Marta Ter

«Des de dins de Rússia hauria de ser més fàcil parar-li els peus a Putin»

Marta Ter, durant una conferència

Marta Ter, durant una conferència / DIARI DE GIRONA

Jordi Remolins

Marta Ter ha estat convidada a participar en jornades organitzades per Nacions Unides. Va ser coordinadora de Txetxènia trenquem el silenci entre 2008 i 2014, i forma part de l’ONG Lliga dels Drets dels Pobles.

Com s’ha arribat a la situació actual de guerra a Ucraïna?.

La visió del món de Putin és que Rússia està envoltada per l’OTAN i que enemics occidentals la mantenen en amenaça constant. La seva actitud és de fortalesa assetjada, sempre a la defensiva. Al mateix temps, el discurs del poder rus considera que Rússia sempre havia estat una potència de primer ordre, i si després de la URSS no ha recuperat aquest paper, que és el seu desig, és perquè occident no li ho permet.

És una potència global realment?

No, a escala econòmica no ho són, però, en canvi, sí militarment. Per això, la manera que tenen de fer un cop de puny sobre la taula per aconseguir canvis a escala internacional és amb la força militar. Putin vol mantenir influència sobre els antics països soviètics i, per tant, no pot permetre que Ucraïna s’allunyi d’ells. Just abans d’iniciar la campanya militar, va dir que Ucraïna és un estat artificial creat per Lenin, sense cap legitimitat. I a partir d’aquí ha reforçat la creença de genocidi envers els russos que hi viuen, atacant l’exèrcit de l’altra banda de la frontera justificant-ho com una «missió humanitària per salvar als ucraïnesos dels nazis que hi ha al poder». En realitat vol el control d’un país veí, que ni tan sols considera com a tal, sinó com un simple apèndix rus.

La comunitat internacional ha estat poc hàbil a l’hora de gestionar el conflicte?.

Sí, és clar. La diplomàcia no ha funcionat bé i les relacions entre Rússia i occident han arribat a un punt molt baix. En alguns casos fins i tot s’ha menystingut Rússia. Per altra banda, l’estat rus tampoc ha posat les coses fàcils. Cap de les dues parts s’ha esforçat perquè s’establís una bona relació.

I Ucraïna n’és la víctima col·lateral...

Sí, estava al mig. Però no només això. Si Rússia no tingués aquesta voluntat imperialista de recuperar fronteres perdudes, no passaria tot això. Aquesta guerra no va només de parar els peus a l’OTAN. També va de les ànsies expansionistes i imperialistes de Putin.

Aquesta guerra pot beneficiar Rússia?

Penso que Putin ha perdut una mica el nord. Tot el que està passant tindrà repercussions molt negatives per a Rússia. Ucraïna, de fet, no tenia cap pla immediat d’entrar a l’OTAN, ni l’OTAN l’hi volia, igual que no vol Geòrgia com a membre de ple dret. Per tant, organitzar una guerra per evitar aquest hipotètic perill que no estava gens clar no té cap sentit. No entenc per què ha decidit jugar-se-la sabent totes les sancions que li poden caure. Avui l’economia russa pot patir un retrocés com no s’ha vist en dècades. Estratègicament, Putin ha pres una decisió que no té massa sentit, perquè la contrapartida és mínima. També em fa molta por perquè occident és una potència econòmica i pot aplicar sancions, però Rússia no pot contrarestar-ho d’una altra manera que no sigui militarment. Ha posat en alerta màxima les forces nuclears com a resposta a les sancions occidentals.

En certa forma tornem a paràmetres soviètics, però ara amb un país que crèiem capitalista?

Sí, ara és un país fins i tot més neoliberal que nosaltres, amb una corrupció estructural que impedeix que funcioni com hauria de fer-ho. I el principal focus de corrupció és el partit Rússia Unida, que és qui governa. Cada dia hi ha una sorpresa nova. Potser podria haver-hi un acostament entre la Xina i Rússia, i això afavoriria el sorgiment de dos blocs, però només són especulacions.

L’àrea d’influència de Rússia està acovardida ara mateix?.

Hi ha hagut manifestacions massives contra la guerra a Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, les tres repúbliques bàltiques, a Polònia, a la república Txeca… Les exrepúbliques soviètiques i països del teló d’acer saben què és estar sota domini de Moscou, i tenen por. Abans dels atacs Putin va dir que la independència de les repúbliques de la URSS va ser un error estratègic històric que no s’hauria d’haver produït.

Aquest discurs li fa pensar en el de l’Estat Islàmic quan fa una crida a recuperar Al-Àndalus?.

Sí, però cal tenir en compte en el cas de Rússia el problema no és religiós. El tema nacional pesa molt més.

Com creu que pot evolucionar el conflicte en els pròxims dies?

Estem en terreny desconegut, molt inestable i amb esdeveniments clau que passen molt de pressa. Crec que caldria aturar-li els peus a Putin, però falta saber com. Possiblement des de dins del país.

Hi ha prou oposició interna per revertir la situació?

Les intervencions el 2008 a Geòrgia i el 2014 a Ucraïna van disparar la popularitat de Putin. Ara no. Els russos veuen els ucraïnesos com un poble proper, germà. Hi ha molts llaços culturals, històrics i d’amistat, i llançar-los bombes resulta incomprensible. Per aquest motiu, des que va començar la guerra hi ha concentracions a Rússia dient «no a la guerra», tot i el risc que tenen els manifestants. També hi ha oligarques molt poderosos que ja es desmarquen de la deriva bèl·lica a què es veuen arrossegats. Potser, amb aquest malestar creixent intern de diferents actors, hi hauria alguna possibilitat d’aturar Putin.