Victòria més còmoda del que s’esperava per a Emmanuel Macron. El president francès va ser el candidat més votat en la primera volta de les presidencials a França amb el 28% dels sufragis, segons les primeres estimacions dels resultats, que no solen equivocar-se. Més lluny d’allò pronosticat pels sondejos, la ultradretana Marine Le Pen va quedar segona amb el 23,3% dels vots. Al final, no hi va haver cap sorpresa i es van complir els pronòstics dels estudis d’opinió. Macron i Le Pen s’enfrontaran en la final electoral del 24 d’abril, en la qual se sabrà si l’avantatge del dirigent centrista serà suficient per aconseguir una còmoda reelecció. Pel que fa a Perpinyà, l’única ciutat de més de 100.000 habitants on governa la ultradreta, Le Pen va aconseguir el 27,3% dels vots, per davant del 25,7% de l’insubmís Jean-Luc Mélenchon, mentre que Macron es va quedar en el 21,4%. A la Catalunya Nord, la candidata de la ultradreta va obtenir un 32,5%.
Tot i haver anat escalant en els sondejos des de mitjans de març, Mélenchon no va aconseguir per molt poc la sorpresa. El líder de la França Insubmisa va obtenir el 22% dels vots. Sens dubte, és un resultat important per als socis de Podem a França, però insuficient per classificar-se per a la segona volta. El veterà candidat insubmís es va beneficiar d’un potent efecte de vot útil per part de l’esquerra, deixant els altres cinc aspirants progressistes amb menys del 5% dels vots (el verd Yannick Jadot amb el 4%, el comunista Fabien Roussel amb poc més del 2%, la socialista Anne Hidalgo amb el 2,1% i els dos aspirants trotskistes amb menys de l’1%). Aquesta dinàmica va resultar, però, insuficient per superar Le Pen. El suport ultradretà es va concentrar en la líder del Reagrupament Nacional i va deixar el polèmic ultra Éric Zemmour amb només el 7% dels vots.
La candidata dels Republicans (socis del PP a França), Valérie Pécresse, va obtenir un humiliant 5%. Els resultats no només confirmen la repetició del mateix duel (Macron-Le Pen) del 2017, sinó també l’esfondrament de les formacions que van configurar durant dècades el bipartidisme a França. La dreta republicana i els socialistes sumen gairebé el 7% dels suports, tota una demostració del canvi d’època al país veí. La participació va baixar a França, però no es va enfonsar. El 74% dels votants, segons les estimacions, van anar a les urnes. Això representa una disminució de quatre punts respecte a la primera volta del 2017 (78%). Després d’unes municipals el 2020 i unes regionals l’any passat marcades per una participació baixíssima, l’abstenció és un dels factors que caldrà tenir en compte per a la segona volta.
L’elecció del cap de l’Estat monopolitza la vida política a França, on històricament es votava de manera massiva en aquests comicis. Però després que la guerra a Ucraïna eclipsés mediàticament la campanya i que no hi hagués debats televisius, existia el temor que en aquestes presidencials se superés el rècord d’abstenció de la primera volta del 2002, del 29%. Finalment, la participació va resultar lleugerament superior a la de fa vint anys.
«Res no està decidit»
En la seva primera reacció, Macron va allargar la mà a tots els electors i va dir estar disposat a «inventar alguna cosa nova per unir conviccions i sensibilitats diverses» de cara a la segona volta. «La vostra confiança m’honra i em compromet. No ens equivoquem. Res no està decidit. I el debat que tindrem en els propers quinze dies és decisiu per al nostre país i per a Europa», va afirmar el president francès, segons Efe.
Paral·lelament, Le Pen va assenyalar que «el proper dia 24 es juguen dues visions de la societat, la de la divisió i el desordre o la de la unió dels francesos en la justícia social i la protecció. Tots els que no han votat Macron estan convidats a sumar-se a aquesta unificació». Le Pen va afegir que assumeix «la responsabilitat d’aixecar el país» i es va posar «al servei de tots els francesos» per defensar la seva visió del país, basada en la tradició, la lluita contra la immigració i la seguretat. Per part seva, Mélenchon va repetir diverses vegaes que «no heu de donar cap vot a Le Pen», tot afegint que «la condició humana suposa enfrontar-se a decisions difícils».
