El cinquè dia d’ofensiva russa sobre Ucraïna i enmig d’una pressió internacional sense precedents sobre Moscou, les delegacions russa i ucraïnesa van començar ahir a negociar a la frontera bielorussa per intentar posar fi a una ofensiva que no avança tan ràpid com el Kremlin voldria a causa de la forta resistència ucraïnesa i que ja ha expulsat fora de les fronteres del país mig milió de persones. La delegació ucraïnesa demana un «alto el foc immediat» i la retirada de les tropes russes del país. Una cosa lluny de complir-se, ja que Rússia manté els seus atacs i Ucraïna segueix sota les bombes i míssils. Després d’un primer contacte de cinc hores, les dues delegacions van tornar a les seves capitals respectives per fer consultes i es tornaran a reunir. Un inici de converses que va anar acompanyat d’una crida del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, als russos a deposar les armes i als Estats Units i a l’OTAN perquè imposin una «zona d’exclusió aèria» a Ucraïna per frenar els bombardejos russos, una cosa que Occident ha descartat per ara, segons va publicar ahir el mitjà nord-americà Axios.
En un comunicat, Zelenski va assegurar que si Occident decreta una zona d’exclusió aèria sobre «parts significatives» del territori ucraïnès, el país podria derrotar Rússia «amb molta menys sang». El dirigent va demanar també l’entrada immediata del seu país a la Unió Europea. «Ens dirigim a la UE en relació amb la integració d’Ucraïna sense retard mitjançant un nou procediment especial», va manifestar Zelenski en un discurs per vídeo. «Estic segur que és correcte. Estic segur que és possible», va afegir el president després de cinc dies d’invasió russa. Segons l’agència Ukrinform, Zelenski ja ha signat el document sol·licitant formalment l’adhesió. A petició de Kíev, el president francès, Emmanuel Macron, va contactar amb el president rus, Vladímir Putin, que, segons l’Elisi, es va comprometre a suspendre els atacs contra la població ucraïnesa, els habitatges i les infraestructures civils. La conversa es va estendre durant una hora i mitja i Macron va insistir en «la necessitat d’imposar un alto el foc immediat», coincidint amb el diàleg a Bielorússia.
Onze morts a Khàrkiv
Tot i això, sobre el terreny els fets no responen a les paraules. Almenys 11 civils haurien mort durant els bombardejos russos sobre barris residencials de Khàrkiv, la segona ciutat d’Ucraïna, va anunciar ahir el governador regional, que tem que hi hagi més morts. «L’enemic rus bombardeja barris residencials», va escriure el governador regional Oleg Sinegubov a les xarxes socials, denunciant un «crim de guerra». Diumenge, Sinegubov va anunciar que la ciutat d'1,4 milions d’habitants del nord-est d’Ucraïna estava sota «control total» de les forces ucraïneses, hores després d’haver frenat una «incursió» russa i de combats al carrer. També a Kíev, l’Exèrcit ucraïnès va afirmar haver repel·lit diversos intents d’assalt. La ciutat va ser colpejada durant la nit pels míssils russos. Després de tot el cap de setmana sota toc de queda, a la ciutat es van formar llargues cues fora dels supermercats, on la població mostrava esgotament. Als carrers, brigades de voluntaris amb llaços grocs i blaus, els colors nacionals, van aixecar barricades.
La presidència ucraïnesa va afirmar que la ciutat de Berdiansk, al mar d’Azov, està «ocupada» i l’Exèrcit rus va afirmar que té envoltada la localitat de Jerson, més a l’oest del país. Les dues ciutats són a prop de la península de Crimea, que Rússia va annexionar el 2014 i des de la qual va llançar una de les forces d’invasió. El balanç del conflicte continua sent incert i Ucraïna va informar de 200 civils i desenes de militars morts des de dijous, incloent-hi 16 nens. Per la seva banda, l’ONU va registrar 102 civils morts, incloent-hi 7 nens i 304 ferits, però va advertir que les xifres reals poden ser «considerablement» més altes. «La qüestió clau és un alto el foc i la retirada de les tropes del territori ucraïnès», va expressar l’Oficina de la Presidència abans que comencés la reunió negociadora a la frontera bielorussa, que es va iniciar a les deu del matí hora espanyola.
Els negociadors ucraïnesos van aterrar en un helicòpter polonès no gaire lluny del lloc de les negociacions, segons l’agència oficial bielorussa Belta. La delegació inclou el ministre de Defensa, Oleksii Réznikov; el líder de la fracció del partit oficial El Servent del Poble, David Arakhamia; l’assessor del cap de l’Oficina Presidencial Mykhailo Podoliak; el cap adjunt de la delegació ucraïnesa al Grup de Contacte Trilateral per a la pau al Donbàs, Andriy Kostin; el diputat Rustem Umerov i el diplomàtic Mykola Tochytsky. «Les parts van establir unes prioritats que requereixen algunes decisions», va dir Podoliak, mentre que el seu homòleg rus, Vladimir Medinski, va indicar que la nova reunió tindrà lloc «aviat» a la frontera entre Polònia i Bielorússia. Poc abans, Bielorússia va confirmar que tot estava preparat per començar les negociacions entre Rússia i Ucraïna a la regió de Gómel. «A Bielorússia està tot preparat per acollir les negociacions russo-ucraïneses. Esperant les delegacions», va escriure la diplomàcia bielorussa en un tuit amb una fotografia de la seu de la reunió, amb una llarga taula i les banderes nacionals dels tres països.
Desconfiança
Els responsables ucraïnesos van accedir finalment a viatjar a Bielorússia, encara que no a Minsk com havia proposat inicialment Rússia, atès que consideren que el president bielorús, Alexandr Lukaixenko, no és neutral en haver acollit més de 30.000 soldats russos i equipament militar per a uns exercicis conjunts que han servit a Moscou per creuar la frontera sud d’aquell país per atacar Ucraïna. A més, Lukaixenko es va declarar disposat a viatjar a Crimea, annexionada per Rússia el 2014. Va ser a Minsk on es van signar els Acords de Pau per al Donbàs el 2015, pactes que per la guerra s’han quedat en paper mullat i que, segons l’opinió de Moscou, en vuit anys no s’han implementat per part de Kíev.
Biden parla de l’amenaça nuclear amb altres líders
El president dels Estats Units, Joe Biden, va mantenir ahir una conferència telefònica amb els líders d’una dotzena de països aliats per afrontar la decisió sense precedents del president rus, Vladímir Putin, de declarar en estat d’alerta màxima el seu arsenal nuclear. La Casa Blanca considera que l’anunci representa una «retòrica perillosa» i la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jean Psaki, va assegurar que Putin «fabrica amenaces que no existeixen per justificar les seves agressions». «Una guerra nuclear no es pot guanyar i no s’ha de desencadenar mai», va afirmar la secretària de premsa de la Casa Blanca.
