússia. Qualsevol incident en el subministrament provocaria una pujada en uns preus ja elevats, que tindrien el corresponent reflex en la factura de la llum per als consumidors europeus.
